Benvolguts,
Mostrem un estudi presentat a Brussel·les que explica les diferències en els propers 15 anys entre les variables socioeconòmiques PIB, Deute, Inversions, Salaris i Atur de Catalunya, segons els següents possibles escenaris:
- que Catalunya continui sent una autonomia espanyola,
- que esdevingui un estat independent:
- producte d'una entesa amb l'estat espanyol
- producte d'una DUI.
L'estudi va comparant les variables socioeconòmiques en cada una de les hipòtesis.
El 27S decidim sobre si continuar com a comunitat autònoma espanyola, el que en diuen l'statu quo, dominats per la síndrome d'Estocolm, o esdevenir un estat independent.
I què és la Síndrome d'Estocolm? Els efectes més clars de la síndrome d'Estocolm els trobem en el film El pont sobre el riu Kwai, que segurament tots recordem i que podem identificar amb la posició de molts catalans:
En cas de declarar la independència hem d’estar molt preparats per a contrarestar aquesta segura identificació entre segrestats i segrestadors...
La Síndrome d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia. Se li va donar aquest nom el 1973.
· El film El Pont sobre el riu Kway, del 1957 té com a argument un clar cas de Síndrome d’Estocolm, avant la lettre. Explica com durant la segona guerra mundial a la Tailàndia ocupada pels japonesos uns presoners britànics amb el coronel Nicholson al cap, tancats en un camp de presoners, són obligats a construir un pont per ferrocarrils per tal que l’exèrcit japonès pugui continuar avançant. Quan el pont ja està pràcticament acabat, un altre presoner americà que s’havia escapat del camp, retorna amb un escamot americà, es posa en contacte amb el coronel Nicholson i li explica que ha retornat per volar el pont. El coronel Nicholson està tan orgullós de la feina feta pels seus soldats que es nega a derruir-lo. Hi ha una baralla entre americans i britànics i en el film al final (endolcit) dinamiten el pont, encara que el francès Pierre Boulle, autor de la novel·la sobre la que es va construir la pel·lícula no havia escrit aquest final sinó que el pont no s’arribava a dinamitar. L’autor no va voler recollir l’Òscar.
han desenvolupat una relació de complicitat amb el seu segrestador que és l’estat espanyol. I suposo que també veieu que en cas de declarar la independència hem d’estar molt preparats per a contrarestar aquesta segura identificació entre segrestats i segrestadors (el que se’n diu la “quinta columna”), que faran aparèixer molts “coronels Nicholson”, identificació magníficament exposada en el film.
Vegem la notícia de l'ACN:
La Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica
Un informe del CIDOB i el CEPS presentat a Brussel·les constata que fins i tot amb una DUI el creixement, l'atur i els salaris a l'estat català serien millors que dins d'Espanya
Adverteix que els primers anys d'independència serien “negatius”, especialment amb una DUI
ACN
La independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que l'status-quo, fins i tot en cas de declaració unilateral. Aquesta és la principal conclusió d'un informe d'un grup d'experts del Centre d'Estudis Polítics Europeus (CEPS) i el CIDOB presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que constata que el model actual “és insostenible a nivell macroeconòmic” per culpa de “l'elevat i constant dèficit fiscal”. Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica entre el 2015 i el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris. Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien “negatius”, especialment en cas d'una declaració unilateral d'independència (DUI).
“Catalunya es beneficiaria en termes de PIB en cas de secessió” en qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3 modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.
Els autors remarquen que els beneficis “són més forts si la independència arriba amb un acord mutu d'Espanya” per “la menor incertesa”. Els experts dels think tanks europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de declaració unilateral “Catalunya creixeria a un ritme més baix que en l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència”, que és l'status-quo.
L'informe estipula que si Catalunya continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors, l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas d'independència en dos escenaris: el d'una secessió pactada amb l'Estat espanyol i el d'una declaració unilateral d'independència. El text diu com augmentarien o es reduirien els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una Catalunya autonòmica.
Les dades d'una independència pactada
En cas de pacte amb Espanya, els experts calculen que el creixement anual del PIB català en el període 2015-2030 seria de mitjana un 3,27% més elevat que el que s'obtindria com a comunitat autònoma. Els experts apunten que l'economia catalana creixeria un 0,85% menys en el primer any d'independència, però pujaria gradualment fins al 2,5% el 2018 i el 4,32% el 2030, per sobre de l'escenari autonòmic. Les inversions caurien un 3,9% i un 1,5% els dos primers anys d'independència respecte al que serien sense cap canvi polític, però repuntarien a partir del tercer any, fins a ser un 2,1% més que en cas d'status-quo el 2030.
Pel que fa a l'atur en cas d'independència pactada, l'estudi assegura que l'any 2030 la taxa seria un 3,13% més baixa que sense independència, és a dir, que la Catalunya independent al 2030 tindria un atur de prop d'un 4%, respecte al 7,3% que es projecta per a la comunitat autònoma. Els salaris, segons l'informe, augmentarien considerablement, passant de ser un 0,38% l'hora més elevats que en el referent de comunitat autònoma, a ser-ho un 7,4% més quinze anys després de la independència. De fet, el text adverteix que l'augment dels salaris podria perjudicar la competitivitat exterior de Catalunya en el període 2025-2030.
Els escenaris en cas de DUI
L'escenari de DUI també constata una tendència a l'alça del PIB català, però adverteix que “durant els cinc primers anys posteriors a la secessió unilateral, el creixement seria entre un 2,5% i un 0,5% més baix que en l'escenari base”, que és el de l'status-quo autonòmic. Amb tot, en cas de DUI, el PIB català entre 2015-2030 seria de mitjana un 2% més elevat que si Catalunya seguís com a comunitat autònoma, però seria més baix entre 2015 i 2019.
En concret, amb DUI el creixement de l'economia d'una Catalunya independent seria un 2,54% més baix que el d'una Catalunya autonòmica en el primer any, un 1,55% el quart i només creixeria més a partir del sisè, quan seria un 1,25% més rica que en cas de continuar a Espanya. Aquest escenari prediu també una caiguda de les inversions, entre un 8 i un 4,5% més baixes que en cas d'status-quo fins el 2019, i de fet en negatiu en l'acumulat 2015-2030, sent un 1% més baixes que en cas que Catalunya continués com a comunitat autònoma. Si amb independència pactada l'economia catalana augmentaria 109.560 milions d'euros més entre 2015-30 en comparació amb l'escenari autonòmic, amb la DUI aquest augment seria de fins a 67.420 milions.
Pel que fa al mercat laboral, en cas de DUI l'informe diu que els primers anys l'atur seria quasi el mateix que si Catalunya continués com a comunitat autònoma, només un 0,03% més baix el primer any, i un 0,73% més baix el quart. Les diferències es començarien a notar a partir del 2020, quan l'atur en una Catalunya independent seria un 2,54% més baix. El 2030, la projecció de l'informe és que Catalunya tingués un atur un 3,2% més baix que en cas de continuar formant part d'Espanya, similar al que es prediu en una secessió pactada, i que seria de prop del 4%.
El deute
Pel que fa al deute, l'informe apunta que una Catalunya independent, en cas de pacte amb Espanya, assumiria la seva part corresponent de deute espanyol i començaria a existir amb un 100% de deute respecte al seu PIB, un percentatge que seria del 60% en cas de DUI, segons els experts. L'informe diu que el deute, si es mantenen uns pressupostos equilibrats amb dèficit zero, es reduiria fins al 68,2% l'any 2030 en cas d'escenari pactat, i fins al 41% en cas de DUI.
Els experts apunten que els tipus d'interès que pagaria Catalunya pel seu deute en cas d'independència pactada serien molt similars i fins i tot més baixos que els d'Espanya, i uns 2 punts més en cas de DUI, quan els mercats cobrarien més als catalans per la incertesa generada per la separació no consensuada. Tot i així, fins i tot amb DUI, el 2030 Catalunya pagaria menys interessos que Espanya pel seu deute, un 2,78% respecte a un 3,12%, segons l'informe.
El text, titulat Scenarios of macro-economic development for Catalonia on Horizon 2030. Economic effects of a potential secession from Spain and paths for Integration with the EU (Escenaris de desenvolupament macroeconòmic per Catalunya amb l'horitzó 2030. Efectes econòmics d'una potencial secessió d'Espanya i camins per a la integració a la UE), s'ha presentant aquest dimecres a l'Eurocambra en un acte amb els seus autors Rym Ayadi, del CEPS, Carlo Sessa, de l'ISIS, Leonidas Paroussos, d'E3-modelling, i Marc Gafarot, del CIDOB. A més, el text ha rebut el suport dels eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada