19/12/2016. Història. Efemèrides. Marc Pons. Es constitueix la Generalitat de Catalunya. Amb la crisi successòria del 1410-1413 –que es va resoldre amb el compromís de Casp–, els estaments catalans van negociar l'acceptació del nou rei –el castellà Ferran de Trastàmara, a canvi que la Generalitat passés a tenir plenes competències legislatives, econòmiques i polítiques; que prèviament havia de pactar amb el rei. És a dir, exercir d'institució de govern del Principat.

Benvolguts,

Una altra efemèride d’en Marc Pons. La complementem amb dos apunts del Bloc sobre l’epoca de Pere el Cerimoniós, les Corts de Monsó i la creació de la Diputació del General així com un altre sobre la relació Catalunya-Castella el segle XVI i el Conde-Duque de Olivares.

 http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/04/250415-cronologia-de-les-actuacions.html

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/04/240415-reagrupament-cronologia-de-les.html

27/01/2016. La relació de Catalunya amb Espanya. Un invent castellà. La “nación española” i la geometria variable. La “nación española de ambos hemisferios” s’ha anat encongint. El que queda dintre de “los límites irreductibles“ de l’Estat espanyol. Els “límites irreductibles” s’amplien i es tornen a encongir. “Si intentais huir, os dispararemos”. Els efectes devastadors d’un rentat de cervell i una violència seculars. El mite d’Espanya s’està esmicolant.

19 DE DESEMBRE DEL 1359

Es constitueix la Generalitat de Catalunya

Marc Pons
Tarragona. Dilluns, 19 de desembre de 2016

Tal dia com avui, fa 657 anys, a Cervera (Segarra), es clausuraven les Corts catalanes que van constituir la Diputació del General –la Generalitat– en un organisme permanent. Fins aleshores la Diputació del General només es reunia a celebració de les Corts –que fins llavors no es convocaven de forma periòdica– o en circumstàncies molt extraordinàries. L'any 1359 els estaments amb representació a les Corts –els braços– van forçar la constitució de la Generalitat amb caràcter permanent: inicialment com un organisme de control de la fiscalitat –recaptació de tributs i despesa en inversió–, que el Rei sol·licitava per a finançar les empreses militars de defensa o de conquesta.

En el règim feudal la institució monàrquica tenia una autoritat molt limitada. Exercia d'un coordinador que –pel seu prestigi– tenia reconeguda la categoria de líder. Les grans decisions, però, s'havien de negociar i pactar. I la Generalitat –a Catalunya– era la institució creada a propòsit per negociar els pactes entre el rei i els estaments de poder catalans. Amb convocatòria de les Corts el rei es reunia i negociava amb els representants dels braços eclesiàstic (les jerarquies catòliques), militar (l'aristocràcia feudal) i popular (els representants de les viles i de les ciutats que depenien directament del rei) per pactar la participació en les empreses bèl·liques i el seu finançament. 

Amb la crisi successòria del 1410-1413 –que es va resoldre amb el compromís de Casp–, els estaments catalans van negociar l'acceptació del nou rei –el castellà Ferran de Trastàmara, pràcticament imposat pels estaments de poder aragonesos i valencians–, a canvi que la Generalitat passés a tenir plenes competències legislatives, econòmiques i polítiques; que prèviament havia de pactar amb el rei. És a dir, exercir d'institució de govern del Principat. Es va establir que cada braç hi aportaria quatre representants i que la figura del president –que es renovaria cada dos anys– recauria permanentment en el braç eclesiàstic. Catalunya es convertia, de facto, en una República governada pels seus estaments.

Marc Pons

Joan A. Forès

Reflexions