Benvolguts,
Hem buscat aquest article
que no havíem comentat quan va aparèixer fa 8 dies. I creiem que és
suficientment interessant perquè podríem creure que som en un atzucac i pel que
la Marta Rovira explica, no sembla que sigui aquest el cas. Podríem
creure-ho perquè resulta que el full de
ruta ha estat alterat, perquè la
Carme Forcadell ha estat imputada i amenaçada d’inhabilitació i perquè la “justícia espanyola” continua detenint gent, portant-los a Madrid i
fent-los declarar, prendre’ls el possible passaport que no tenen i actuant de
manera violenta presentant-se un agent judicial al Parlament durant una sessió i
obligant (amb prepotència i fatxenderia) a Junqueras i Puigdemont a sortir fora
per lliurar-los una diligència del TSJCC.
Les paraules-clau apareixen
en el títol: llei de transitorietat, referèndum, full de ruta sobiranista, Junts
pel Sí, CUP, justícia espanyola i l'executiu central...
Vegem l’entrevista que és molt interessant, es veu
la potència de la Marta Rovira responent amb claredat les preguntes de Nació
Digital:
tribuna.cat
Dimarts, 20 de desembre del 2016 | 12:08
Entrevista · Nació Digital Marta Rovira Sociòloga
Entrevista, Nació Digital, Ferran
Casas, Roger Tugas, Marta Rovira
Marta Rovira (Vic, 1977) és secretària general d'ERC des del 2011, quan es va situar al capdavant
del partit que ha contribuït a reflotar fent tàndem amb Oriol Junqueras. Quan
el president dels republicans va fer el salt al Govern com a vicepresident de
l'executiu, aviat farà un any, aquesta advocada va agafar les regnes del
funcionament de la formació i va esdevenir la seva veu al Parlament en el si de
la coalició de Junts pel Sí. En aquesta entrevista amb NacióDigital repassa els propers passos del full de ruta sobiranista
i avança alguns dels debats que caldrà afrontar segons com evolucionin els
esdeveniments i, molt en concret, el paper de la justícia espanyola i
l'executiu central.
- Si Carme Forcadell és
inhabilitada, seguirà sent presidenta del Parlament?
- El govern espanyol va fer divendres va ser una
persecució a Forcadell per evitar que els ciutadans puguin decidir i exercir la
democràcia. Per què? Perquè impulsem el canvi. L'única manera de sortir de la
situació política en què ens trobem és que la gent voti, per poder posar en
vigor l'impost a la banca o a les begudes ensucrades, fer efectiva la llei
d'igualtat entre homes i dones o lluitar contra la pobresa energètica. I han
trobat una manera molt simbòlica d'intentar impedir-ho, que és agafar la presidenta
del Parlament, que representa tota la institució, la sobirania popular, i
portar-la als jutjats.
- Però vostès estan decidits a que,
encara que la inhabilitin, segueixi presidint els plens del Parlament, com va
anunciar Carles Puigdemont?
- El que habilita la presidenta del
Parlament són els vots rebuts el 27-S. El que un tribunal espanyol no podrà ni
impugnar, ni suspendre, és un mandat democràtic que tenim de les urnes, el qual
és legal i legítim. Per nosaltres, la presidenta del Parlament seguirà habilitada
per fer al que ens pertoca fer als diputats i diputades, implementar el mandat
democràtic.
- Però caldria votar per
ratificar-la en el càrrec, com va demanar Joan Tardà al Congrés?
- Com que tenim un mandat democràtic legítim i
legal, aquest ens habilita per entrar cada dia a aquest Parlament per
implementar-lo. Per tant, no farà falta tornar-lo a ratificar, el tenim per fer
la nostra feina, passi el que passi.
- Vostè va dir que una possible
inhabilitació podria accelerar els temps de la legislatura. Estarà tot a punt?
- Si es posa en dubte
que pugui continuar exercint el seu càrrec, ens trobarem en un escenari límit,
d'absoluta gravetat democràtica, en què nosaltres haurem de prendre una decisió
política. I aquesta, sigui de tempos, sigui de presa de decisions o de què fem,
haurà d'anar relacionada amb implementar el mandat que tenim. Nosaltres estem preparats
per fer front a tots els escenaris, per implementar amb normalitat el full de
ruta que va presentar el president Puigdemont, que és tenir-ho tot preparat el
juliol perquè el setembre es pugui celebrar aquest referèndum. Però, si arribem
a l'escenari extrem, és possible i estem preparats per si s'han d'avançar certs
esdeveniments, que hàgim de prendre determinades decisions polítiques.
- Sempre per la via del referèndum?
- Dins el que està preparat i previst, s'hauran de
prendre decisions polítiques. Fins on arribin s'haurà de justificar en el
moment, en els factors i circumstàncies en què haurem arribat, però és evident
que s'està preveient tot allò que permeti implementar un mandat democràtic que
avui encara ningú ha posat en dubte.
- Però el
mandat del 27-S era fer la independència, el referèndum és l'eina. I aquesta no
es pot qüestionar?
- El que vam reflexionar en la qüestió de confiança
és com afegíem més legitimitat democràtica a la finalització del full de ruta.
Teníem dues opcions, i la primera era la que dúiem en el programa, unes
eleccions constituents, però hi havia una reflexió més enllà dels partits per
acabar-lo amb un altre tipus d'urnes, amb un referèndum. Per tant, el full de ruta és pràcticament el
mateix, i l'acabarem de la millor forma possible, fent que el ciutadà, de forma
directa, pugui decidir si independència sí o no.
- Fins al referèndum, és possible
que hi hagi moltes Forcadells. L'independentisme ho afronta amb un grau
d'unitat òptim?
- Divendres es va veure com de fort es troba no
només l'independentisme, sinó un espai més ampli i transversal que el que fa és
defensar unit allò que és bàsic, la democràcia. Tots els demòcrates defensem
avui aquest exercici mínim i fonamental de la democràcia per poder decidir què
ha de ser el nostre país. Si hi ha escenaris molt negatius, amb inhabilitacions,
querelles o decisions judicials més greus, no tinc cap dubte que sortirem al
carrer no només els independentistes, sinó molts més demòcrates que avui el que
defensen és l'exercici bàsic, mínim i democràtic dels ciutadans de Catalunya de
decidir en quin país volen viure i com ha de ser aquest país.
- Això a nivell reactiu, però a
nivell constructiu de referèndum o procés constituent, últimament hi ha algunes
divergències.
- La imatge que es començarà a visualitzar ara amb
la celebració de la cimera del dia 23, amb una representació molt àmplia, i la
presa de decisions en el marc d'aquesta, que agrupa molts actors transversals
sobiranistes -de molts sobiranismes, de l'energètic, de l'alimentari, del
nacional...-, ens permetrà també una agenda molt proactiva per com anem avançant
cap al referèndum. Espero que a partir d'ara l'agenda política d'aquest espai
tan ampli comenci a prendre decisions, on hi hagi una campanya molt potent per
animar la gent a participar en el referèndum, i també una campanya de
determinats espais sectorials en què ens anem imaginant com pot ser aquesta
futura República catalana. Perquè la independència és només un instrument per construir
una República més justa, més equitativa, amb més igualtat d'oportunitats. Cal,
per tant, obrir un espai de debats constituents que permeti que molta més gent
que vulgui participar a pensar com ha de ser el nou país.
"Si els
tempos no es compleixen [en l'aplicació dels acords del debat de política
general] és perquè hi hagi el millor dels acords possibles. A mi no em
preocupa"
- Les resolucions aprovades -i ara
suspeses- del debat de política general preveien la creació d'una comissió de
seguiment del procés constituent com a més tard el 20 de novembre i d'un consell assessor
del procés constituent avui com a data límit, però cap dels dos òrgans
existeixen encara. Els tempos no s'estan complint.
- En aquest cas, si els
tempos no es compleixen és perquè hi hagi el millor dels acords possibles. A mi no
em preocupa, perquè no s'ha deixat de parlar de com construir aquests espais.
Hem anat posant sobre la taula com fem el seguiment a la celebració del
referèndum, o com fem aquests debats preconstituents que havíem de tenir. Com
que hi ha els espais de coordinació i negociació suficients per decidir com
anem implementant aquests punts, no em preocupa. Els propers dies veurem alguns
fruits d'aquesta coordinació. La cimera en serà un, per exemple, intentant que
sigui el màxim de representativa possible i amb un lideratge fort.
- Hi ha marge per fer el debat serè
que comportaria la fase ciutadana del procés constituent, tal com estava
prevista, amb la situació de judicialització del procés, amb un referèndum a
l'horitzó i amb tan sols mig any de termini?
- Hi ha marge per fer la
primera fase del procés constituent, de base popular. És molt
important que el procés constituent vagi de baix a dalt, començar a fer unes
reflexions i debats constituents, encara que això signifiqui que no puguem
aplicar aquella primera idea que portàvem quan no hi havia el referèndum sobre
la taula, que era que hi hagués un marc de debats preconstituents, de cara a la
futura República catalana. Estem en una altra situació. El referèndum requereix que hi hagi una campanya a favor del sí i una a favor del no i això el que fa és ressituar el paper que ha de tenir el
procés preconstituent. De fet, no ha deixat d'existir, ja que
aquest existeix a partir del moment en què una societat es planteja canvis
polítics. En l'àmbit polític també, amb Reinicia,
Constituïm, gent que està pensant com tenir textos constitucionals
progressistes, moderns i avançats. Això és procés constituent des de la base. I en un futur,
totes aquestes iniciatives han d'acabar amb un comissió constitucional al
Parlament i han de servir perquè es redacti la Constitució de la República
catalana. Trobarem la manera de
redimensionar-ho, però com ja existeixen aquests debats constituents, hem de
trobar la manera que tinguin el seu espai, el seu ressò i la seva utilitat. Jo
em trobo molta gent que em fa arribar propostes sobre com ha de ser el país en
algun àmbit...
- Què és el que farà el referèndum
del setembre diferent del 9-N?
- El referèndum serà
decisiu, es cridarà la gent a decidir sobre la independència. L'anterior
legislatura no teníem un mandat democràtic. El que
tenim avui sobre la taula ens diu que som sobirans per convocar un referèndum i
decidir, per tenir un resultat polític i jurídic vinculant, mentre que el
mandat de la legislatura passava per fer un referèndum dins del marc legal
autonòmic. Ara tenim un mandat claríssim arran d'un programa que deia que
aprovaríem una llei de transitorietat jurídica, que és el que ens fa passar
d'un ordenament espanyol a un de català, on hi haurà regulat com s'han de
convocar i celebrar els referèndums a Catalunya. Això farà que hi hagi prou
cobertura legal per tenir un referèndum decisiu i per defensar el seu resultat
des d'un punt de vista jurídic i polític.
- No fer el referèndum seria una
traïció?
- Aquest no és un escenari.
- El text de la llei de
transitorietat jurídica estarà acabat a finals d'acabar l'any, com també es
preveu en la resolució del debat de política general?
- Sí, tenim un compromís en aquest sentit, de
tenir el text acabat abans del 31 de desembre,
i també d'explicar què comportarà aquesta llei de transitorietat jurídica. Serà
un altre fruit d'aquestes trobades de coordinació i de treball molt intens que
estem tenint les últimes setmanes.
- Tot el Govern està compromès per
igual amb el referèndum?
- No se m'acut que pugui ser d'una altra manera.
Tenim tot el Govern compromès amb el referèndum i el full de ruta. Habitualment ens
conjurem i preguntem a la gent si estan còmodes, sobretot tenint en compte que
tenim aquesta pressió afegida de la persecució judicial, de les amenaces
constants del govern espanyol i de les notificacions que arriben dels jutjats.
Si no, no passa res, tenim més persones esperant per entrar al Parlament i
al Govern.
"Sí, seguim endavant? Doncs seguim
endavant!", ens diem. Avui res no ens fa pensar que ni al Govern, ni al
grup parlamentari, ni a la majoria independentista o sobiranista ningú hagi de
comportar cap problema.
- Mercè Conesa ha afirmat a Nació
Digital que "el referèndum potser no es podrà fer, hem de ser
realistes", i que potser cal anar directes a eleccions. Ho contempla?
- Estem treballant des de tots els àmbits on tenim
responsabilitat per fer el referèndum. Hi treballem des de Govern, que té la capacitat per tenir
resposta a totes les contingències, i a totes les traves del govern espanyol;
des del Parlament; i des del partit, que just ahir va aprovar reservar una
partida d'un milió d'euros al pressupost intern de 2017 per fer la campanya del
sí. El referèndum convé al país, i el
farem.
- Tenen garanties que els Mossos
obeiran a la legalitat catalana durant el referèndum?
- Hi estem treballant i és la previsió que tenim. El dia de la
celebració del referèndum, el marc legal ha de donar cobertura a tothom que
participi en aquella jornada electoral, i això vol dir els Mossos, els
funcionaris que requereixi la seva organització i la gent que vagi a votar. No
podem estar treballant en cap altre escenari que el de garantir la seguretat
jurídica. I tot això s'ha d'estendre
a uns mesos abans, perquè és importantíssim que nosaltres també sapiguem
preparar tot el context que envolta el referèndum en el marc d'una gran
campanya. Cal
dues plataformes -una a favor del sí i una a favor del no- i un debat públic, i
això és el que farà el resultat vinculant. En això treballem.
- En un marc inconstitucional?
- No ho serà, perquè
nosaltres haurem creat la constitucionalitat del marc, que és la llei de
transitorietat, la qual permet transitar d'un ordenament jurídic espanyol sotmès
al Tribunal Constitucional a una situació de marc jurídic propi que et permet
convocar la jornada del referèndum amb absoluta seguretat jurídica.
- Deuen haver previst que alguns
funcionaris públics se'n despengin.
- Estem treballant en tots i cadascun dels
escenaris. Fins
i tot hi haurà qui jugarà a fer dubtar quina és la legalitat que han d'obeir
els funcionaris o que hi ha un estadi de doble legalitat, i nosaltres estem
treballant per donar credibilitat, legalitat i seguretat jurídica a la campanya,
a la convocatòria... I ens adaptarem a totes les situacions, tenim previst
qualsevol que pugui provocar que algú no se senti amb prou forces per anar a
fer la feina que li toca el dia del referèndum.
- Hi ha algunes veus, com la del
conseller de Justícia, Carles Mundó, que recomanen que no passi massa temps
entre l'aprovació de la llei de transitorietat i el referèndum. Què en pensa?
- Hi estic d'acord. Un
escenari de doble legalitat, un cop hàgim aprovat la llei de transitorietat, no
l'aguantarem perquè hi haurà molta voluntat de posar en dubte que tinguem un
marc legal propi per poder celebrar un referèndum. Per tant, aquests darrers
passos, com l'aprovació de la llei de transitorietat i la resta de marcs
legals, la convocatòria i la celebració del referèndum, han d'anar molt ràpid,
han d'estar en un espai de temps molt curt.
- Entre el juliol i el setembre és
suficientment curt?
- És l'escenari previst i anunciat per Carles
Puigdemont. Que
el juliol s'aprovarien les lleis de desconnexió i que el setembre se celebraria
el referèndum. Veurem quines lleis
considerem que s'han d'aprovar el juliol, què queda pendent el setembre i si és molt més
oportú que la llei de transitorietat s'aprovi el mateix dia que es convoqui el
referèndum i molt a prop de la celebració, garantint una campanya suficient
perquè es pugui garantir el suport i defensa de les dues opcions del
referèndum. Estem treballant en tots els escenaris. Què farà variar
que decidim aprovar la llei una setmana o altra? Les circumstàncies amb què arribem al juliol,
els indicis de persecució de la fiscalia i el govern espanyol, les querelles,
què ha passat amb la presidenta del Parlament... Tot això són factors que poden ser determinants a
l'hora d'acabar d'ajustar el calendari.
- Un escenari, per tant, seria que
el juliol s'aprovessin les lleis de l'agència tributària i de l'agència de
protecció social i es deixés la llei de transitorietat per al setembre?
- S'acabarà d'estudiar, sí, en funció dels factors
amb què arribem a aquests escenaris i les circumstàncies que s'hagin trobat pel
camí. El que
tenim molt clar és quan ha de ser com a màxim el referèndum, la segona quinzena
de setembre.
- Tornant als Mossos, qui fou
director general de seguretat ciutadana, Miquel Sellarès, va afirmar dijous que
l'Estat està infiltrat a la policia catalana. En tenen constància?
- Respecte el cos de Mossos i tot el debat
polític, jo només diré una cosa, i és que, fins que s'aprovi la llei de
transitorietat, són molt clares quines són les obligacions i el marc legal que
existeix perquè, com a funcionaris públics, facin la seva feina. La nostra
voluntat és que els funcionaris puguin fer la feina amb absoluta
tranquil·litat, que no facin política, que estem per fer-la els que hem sortit
escollits. Hem de preservar la feina que fan els Mossos, que és un cos que un actua amb moltíssima
professionalitat i que hem de reforçar.
- No creu que hi hagi infiltrats?
- A mi no em consta directament. Al revés, em consta
la professionalitat de molts agents i el missatge que se'ls ha d'enviar és que
han de seguir fent la seva feina respecte a les competències en ordre públic i
seguretat ciutadana que tenen atribuïdes i respecte les de política judicial
que fan, En aquests moments, no es poden moure d'aquesta cobertura,
i el dia que hagin de garantir l'ordre públic i la seguretat ciutadana d'una
jornada de referèndum nosaltres haurem previst quina haurà de ser la cobertura
legal perquè puguin actuar amb absoluta seguretat jurídica i tranquil·litat.
- La CUP ha criticat que és fer
política actuar d'ofici contra la crema de fotos l'11 de setembre però no
contra l'apologia del feixisme durant el 12 d'octubre.
- No sé si la CUP el té,
però jo no tinc coneixement de tots els atestats o expedients d'ofici que obren
els Mossos. Els tenen obligació d'obrir-ne quan veuen
indicis de la comissió d'un delicte, perquè aquesta és la seva feina, i han
d'estar a totes les manifestacions i concentracions, perquè tenen les
competències d'ordre públic i seguretat ciutadana. Dit això, què se'n fa dels
atestats? Segurament n'hi ha que la Fiscalia usa per obrir certes causes
judicials amb les quals no hi estem d'acord i d'altres que no. A partir d'aquí,
plouen les ordres judicials de l'Audiència Nacional la mateixa setmana que
Forcadell s'asseu al banc dels acusats. Hem de saber posar l'atenció i la
pressió polítiques on pertoca. I em reafirmo en que el departament d'Interior i els seus
caps més polítics tenen molt poc marge de discrecionalitat política per donar
ordres polítiques als Mossos, perquè tots obeeixen a uns protocols interns de
seguretat aprovats a través d'uns procediments, a la jerarquia dels Mossos... Cal fer un discurs que sigui molt coherent i molt
lleial a les competències que tenim i les obligacions legals que existeixen,
malauradament també en relació a uns fets que encara estan tipificats en un codi penal que se'ns aplica i sovint
ens oprimeix. Estem aquí per canviar-lo, perquè cremar fotos o banderes sigui
una manera d'expressar els sentiments polítics de cada persona, i no un
delicte. La millor manera que no tinguem aquests debats sobre què és delicte o
no o com han d'actuar els Mossos és construint la República.
- L'Estat es troba en aquesta
operació diàleg. Què n'espera i quin efecte pot tenir?
- L'operació diàleg està fent aigües, perquè és fum i consisteix en paraules molt boniques i declaracions
a la premsa per canviar una sensació conforme l'Estat el que fa és impedir
l'acord i el debat polític, i crear aquell espai que sí que han tingut altres
països com el Regne Unit i Escòcia. La vicepresidenta del govern
espanyol intenta deconstruir el relat creat durant anys i admetre que potser no
haurien hagut de dubtar de l'exercici democràtic de fer un nou Estatut, i qui
surt? Tot un expresident del govern espanyol demanant que no li canviï el
relat. No seran
capaços de fer una oferta política. I si la fessin, arribaria tard i
no seria creïble.
Quina proposta pot permetre que els catalans tinguin potestat per lluitar
contra la pobresa energètica, no paguin els impostos per rescatar empreses i
projectes privats com el Castor o autopistes radials de Madrid, que els
esforços vagin invertits per construir comunitat i lluitar contra la greu crisi
i les desigualtats creixents?
L'única alternativa per sortir de l'estat
immobilista que ens governa és usar la independència com a mitjà per fer un nou
país.
- Per a l'independentista de pedra
picada potser no serà creïble, però no pot fer dubtar als que s'han sumat els
últims anys?
- No hi haurà una oferta que convenci sobiranistes
d'esquerres que potser encara no han abraçat la idea que la independència és
l'únic instrument per fer el canvi. Ni una reforma de la Constitució ens ho permetria. No em fan gens de por les ofertes que pugui posar el
govern espanyol sobre la taula, perquè s'està confrontant contra les
necessitats dels ciutadans d'aquest país. No crec que hi pugui haver cap oferta que contribueixi a que
gent cregui que ja hem resolt el problema i, per tant, no cal que ens sentim
temptats per la independència. Som sobirans per decidir en quin país volem
viure o no?
Per què hem de ser súbdits del govern espanyol, de les seves impugnacions o
d'un Tribunal Constitucional que ens escanya? Deixem de demanar permís, agafem
la democràcia i comencem a construir el país que mereix la nostra gent!
- Si no és creïble ni factible un
pacte, per què Junqueras convida Sáenz de Santamaría a Barcelona per negociar
els 46 punts de Puigdemont?
- Perquè, a banda de
sentir-nos sobirans, no tenim cap problema amb parlar amb tothom, sense
deixar-nos de sentir sobirans. Quan
Junqueras es reuneix amb Sáenz de Santamaría, ho fa des de l'exercici de la
pròpia sobirania, de vicepresident a vicepresidenta, i li planteja
tot això. No li veig cap contradicció, no deixarem de parlar amb ningú.
Intentem parlar amb tothom i que tothom ens entengui, intentem anar de sobirans
per la vida.
- Manté la fe en que la CUP aprovi
els pressupostos?
- El que em manté intacte la fe que ens en sortirem em fa
pensar que resoldrem la qüestió dels pressupostos. Aprovar-los és imprescindible. Volem un Govern fort
que posi les urnes, un que tingui a la seva disposició 1.100 milions
d'euros per fer front a les necessitats socials d'aquest país. Els pressupostos
no només són el referèndum. També m'agrada destacar que es veu el fruit de la política
fiscal progressiva que molts cops posa sobre la taula la CUP i que nosaltres
compartim i hem trobat molts cops el punt mig per aplicar-la. Des que el 2012 ERC ha tingut capacitat de negociar
uns pressupostos, hem anat fent propostes en aquest sentit. I tot aquest esforç
fiscal fet permet que en aquests pressupostos hi hagi nous ingressos per valor
de 1.280 milions d'euros. Per tant, si volem arribar al
referèndum en les millors condicions, contribuir a que el Govern hi arribi
fort, que puguem usar el petit marge de maniobra que tenim, encara que
insuficient, per intentar ajudar els que més pateixen, fem-ho. Intentem trobar
el millor acord que beneficiï tothom.
- El grup de JxSí té la missió de
blindar el projecte del Govern o té opcions de negociar esmenes?
- És un grup de suport al
Govern i, per tant, hem contribuït a entendre els pressupostos tal com ho fa el
Govern, però és evident que el que farà és treballar i contribuir a que hi hagi
un acord. Així que, en la mesura que pugui fer aportacions o actuar de
frontissa entre la CUP i el Govern, ho farem.
- Estan contents de com està
funcionant Junts pel Sí?
- Sí, hi ha una autèntica satisfacció del que està
fent Junts pel Sí cada dia i cada minut, que és intentar que una cosa molt
extraordinària aguanti, se'n surti i tiri endavant, que gent molt diversa, amb posicionaments
ideològics molt diferents, arribi a consensos o faci votacions diferenciades
que no impliquen una debilitació del projecte, sinó un enfortiment, ja que
sempre superem aquests esculls. El que indica que és un projecte
fort és que, l'endemà de la votació separada o del consens que no ha deixat
contents ni a uns ni a d'altres, hi continuem sent i tirant endavant, amb
voluntat d'arribar fins al final.
- Doncs és el primer projecte
polític que genera tanta satisfacció com poca voluntat de ser reeditat, si més
no a ERC.
- És que no estem pensant
en si hi ha voluntat o no de reeditar coalicions electorals, sinó en guanyar un
referèndum. I qui no tingui clar que anem de cap
a un referèndum, i a favor del sí, té un problema. Junts pel Sí s'abocarà ara
només a fer una campanya a favor del referèndum i del sí, a tenir el Govern independentista
i referendista més fort. I aquesta crec que és la voluntat de tots els que conformem
el dia a dia de Junts pel Sí.
Ferran Casas i Roger Tugas
Fotografia (Adrià Costa)
(Servei de Nació Digital per a Tribuna)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada