Benvolguts,
Pels meus treballs pel
Racó del Xerraire, fa un temps que estic llegint articles i relats sobre la
historia recent de Catalunya. Els darrers 150 anys…
Em van molt bé per tant
aquestes efemèrides que en Marc Pons va publicant en ElNacional.
Aquesta en particular sobre la Restauració de la Generalitat provisional l’he viscuda o sigui que recordo amb goig el parlament de Tarradellas a la
Plaça de Sant Jaume i també la concentració a Montjuic per la seva arribada.
Ciutadans de Catalunya: Ja soc aquí!
En el text hi ha una
frase molt bonica, però en aquests moments ja podem dir que ha estat “Més falsa que un
duro sevillano!” La frase és:
La tenebra de la dictadura
franquista s'esqueixava i l'alba de la llibertat portava els primers raigs de
claror.
Molt poètic però ara ens
adonem que fals. Dono per descomptat que l’alegria que en aquell moment vàrem
sentir, es va esvair ràpidament. Només cal recordar el miserable trajecte que l’Estatut
de Sau l’esborrany de l’Estatut del 1977 va patir al Congreso de los diputados de Madrid
a l’any 79,
semblant, per altra part al que havia sofert l’Estatut
de Núria al mateix Congreso però
durant la II República als anys 1931-1932 i encara més semblant a l’aberració del pas pel Congreso del text de l’Estatut
de Miravet del 2006, trepitjat (cepillado) amb furor malaltís pel
PPSOE i recorregut pel mateix PPSOE repetidament. Amb un pas triomfal
per les grapes dels nostres enemics del TC,
que varen trigar 5 anys a esputar el resultat, no recordo si abans o després
d’anar-sen als “toros”, a la seva Fiesta
Nacional!
Vegem l’article:
29 DE
SETEMBRE DE 1977
Restauració de la Generalitat
provisional
Marc
Pons
Foto: Viquipèdia
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2016
Tal dia
com avui, fa 39
anys, Catalunya entrava en una nova
etapa de la seva història. La tenebra de la dictadura franquista s'esqueixava i l'alba
de la llibertat portava els primers raigs de claror. El govern
espanyol dirigit per Suárez, pressionat pels esdeveniments que
es produïen a Catalunya, decretava
la restauració de la Generalitat, abolida pel règim franquista el 1938. El
decret, reveladorament, s'anticipava a l'aprovació de la Constitució espanyola (1979).
Feia
tres setmanes de la manifestació de la Diada
a Barcelona, que havia
concentrat més d'un milió de persones convocades al clam –ja mític– de "Llibertat, amnistia, Estatut
d'Autonomia". La més nombrosa de la història de Catalunya fins aquella data. Feia, també, tres mesos
que s'havien celebrat les primeres eleccions al Congrés. A Catalunya havien guanyat clarament els partits que
reivindicaven la recuperació de l'autogovern.
Tot es
precipitava. I tres setmanes després –el 23 d'octubre– aterrava a Barcelona Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili; que
en arribar a Palau per
prendre possessió del càrrec es va adreçar a la gernació congregada a la plaça
Sant Jaume amb el mític “Ja sóc aquí”. En aquells primers dies la Generalitat va actuar com una Mancomunitat. Després vindria
l'aprovació de funcions –l'Estatut–
i el traspàs gradual de competències.
L'ombra
d'aquell procés, però, té noms i cognoms. En aquells dies, un sector
important i nombrós del catalanisme polític i cultural va reivindicar una
relació bilateral amb Espanya: Catalunya,
Estat lliure associat. Com Baviera
respecte a Alemanya. Però socialistes,
centristes i populars ho van dinamitar. En ares d'una pretesa
prudència que no aconseguia ocultar una fosca obediència. O traïdoria, parafrasejant Jordi
Carbonell.
I
sempre ens quedarà el dubte de què hauria passat si no s'hagués
malbaratat aquella oportunitat.
Marc
PonsJoan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada