dijous, 6 d’agost del 2015

150730. Vicent Partal. La samarreta de Franco i els xiulets al seu successor

Benvolguts,
No crec que calgui afegir-hi comentaris. La meva aportació a aquest apunt és l’acudit del nen i l’avi, reflex del que diu l’article.
També vull indicar que el concepte franquisme sociològic hauria d’estendre’s més i més sense aturar-se mai...

I ara l’editorial del Partal:

La samarreta de Franco i els xiulets al seu successor
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dijous  30.07.2015  06:00
L’anècdota va fer furor ahir. Un jugador de futbol portuguès fitxat per un club andalús de segona divisió es va presentar a la conferència de premsa amb una samarreta que portava l’efígie, ni més ni menys, que de Francisco Franco.
La conferència de premsa es va fer amb plena normalitat. Ningú no li va preguntar com era que portava aquella samarreta ni el club, el Jaén, no va considerar necessari de demanar-li que se la canviàs per aparèixer en públic. Només quan l’escàndol va saltar a les xarxes, especialment des del nostre país, el jugador va publicar una carta a Facebook demanant disculpes i assegurant que no sabia què portava posat i que ignorava qui era aquell senyor.
Ens ho podem creure o no, això. I com que jo no tinc cap indici que em faça estar segur de res, em limitaré a creure-me’l. Però, això dit, és evident que el problema no és tan sols, ni principalment, que aquest futbolista es presente a la conferència de premsa vestit amb una samarreta així. El fet que realment indigna és que ningú no s’immute per això.
La normalitat del franquisme sociològic en alguns llocs d’Espanya és lamentablement alta. Però cal recordar que no ho és perquè sí.
L’estat espanyol simplement no ha acomplert una política de condemna de la dictadura comparable a la d’Alemanya respecte dels nazis o a la de Portugal respecte de Salazar. I no ho ha fet, lògicament, perquè l’estat actual n’és continuador i ningú no mossega la mà del pare. Eixa és la diferència amb Alemanya o amb Portugal. Allà les dictadures van ser derrotades i ací no.
  • És obvi que a nosaltres ja no ens calen més arguments suplementaris, que en tenim el pap ple. Però, per si encara en calgués un altre, compareu la inacció dels estaments futbolístics i polítics en el cas de la samarreta del jugador portuguès i l’actuació dels mateixos estaments arran dels xiulets dedicats al fill del senyor que el personatge retratat en la samarreta va decidir que fos el seu ‘successor a títol de rei’. I ho entendreu tot.
Opinió dels subscriptors
Joan Rubiralta
És un element més per portar-nos a la conclusió que hem de marxar d'aquesta presó de pressa i corrents.
Com diu el Vicent potser el jugador no ho sabia però els periodistes i els dirigents del club segur que sí i... no van dir res. Després que el gran dictador executés milers d'assassinats quan la guerra civil ja havia acabat, impunes encara a diu d'avui, tortures duríssimes que portaven les víctimes a desitjar la mort per no seguir patint, ara resulta que es porta una samarreta amb la imatge del culpable d'aquestes atrocitats i ningú dels qui ho sabien no ho impedeixen ni ho critiquen. A Espanya perdura encara el franquisme sociològic i mai no voldria que em consideressin membre d'una col·lectivitat que tolera aquestes barbaritats. I si no s'ha acabat, és perquè tots els membres dels diversos governs espanyols ho han tolerat sinó impulsat. A més, tampoc, han reconegut cap culpa quan se'ls ha forçat a respondre perquè la majoria són els hereus ideològics i en algun cas biològics, d'aquell règim. Només de pensar que hi pugui haver una Fundació pagada amb diners públics, també amb els meus, que es digui Francisco Franco i que aquest gran sapastre tingui una gran mausoleu en la seva memòria a l'Escorial que no el pensen desmuntar, ja ho diu tot. Algú s'imagina que hi podria haver a Alemanya un monument d'aquestes característiques a Hitler? Hi ha algú de la bona gent del nostre país que pugui tolerar aquesta situació tan humiliant un minut més? Ara tenim l'oportunitat històrica de deixar-ho enrere, no la desaprofitem.

Josep Guallo
Em fa molta tristesa constatar una vegada mes el que no ens hauria de venir de nou. A Espanya el franquisme es vigent i a nosaltres ens castiguen i ens posen multes per que a casa nostra no ho és. Només ens queda l'esperança que aviat, casa nostra sia casa nostra de veritat.

Josep Usó

No ens podem estranyar de res. Pensem que la fundación Francisco Franco continua rebent subvencions públiques i que ha anunciat que es querellarà contra els qui modifiquen el nom de carrers o places dedicats, encara avui, a prohoms franquistes. Res més a dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada