Benvolguts,
Si ho recordem, en el
darrer Consell de Política Fiscal i Financera, de
l’any 2009 es va
fixar matemàticament
quin seria a partir d’aquell moment el repartiment dels diners procedents de les nostres contribucions. En els articles
següents es desenvolupa el càlcul.
Recordem que era en
l’etapa del tripartit i qui va negociar el repartiment fou el conseller
Castells. Recordem també que en Castells, la Chacon i en Montilla varen retornar a
Barcelona eufòrics perquè segons deien era el millor repartiment que havia
tingut mai Catalunya!
Uns anys més tard el
conseller Mas-Colell va explicar que Espanya
tenia 30
o 40
milions de contribuents i Catalunya
només en tenia un: El Ministeri
d’Hisenda espanyol!
En el següent enllaç del 02/12/2015 s’hi trova molt aclarit d’on ve el déficit fiscal català
i els dos escenaris:
1.
Catalunya Comunitat Autònoma d’Espanya
2.
Catalunya Estat independent o
sigui República catalana
Aquests dos escenaris porten a calcular dèficits
i superávits i retallades o no retalladles…
Uns altres enllaços
clarifiquen, si cal, la situació:
Copiem aquest resum dels
paràmetres de repartiment de l’apunt
següent:
Així doncs, en els pressupostos de la Generalitat
del 2011 aprovats pel Parlament, només hi ha consignats 17.391 milions
d'euros com a ingressos provinents de la recaptació d'impostos, del total
de 60.000 milions que paguem els catalans (29%).
Aquests diners provenen en part
del que la Generalitat recapta directament (un 3,3%):
· 100% de les recaptacions de l'impost sobre
successions i donacions + 100% de l'impost sobre transmissions patrimonials +
100% de l'impost sobre actes jurídics documentats i la taxa del joc
(2.000 equivalent a 3,3%)
I en part del que l’Estat li abona
o sigui impostos cedits (un 25,7%):
· 50% de la recaptació de l'IVA (50% de 9.500
o sigui 4.750, equivalent al 7,81%)
· 50% de la recaptació de l'IRPF (50% de
16.500 o sigui 8.250 equivalent al 13,75%)
· 58% de la recaptació dels impostos especials
(tabac, alcohol i hidrocarburs) (58% de 6.000 o sigui 3.480, equivalent a 5,8%
)
La Generalitat només recapta directament un 3,3% dels
impostos que paguem els catalans. L'Estat espanyol recapta, legisla i
inspecciona el 96,7% de la recaptació impositiva de
Catalunya i se'n queda el 71%. Les conseqüències directes d'aquesta
situació són clares:
1) un espoli fiscal d'uns 20.000 milions
d'euros anuals –xifra que equival a gairebé el 10% del producte interior brut
de Catalunya;
2) una insuficiència crònica de recursos per
part de la Generalitat per poder fer front a les despeses socials bàsiques,
cosa que obliga a fer terribles retallades en la despesa pública;
3) un fre a la recuperació econòmica i a la
sortida de la crisi;
4) un endeutament creixent de la Generalitat,
5) una reducció en el nivell de vida dels
catalans.
L'única sortida possible a
aquesta situació és que la Generalitat recapti i tingui capacitat normativa
sobre tots els impostos que es paguen
a Catalunya. [En la nostra
opinió, això només serà possible si tenim un estat propi.”]
En tots aquests
raonaments hem partit de la base que devien partir en la reunió del:
Aquesta base, explicada
per l’Emili Valdero i confirmada en múltiples articles prové del “repartiment” dels impostos entre l’Administració
central i Catalunya (suposo, però no ho sé que totes les Comunitats autònomes
es regeixen pels mateixos criteris). De l’apunt següent:
en traiem la taula:
Impostos cedits per
l'estat
|
||||||
IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques)
|
Directe
|
27,50%
|
16.500
|
50%
|
8.250
|
13,75%
|
IVA (Impost sobre el valor afegit)
|
Indirecte
|
15,83%
|
9.500
|
50%
|
4.750
|
7,92%
|
IS (Impost de societats)
|
Directe
|
7,50%
|
4.500
|
0%
|
||
Cotització SS
|
Directe
|
35,83%
|
21.500
|
0%
|
||
Impostos especials,
alcohol, combustibles, electricitat, matriculació vehicles
|
Indirecte
|
10,00%
|
6.000
|
58%
|
3.480
|
5,80%
|
Impostos recaptats
per la Generalitat
|
||||||
Impost de successions,
donacions, transmissions patrimonials, sobre actes jurídics documentats, taxa
sobre el joc
|
Directe
|
3,33%
|
2.000
|
100%
|
2.000
|
3,33%
|
Totals
|
100,00%
|
60.000
|
18.480
|
30,80%
|
I el comentari:
El que
sorprèn d’entrada és que hi ha unes partides de les que se’n retorna el 50%,
una que se’n retorna el 58%, una que se’n retorna el 100% i
totes les altres de les que no se’n retorna res! Aquest mètode fa que
aproximadament d’un 56% dels impostos se’n retorni el 50% i
del 44% restant no se’n retorni res! A sant de què hi ha aquesta distribució? Per
què només menys de la tercera part de diners en efectiu procedents del impostos
dels catalans, tornen?
Pel que nosaltres
recordem quan va començar a funcionar aquest Consell els valors eren diferents.
Primer no hi havia retorn a les Comunitats de l’IVA ni de l’IRPF, després
ens sembla recordar que en una legislatura del Felipe González, aquest va cedir
dadivosament el 25% d’algun impost a les Comunitats. Suposem que en successius
Consells es va anar modificant fins arribar al repartiment actual, que no ha
estat canviat des del 2009!
Ara ja tenim una base sòlida per entendre l’Editorial
de ElNacional.cat:
EDITORIAL
Montoro sempre guanya (però Junqueras no calla)
José Antich
Barcelona. Dijous, 1 de desembre de 2016
Una dècima més de dèficit. Res més.
I gràcies! Aquesta va ser l'única concessió de la
vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristóbal
Montoro, als consellers d'Economia de les comunitats autònomes. Per a Catalunya
suposarà uns 220 milions més de marge de dèficit, en passar del 0,5% previst al
0,6%, molt lluny de l'1,18% que li correspon a la Generalitat, segons els
càlculs del seu vicepresident, Oriol Junqueras.
El Consell
de Política Fiscal i Financera és un organisme curiós. El ministre
d'Hisenda, en aquest cas acompanyat per la vicepresidenta, en la seva qualitat
de flamant ministra d'Administracions Territorials, reuneix els consellers
d'Economia de les comunitats autònomes i els informa sobre quina és la
seva decisió. A continuació es produeix un torn de paraules en què intervenen
tots els que desitgen fer-ho i, finalment, es vota.
Això sí: el resultat només té importància política ja que el vot del
ministeri val més que el de totes les autonomies juntes.
És una cosa semblant a un joc amb les cartes
marcades, on el crupier sempre pot canviar les dels altres participants que no
li agraden, i, òbviament, acaba guanyant sempre.
Junqueras, que coneix de sobres com acaben
aquestes reunions, va deixar dites dues coses:
·
la primera, que estava en contra del criteri de
dèficit;
·
i, la segona, que a l'agenda catalana era el
referèndum d'independència.
SSS i Montoro van callar però així ho recolliran
les actes de la reunió. El sorprenent és que hagin pogut jugar tants anys sense
que ningú s'aixequés de la taula. I tot plegat, malgrat les
llàgrimes dels consellers d'Economia davant del mal tracte de Montoro. Però PP i PSOE ja s'havien posat d'acord.
Una dècima, i cap a casa.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada