Benvolguts,
Els Borbons moralitzen la
independència. " (Una,
grande y libre!). "El 1975, Joan
Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad" (Una,
grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill reclamava "poner el acento
en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y
libre!).
Explicaven una anècdota
en temps del Franco que figura que succeïa a l’Argentina en temps dictatorials
del feixisme més salvatge (que també n’havien tingut). Al país hi havia una
sola cadena de televisió. I el règim va anunciar que en posaven en marxa una
segona tal dia a tal hora. Tots els que tenien televisió varen pensar que ja
n’estaven tips de la televisió oficial, amb cerimònies militars, amb programes
porqueria i amb misses i que una segona cadena podia ser interessant. Va
arribar el dia i l’hora anunciat i tothom va estar atent davant del televisor.
I oh meravella, va sortir el cartell que deia “La Dos”, una mica de musiqueta
(militar por supuesto), a continuació foscor, silenci, i tot d’una va aparèixer
una ma amb una pistola, amenaçant directament el personal i ordenant-li: Vinga,
a posar la Uno!...”
L’article d’en Salvador
Cot m’ha recordat l’anècdota!
Per cert que en l’últim
paràgraf en Cot es torna a equivocar perquè escriu: Dues
paraules en català en quaranta-un anys que només serveixen per ressaltar el
menyspreu de la monarquia espanyola a tot allò que no sigui aferrar-se a la
cadira. I insistim a què s’hauria de dir “En
vuitanta anys” o en “300 anys” com dèiem fa poc!
Recordem que:
“El
franquisme ni es crea ni es destrueix, només es transforma!”
Vejam l'article:
Els Borbons
moralitzen la independència
"El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que
no elimina la variedad" (Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill
reclamava "poner
el acento en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!)
per Salvador Cot 25/12/2016
"Tristeza", era el sentiment que expressava Joan Carles I en
el seu primer missatge de Nadal, de 1975. Tristesa per la pèrdua de:
"nuestro Generalísimo", un personatge a qui atribuïa "enormes cualidades humanas y sentimientos llenos de patriotismo".
Al marge d'això, crida l'atenció la mineralitat
del missatge nadalenc dels Borbons, que no ha variat gens al llarg de
quaranta-un anys. El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad"
(Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill
reclamava "poner el acento en lo que nos une,
construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!). Res,
per a ells -des de dins dels seus palaus- no ha canviat res.
I s'equivoquen. Greument. A
Catalunya aquest missatge ha evolucionat des del temor dels anys de la
Transició fins a una indiferència total i absoluta, reflectida enguany amb la
decisió -ben prudent- d'abandonar el peatge polític d'emetre'l per TV3 i
passar-lo al Canal 3/24, suposant-li un cert valor informatiu. A
Espanya ha passat a ser carnassa per als usuaris de Twitter, molt motivats
per enfotre-se'n d'una monarquia tradicionalment
especialment inclinada a imposar el culte a la personalitat" (Una, grande y libre!) dels
seus membres. Indiferència o conya. Al Borbó
nadalenc ja només li fan la pilota el PSOE
i el PP.
Per això ha estat tan patètic el "bon Nadal" del final. Dues
paraules en català en quaranta-un anys que només serveixen per ressaltar el menyspreu de la
monarquia espanyola a tot allò que no sigui aferrar-se a la cadira.
Un tron falcat sobre els crims de la guerra i la dictadura: "Son tiempos
para profundizar en una España donde nadie agite viejos rencores o abra heridas
cerradas"."
(Una, grande y libre!). Cinisme brutal en un estat
on 120.000 persones, amb noms i família, continuen soterrades
als revolts dels camins i sota les tàpies dels cementiris. Els Borbons (Una, grande y libre!), per si sols, moralitzen la
independència.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada