Benvolguts,
Tal com explica en Marc
Pons, Layret era una figura política rellevant
especialment compromès amb la formació de les classes més
humils en l'Associació Escolar Republicana, en l'Ateneu Enciclopèdic
Popular, en la Cultura i les escoles
municipals que havien d'impartir un ensenyament modern, mixt,
laic i en català. També com a advocat, va participar en
molts processos de caràcter social, col·laborant amb el sindicat
anarquista CNT. Layret va aconseguir reunir l'obrerisme reivindicatiu,
el republicanisme social i el catalanisme politic
i cultural.
Per
això fou assassinat!
Fa bé l’autor de mostrar
les 3
fotos de Francesc Layret, Lluís Companys i Salvador Seguí, perquè són una
mostra molt significativa de com la política catalana íntimament lligada a la
cultura i a les classes populars va ser l’estímul per fer la florida de la
cultura, que ja havia demostrat la seva empenta amb l’aparició del Modernisme,
amb la creació de l’Eixample, dels gresols d’art i cultura, de com es varen efectuar
les dues Exposicions Universals, el 1888 i el 1929 (a Madrid no se’n va fer cap perquè no tenien
res per ensenyar), de com al tombant de segle artistes com Picasso, Miró,
Casals, Gerhard, Casas, Russinyol, havien creat escola a Catalunya. Posteriorment
hi va haver l’aparició de l’Art Decó, del Noucentisme, dels ateneus, de
l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia, i l’estímul per la creació de
la Mancomunitat de Catalunya amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en el que
en Pompeu Fabra va elaborar les gramàtiques i diccionaris del català modern,
les Escoles de bibliotecaires, amb una biblioteca a cada poble, amb el
creixement de la xarxa ferroviària, l’Escola Nova, l’Institut Escola, les
escoles del Bosc i del Mar i l’Escola Normal de la Generalitat, que va crear
diverses fornades de mestres abans de la desfeta de la guerra, i finalment amb
l’estímul per l’adveniment de la República catalana el 1931. Tota aquesta monumental florida fou eliminada pel franquisme,
ajudat pel feixisme internacional i pel Vaticà i Catalunya fou anorreada, el
genocidi físic i cultural va destruir tot el que s’havia creat en els darrers 60 o 70 anys abans de la revolta dels generals rebels el 1936.
Aquest és l’ambient, el
panorama i l’estímul, aquesta és l’escola que els nostres pares i avis havien
creat sàviament per a les generacions posteriors i que encara estem en vies de
recuperació després dels 80 anys d’ensulsiada feixista. És per això que la
gent de la meva generació no podrà mai perdonar els culpables d’aquesta
ensulsiada, ni el feixisme espanyol, ni la monarquia, ni el franquisme ni els
franquistes, ni el Vaticà ni el nacional-catolicisme. I és per això que partits
feixistes espanyols (C’s, PP, PSOE, Podemos(?)) no arribaran a quallar a
Catalunya si no assumeixen la riquesa cultural i humana de la Catalunya
republicana...
Us recomanem de llegir i
estudiar aquesta riquesa perduda, per tal de comprendre com podem tornar a
aixecar entre tots una altra Catalunya republicana!
Vegem ara l’article sobre l’assassinat d’en
Francesc Layret:
30 DE NOVEMBRE DEL 1920
Assassinat de
Layret, advocat dels moviments obrers
Marc Pons
Tarragona. Dimecres, 30 de novembre de 2016
Tarragona. Dimecres, 30 de novembre de 2016
Tal dia com avui, fa 96 anys, va ser assassinat a
la porta de casa seva -al carrer Balmes, 26 de Barcelona- l'advocat
laboralista i diputat a Corts pel Partit
Republicà Català, Francesc Layret i Foix (1880-1920).
L'assassí era un home de 20 anys que responia al nom de Fulgencio
Ver -de malnom “Mirete”-
que la investigació historiogràfica situa en l'entorn ocult del governador
civil de Barcelona, el coronel Martínez Anido, que
havia estat ajudant personal del rei Alfons XIII. Layret va rebre
set impactes de bala que li van causar la mort. La resposta social va ser una
gran vaga de protesta que va convertir el funeral en un
col·lossal acte polític.
Logo Ateneu Enciclopèdic Popular amb imatge de Francesc Layret
Layret era una figura política
rellevant especialment compromés amb la formació de les
classes més humils. Va participar en la fundació de l'Associació Escolar
Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1908
-com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona- va elaborar un
pressupost de Cultura que dotava la
ciutat d'escoles municipals que havien d'impartir un ensenyament
modern, mixt, laic i en català. També com a advocat, va
participar en molts processos de caràcter social, col·laborant amb el sindicat
anarquista CNT. Layret va aconseguir reunir l'obrerisme reivindicatiu,
el republicanisme social i el catalanisme politic
i cultural.
El dia dels fets, Martinez Anido va
ordenar la detenció dels dirigents del Partit Republicà Català i
de la CNT.Entre els detinguts hi havia Lluis Companys -futur president
de la Generalitat i company d'estudis de Layret- i Salvador
Seguí “el Noi del Sucre” -el
mític dirigent sindicalista que moriria també assassinat, dos anys més
tard-. Layret hi mantenia una estreta col·laboració i
una franca amistat. Quan es va confirmar la notícia de la detenció i
l'ordre dictada de deportació al penal de Maó, va sortir de
casa seva per prestar-los assistència jurídica, moment en el
qual va ser assaltat i assassinat. La policia no va practicar
mai cap detenció.
Marc Pons
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada