La independència, per a
què?
«És això el que diuen amb persistència el govern, els
polítics i les institucions de l’Estat: "Vosaltres no sereu capaços de
fer-ho bé". A la manera colonial»
03/08/2015 a les 00:01h
18 comentaris
És una pregunta que plantegen, una vegada i una altra,
els dirigents dels partits nacionalment més ambigus: Per a què la
independència? Alguns han anat encara més enllà –com ara Joan Herrera o Dolors
Camats– i han proclamat que, segons per a què, igual no paga la pena. Els
dirigents d’Iniciativa, com alguns d’altres forces de la mateixa ala esquerra,
han arribat a condicionar el seu suport al procés sobiranista al país que
vindrà després. És a dir, si la nova realitat, o la nova Constitució, no els fa
el pas, ni tan sols col·laboraran passivament perquè arribi.
Aquesta és la condició que ha expressat algunes vegades l’alcaldessa de Barcelona. Ada Colau hi insistia ahir en una entrevista: "La gent vol saber per a què volem la sobirania: per garantir els drets socials, per tenir més justícia social, per posar fi a la corrupció, per fer institucions més participatives i transparents...".
L’exigència és inaudita. No hi ha cap col·lectiu nacional del món que renunciï a la seva sobirania si no són capaços de garantir els drets socials, de tenir més justícia social, de posar fi a la corrupció, de fer institucions més participatives i transparents.
Els successius governs grecs, per exemple, no ho han aconseguit durant dècades. A Grècia res de tot això està garantit. Més aviat al contrari, fa tot l’efecte de ser un Estat fallit en les premisses bàsiques que determina el bon sentit. Però no per això han decidit renunciar a la pròpia sobirania i cedir-la a uns altres. Als seus veïns turcs, per exemple. Més aviat al contrari. Com més conscients són dels seus defectes, més sobirans es volen per resoldre’ls. Això explicaria la victòria d’Alexis Tsipras i els seus enfrontaments amb la Unió Europea.
Perquè reivindicar la sobirania no es pot condicionar al propi encert. És des de la sobirania que es poden millorar les coses. Perquè és la sobirania la que permet redreçar-les o canviar-les. Sense sobirania, els drets socials, la justícia social, la corrupció o les institucions sempre dependran dels altres. D’Espanya, per exemple. L’exigència, a més, constata la desconfiança: "Nosaltres no serem capaços de fer-ho bé". És això el que diuen amb persistència el govern, els polítics i les institucions de l’Estat: "Vosaltres no sereu capaços de fer-ho bé". A la manera colonial.
Per això no s’entén l’exigència. Ni la desconfiança. Sobirania o independència per a què? Per a decidir, senyora Colau. Per a poder equivocar-se sols. Per a poder fer-ho bé o malament. Senzillament per a poder fer-ho. Per a poder ser millors. Com vostè vol.
Aquesta és la condició que ha expressat algunes vegades l’alcaldessa de Barcelona. Ada Colau hi insistia ahir en una entrevista: "La gent vol saber per a què volem la sobirania: per garantir els drets socials, per tenir més justícia social, per posar fi a la corrupció, per fer institucions més participatives i transparents...".
L’exigència és inaudita. No hi ha cap col·lectiu nacional del món que renunciï a la seva sobirania si no són capaços de garantir els drets socials, de tenir més justícia social, de posar fi a la corrupció, de fer institucions més participatives i transparents.
Els successius governs grecs, per exemple, no ho han aconseguit durant dècades. A Grècia res de tot això està garantit. Més aviat al contrari, fa tot l’efecte de ser un Estat fallit en les premisses bàsiques que determina el bon sentit. Però no per això han decidit renunciar a la pròpia sobirania i cedir-la a uns altres. Als seus veïns turcs, per exemple. Més aviat al contrari. Com més conscients són dels seus defectes, més sobirans es volen per resoldre’ls. Això explicaria la victòria d’Alexis Tsipras i els seus enfrontaments amb la Unió Europea.
Perquè reivindicar la sobirania no es pot condicionar al propi encert. És des de la sobirania que es poden millorar les coses. Perquè és la sobirania la que permet redreçar-les o canviar-les. Sense sobirania, els drets socials, la justícia social, la corrupció o les institucions sempre dependran dels altres. D’Espanya, per exemple. L’exigència, a més, constata la desconfiança: "Nosaltres no serem capaços de fer-ho bé". És això el que diuen amb persistència el govern, els polítics i les institucions de l’Estat: "Vosaltres no sereu capaços de fer-ho bé". A la manera colonial.
Per això no s’entén l’exigència. Ni la desconfiança. Sobirania o independència per a què? Per a decidir, senyora Colau. Per a poder equivocar-se sols. Per a poder fer-ho bé o malament. Senzillament per a poder fer-ho. Per a poder ser millors. Com vostè vol.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada