El panorama polític es
va clarificant
«Aquesta llista
és el que molts hem desitjat durant molts anys, la llista de la unitat
independentista»
03/08/2015 a les 14:42h
Aquests dies anem veient com el panorama polític de cara
a les eleccions plebiscitàries del proper 27-S, es va clarificant. Hem
vist l’aparició de Junts pel Sí, que alguns interessadament volen resumir com
la llista de CDC i ERC, però que va molt més enllà de tot això. Aquesta llista,
encapçalada per gent de l’anomenada societat civil, on hi haurà gent de l’ANC,
d’Òmnium, de Súmate, de l’AMI, de Sí amb Nosaltres. Llista que ja ha rebut el
suport d’altres partits com SI, o d’associacions com la CCI. On també hi hauran
altres partits com els escindits del PSC i d’Unió o, per exemple, la bona gent
de Reagrupament que ja al 2010 van marcar el camí que ara s’albira: Llista unitària
transversal que aconsegueixi una majoria al Parlament disposada a fer una
Declaració Unilateral d’Independència. Aquesta DUI que ara molts
corren a dir que ningú internacionalment reconeixerà, però que és la forma amb
la que han aconseguit la seva independència 24 països des que els EUA fessin la
seva el 4 de juliol de 1776, i que tots els nens i nenes de Nord-Amèrica
aprenen de memòria a les escoles. De veritat algú ens pot amenaçar amb que no
serà reconeguda internacionalment? Per l’amor de Déu!
Aquesta llista és el que molts hem desitjat durant molts anys, la llista de la unitat independentista.
Però per si això fos poc i pels que no ho veuen clar, o bé no volen estriar entre socialisme i independència, encara podran votar una altre força com la CUP, que han escollit el periodista -figura molt important dins del món econòmic-, Antonio Baños, que també ve de Súmate. Bravo! L’únic que lamento és la pèrdua, en aquests moments, de dos grans actius com son el David Fernàndez i el Quim Arrufat que, en pro de la regeneració democràtica, que jo sempre defensaré, no poden tornar a presentar-se. Potser i degut a la transcendència del moment i que, si tot va bé, aquesta legislatura només durarà 18 mesos com a molt, es podria haver fet una excepció.
Enfront aquestes dues forces tenim l’amalgama de Catalunya Sí que es pot, que ja han explicat que es pot tot menys la independència, i que encapçala en Lluís (Franco) Rabell que va votar independència el 9-N, "perquè li demanava el cos", al més pur estil del Lerrouxisme, i que ja ha deixat clar que ell no es presenta per servir al ciutadà per exemple, ell es presenta "per ser president de la Generalitat". Aquesta sí que és una bona carta de presentació, sí senyor. En el que diré ara discrepo amb el David Fernàndez, els vots que vagin a aquesta llista seran comptats com a "nos" a la independència i no us enganyeu més, les properes eleccions del 27-S van d’això, van d’independència "sí" o "no". I això ho tenen molt clar els del PP en posar de candidat una persona com Xavier García Albiol, el de "Limpiando Badalona", o la gent del PSC que ja està pactant un acord amb els de Ciutadans.
Així que no ho dubteu més. Ara només ens queda omplir de gent la Meridiana a la propera Diada Nacional i el 27-S tothom a votar Junts pel Sí o la CUP.
Ja puc veure els ocells que venen volant des de les platges d’Ítaca.
Aquesta llista és el que molts hem desitjat durant molts anys, la llista de la unitat independentista.
Però per si això fos poc i pels que no ho veuen clar, o bé no volen estriar entre socialisme i independència, encara podran votar una altre força com la CUP, que han escollit el periodista -figura molt important dins del món econòmic-, Antonio Baños, que també ve de Súmate. Bravo! L’únic que lamento és la pèrdua, en aquests moments, de dos grans actius com son el David Fernàndez i el Quim Arrufat que, en pro de la regeneració democràtica, que jo sempre defensaré, no poden tornar a presentar-se. Potser i degut a la transcendència del moment i que, si tot va bé, aquesta legislatura només durarà 18 mesos com a molt, es podria haver fet una excepció.
Enfront aquestes dues forces tenim l’amalgama de Catalunya Sí que es pot, que ja han explicat que es pot tot menys la independència, i que encapçala en Lluís (Franco) Rabell que va votar independència el 9-N, "perquè li demanava el cos", al més pur estil del Lerrouxisme, i que ja ha deixat clar que ell no es presenta per servir al ciutadà per exemple, ell es presenta "per ser president de la Generalitat". Aquesta sí que és una bona carta de presentació, sí senyor. En el que diré ara discrepo amb el David Fernàndez, els vots que vagin a aquesta llista seran comptats com a "nos" a la independència i no us enganyeu més, les properes eleccions del 27-S van d’això, van d’independència "sí" o "no". I això ho tenen molt clar els del PP en posar de candidat una persona com Xavier García Albiol, el de "Limpiando Badalona", o la gent del PSC que ja està pactant un acord amb els de Ciutadans.
Així que no ho dubteu més. Ara només ens queda omplir de gent la Meridiana a la propera Diada Nacional i el 27-S tothom a votar Junts pel Sí o la CUP.
Ja puc veure els ocells que venen volant des de les platges d’Ítaca.
AUTOR
Francisco Garcia
Hereu d’una família vinguda des de Cartagena. Diplomat en
Direcció de Seguretat Privada, per la Universitat Abat Oliba i perit judicial
en aquesta mateixa matèria. Membre de la Junta Directiva Nacional de
Reagrupament. A Twitter:@francisgarcia
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada