Benvolguts,
Els espanyols ja
tornen a estar “estupendos” (Valle Inclan o Jardiel Poncela)!
Un altre cop el Gobierno
i els tribunals castellans (independents, ep!) s’assemblen més al meravellós
esquema inventat per en Valle Inclan i que va anomenar l’esperpento. Pel meu gust el més ben trobat, que va de lladres i
borratxos madrilenys, és Luces de
Bohemia! Doncs l’esperpèntica situació actual dels Gobiernos de Madrid i
dels tribunals de Madrid (ex-TOP) li donen set voltes al Valle Inclan. És que ell no tenia
prou inventiva per imaginar que els ministres condecoressin MaredeDeus
ni viatgessin amancebats o en contuberni amb el seus Àngels de la Guarda, ni a mitges amb els jutges destrossessin sistemes sanitaris dels catalans. Ni
tampoc que els respectables jutges (ex-policies per cert) poguessin passar-se
una hora intentant esbrinar com es fa una truita i si cal o no trencar els ous
per fer-la!
El José Antich ens ho
explica:
EDITORIAL
Riscos i perills
de trencar ous per fer una truita
José Antich
Barcelona. Dimecres, 28 de desembre de 2016
Joan Coma, el regidor de Vic acusat
d'incitació a la sedició i per a qui el fiscal demana fins a dos anys i mig de
presó, ha explicat que en iniciar l'interrogatori Vicente González Mota en nom
del Ministeri Fiscal li havia preguntat si per trencar un ou i fer una truita era necessari
tenir força. Coma li ha contestat que era una metàfora.
Simplement era una metàfora. Encara que era el Dia dels Innocents, res del que l'havia succeït a Joan Coma
des de la vigília no era, certament, per agafar-se en broma aquest comentari
post-Audiència Nacional. Tampoc un altre que va revelar en una conversa telefònica amb aquest
diari tornant des de Madrid: el trajecte des de la comissaria de
Tres Cantos, a uns 30 quilòmetres de Madrid i on havia passat la nit, fins
a l'Audiència Nacional, ho havia fet emmanillat. I, en aquest cas, els
grillons a les dues mans no eren pas una metàfora.
Joan Coma, llicenciat en Psicologia, premi
extraordinari per la UAB i
actualment estudiant de doctorat en Ciència Política també per la UAB, hauria pogut utilitzar una altra
expressió per respondre a la pregunta del fiscal sobre la força, els ous i la
truita. Però cap recurs literari no expressa tan bé l'ús figurat del llenguatge
com la metàfora. A la pel·lícula
italiana El carter de Pablo
Neruda protagonitzada per Philippe Noiret en el paper del
poeta xilè, Massimo Troisi encarna el paper d'un jove en un poble de pescadors
que es mareja a la barca i acaba trobant feina com a carter. A Mario Ruoppolo
li agrada la poesia i l'escena en què descobreix gràcies a Neruda el poder de
la metàfora i el seu sentit és simplement
excepcional.
L'aguda escriptora Empar Moliner s'ha
felicitat que en aquell ple municipal de Vic Joan Coma es limités a dir com a
aval a la declaració de sobirania del Parlament
del 9-N del 2015, impugnada pel Tribunal Constitucional, que per fer una truita era necessari
trencar els ous. I ha posat com a exemple què passaria si hagués utilitzat
una altra metàfora: desvestir un
sant per vestir-ne un altre. I que dóna peu a moltes interpretacions encara
que, en realitat, només en té una. A Joan Coma, el jutge Ismael Moreno li ha retirat el
passaport després d'una hora de declaració i l'ha comminat a presentar-se
al jutjat cada vegada que sigui citat.
El que més crida l'atenció és que aquell director
de l'Oficina Antifrau anomenat Daniel
de Alfonso, amb plaça ara de magistrat a Santander, i aquell ministre de l'Interior anomenat Jorge Fernández
parlessin impunement en un despatx oficial mentre el primer li deia el segon
que "els hem destrossat el sistema
sanitari" als catalans. I no va semblar mai que De Alfonso estigués fent
una metàfora. Però el cert és que
cap fiscal no va tenir interès a investigar-ho.
José Antich
Joan A.
Forès
Reflexions
SI NO FOS PER LA PENA QUE FA AQUEST ESTAT, CREC QUE LES INSTITUCIONS NOSTRES HAURIEN DE RESPONDRE AMB UN " JA JA JA "atentament Jordi Sardà
ResponElimina