Benvolguts,
Continua l'assaig sobre la vitalitat de la Llengua Catalana a tot el territori. En aquest cas podem recordar les paraules de Vicent Partal en la presentació del seu llibre 'A un pam de la independència': Que no ens confonguem perquè l'estat pot anar de Portbou a Alcanar però la Nació va de Salses a Guardamar i de Maó a Fraga.
29/07/2015
Llengua Catalana
Catalunya Nord: l'esperança de l'Estat català
El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la situació de la llengua als Països Catalans
Bernat Vilaró
El professor a la Universitat de Perpinyà i director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, Alà Baylac Ferrer, explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Baylac apunta que una part de la població utilitza i transmet l'idioma, hi ha joves que l'aprenen des de ben petitis i a la Universitat, alguns adults fan classes de català, i hi ha mitjans de comunicació que l'utilitzen com a llengua principal. Malgrat tot, "els instruments de mesura de la situació del català a Catalunya Nord són força deficients".
És remarcable que el territori formi part de la República francesa, i això implica un condicionament negatiu per al català. Els habitants de Catalunya Nord han passat de tenir el català com a llengua habitual del dia a dia, a apartar-la en una llengua de menys ús social, "tot i no haver desaparegut". Per valorar la salut de l'idioma avui dia cal recordar que el 1915 a Perpinyà pràcticament tothom s'expressava en català.
A l'inici de la Primera Guerra Mundial la llengua catalana era la que utilitzaven els soldats que marxaven mobilitzats a defensar França, i era l'idioma principal dels alumnes a l'escola. També era la llengua protagonista en les converses entre veïns i a les llars. 100 anys després la societat de la Catalunya Nord ha passat de tenir aquesta llengua mil·lenària com a principal, a substituir-la pel francès. Baylac argumenta que "ens trobem en el tram final d’un procés de substitució lingüística".
Els pronòstics no són definitivament optimistes, però cal remarcar que el català és sempre present en la societat, i que el desig de molta gent de la Catalunya Nord és que la llengua continuï viva i segueixi formant part del patrimoni i de la identitat del territori. "El català a Catalunya Nord el 2015 no és mort i no es vol morir", afirma Baylac.
Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà
Què diuen les enquestes?
S'han fet fins a tres sondejos entre els anys 1993, 1997 i 2004, les dues primeres encarregades pel Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló. Així, les xifres són més aviat antigues, però serveixen per oferir una fotografia de la societat nordcatalana al tombant de segle. Segons les dades, el català resisteix a la Catalunya Nord i conforma encara "una realitat substancial de la societat".
Les conclusions de les enquestes són que, d'una banda, el català és present en l'ensenyament, des de les escoles maternals -les escoles bressol- fins a la Universitat de Perpinyà. En l'àmbit educatiu, doncs, s'ensenya la llengua catalana que fins i tot gaudeix d'una demanda alta.
Triple minoria
Per altra banda, les raons que expliquen la reculada constant de l'idioma i el procés de substitució de la llengua en són tres: el marc jurídic francès, la ideologia lingüística i la pèrdua de capacitat competencial dels catalans. Segons l'assaig publicat a Divèrsia, la perspectiva d’una salvació del català en aquestes condicions "resulta molt minsa", ja que la Catalunya Nord es troba ara en l'etapa final de la substitució lingüística.
En els millors dels casos, les generacions del segle XXI residents al nord dels Països Catalans tindran el català com a segona llengua. I és que una persona catalanoparlant pateix una triple minorització. D'una banda, són minoria respecte al conjunt francès, són també minoria dins del conjunt de la població de la Catalunya Nord, i per últim també són minoria pel que fa als catalans del territori.
Vilafranca del Conflent
L'esperança de l'Estat propi
El procés d'afirmació sobiranista de la Catalunya autònoma pot ajudar a normalitzar la llengua fora del Principat català. Si es gaudís d'un Estat propi, l'idioma adquiriria una dimensió, una imatge i un estatus potents i propicis per a ser considerada una llengua com les altres, sense haver de justificar la seva existència cada dos per tres. Tal i com apunta Baylac, un Estat català farà que la realitat realitat lingüística de la llengua tingui immediatament dos espais legítims a l’escenari internacional, gràcies als dos principats, el de Catalunya i el d'Andorra.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Cotlliure
14/08/2015 08:25
M'agradaria que tot això fos vertitat però em fa l'efecte que ens estem enganyant. Si no vigilem perdrem el poc que ens queda.
INDEPENDÈNCIA JA !!!
Jaume Endevant
13/08/2015 15:12
Es realment trist que a Andorra tot que és l´únic idioma oficial no és precisament el català el que més escoltes quan vas a Andorra.
iona
13/08/2015 12:42
En Jim te bona part de raó, la prosperitat económca serà molt seductora. En quatre anys es compararà el castellà de les decadents castelles amb el català de la pujant catalunya. Aixó es imparable.
AliBay
13/08/2015 12:24
Qui dóna cohesió i pes a la llengua catalana és el Principat. Tota la reculada que ha patit el català a la Catalunya Nord, com a la Franja, com diu en Jim, coincideix amb el moment en què el català està més perseguit i reduït al Principat. Penseu que abans de la guerra d'Escanya a Barcelona mateix hi havia molta gent que el castellà ni l'entenien, per exemple una àvia meva. Aquesta era la vitalitat de la llengua i aquesta vitalitat es transmetia a la resta de territoris.
roseta
13/08/2015 12:02
Amb l'estat català la llengua catalana tindrà un prestigi que no té ara. I això tindrà un efecte sobre la resta de països catalans que ja no estaran "acomplexats" de parlar la seva pròpia llengua. Ho hem de fer, per nosaltres i per ells, s'íntegrin o no al nostre estat independent.
Jim
13/08/2015 10:39
El mateix passa a la Franja de l'Aragó. Analfabets en la seva pròpia llengua, maltractats per les institucions -digui el que digui la Constitusión-, i educats en l'autoodi. Si Catalunya arriba a ser independent quedarà molt camí per córrer, però la prosperitat econòmica és altament seductora. El petit efecte que ja notem gràcies a Tv3 i a estudiants de la Franja que estudien a Cat, es podria multiplicar més del que molts imaginen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada