159896. Pere Cardús. Un pacte per a suspendre l’autonomia
Un pacte per a suspendre l’autonomia
Dijous 6.08.2015 06:00
Encarem un dels
moments més decisius del procés d’independència de Catalunya. Fins ara s’han
acumulat forces —això que anomenen base social sobiranista— i s’han explorat
totes les vies per a un referèndum acordat amb l’estat espanyol. L’acumulació
de forces ha progressat adequadament —i caldrà comprovar si ha estat suficient
el 27-S—, però l’exploració de diàleg ha de millorar. Bé, més que millorar,
s’ha comprovat que dos no dialoguen si un no vol. Per tant, s’ha pres la
decisió correcta: tirar pel dret per la via democràtica i pacífica.
Aquesta tardor
passaran coses grosses. Hi entrarem amb les eleccions que tots menys els
unionistes entenen que són una mena de referèndum sobre la independència. Així
i tot, els unionistes serien els primers de dir que cal acatar el mandat
democràtic si el 27-S no hi hagués una majoria independentista. No cal fer-ne
més cas perquè ja se sap allò de repetir mil vegades una mentida fins que acaba
semblant veritat. Catalunya parla al món i el món l’entén. Aquesta és la cosa
més important en un moment com l’actual.
Després de les
eleccions referèndum catalanes, vindran les eleccions espanyoles. I això és més
important que no ens pensem en relació amb la reacció que pugui tenir l’estat
espanyol al resultat del 27-S. Si la independència té una majoria clara —que a
tot el món és una majoria absoluta de 50% +1—, el govern espanyol del PP pot
actuar com una rata acorralada. Ja sabeu què fan les rates quan se senten
acorralades, oi? Salten damunt del perill sense miraments. En el nostre cas,
sense que ningú no s’ofengui per la comparació absolutament espontània amb
l’animal rosegador, un PP acorralat per una Catalunya que se’n va i amb les
eleccions espanyoles a la vista pot ser molt perillós.
Què pot passar en
aquest cas? Ningú no dubta que pot intentar una suspensió de l’autonomia —quina
bonica coincidència d’objectius amb l’independentisme— per via del 155 de
la constitució. Uns volem suspendre l’autonomia a través de les urnes i els
altres la volen suspendre a través de les lleis d’excepció i els tribunals.
Cadascú amb el seu estil i tradició. Què diu el 155? Que ‘si una comunitat
autònoma no complia les obligacions que la constitució o unes altres lleis li
imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general
d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma
i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del senat,
podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós
de les dites obligacions’.
És ben bé que sembla
un article redactat pensant en nosaltres, els independentistes. Que quedi clar
que no volem atemptar greument contra l’interès general d’Espanya. Déu nos en
guard. Contràriament, després de tants anys de fer-nos pesats amb queixes i
reivindicacions egoistes, després de tant de victimisme català, ara volem que
deixin de patir per culpa nostra. Marxem perquè ja ens n’hem aprofitat prou i
massa de la seva riquesa i generositat. Ja n’hi ha prou d’obligar-los a parlar
llengües que no són seves. Prou d’imposar peatges a totes les seves autopistes
mentre nosaltres ens movem sense pagar per tots els Països Catalans! Prou
d’anar construint corredors mediterranis i trens d’alta velocitat per l’Alta
Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès… No, no.
De cap manera. No atemptarem més contra l’interès general d’Espanya. Ara, no
tenim cap intenció de complir les obligacions que diu la constitució espanyola.
En aquesta situació
ens trobem. Nosaltres, que volem suspendre l’autonomia per deixar d’atemptar
greument contra l’interès general d’Espanya, i ells, que volen suspendre-la si
no complim les obligacions de la sagrada constitució. Què us sembla si la
suspenem de manera acordada? Aprofitem que estem d’acord en això i després
ja veurem com continuem. Un cop suspesa, podríem fer un referèndum per
preguntar com podem desfer l’embolic. Aquest cop ja no seria l’embolic en què
ens ha posat el president Mas —oi, Iceta?— sinó que seria un embolic acordat i
pactat —satisfet, Duran?— i que potser obligaria a un procés constituent
global, multinacional i interplanetari —què li sembla, senyor Rabell?
Ja veurem què passarà
aquesta tardor. Per molts plans i previsions que fem, no l’encertarem mai del
tot. Hi ha massa factors en joc. Un dels més decisius serà l’actitud de la
comunitat internacional o, dit sense eufemismes, l’actitud d’Alemanya, França i
Estats Units. Si el resultat és molt clar, tot serà més fàcil, encara que
l’efecte rosegador acorralat pot ser més fort. Si el resultat no és clar, tot
es complicarà una miqueta més. Tampoc no serà la fi de res. Però el camí es pot
allargar una mica. Sembla clar que hi ha una coincidència històrica entre
l’independentisme i l’espanyolisme menys democràtic: la suspensió de
l’autonomia. Som-hi.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada