Benvolguts,
I continuem.
31/07/2015
I continuem.
31/07/2015
Llengua Catalana
El català a Mallorca, la incògnita de l'era post-Bauzá
El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans
Bernat Vilaró
El lingüista Gabriel Bibiloni, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a Mallorca. La profunda tranformació social i econòmica que s'ha produït d'ençà de la meitat del segle XX i els canvis demogràfics són el condicionant principal de la situació en què es troba el català a l'illa.
Els residents a Mallorca nascuts a l'Estat espanyol o a altres Estats tenen, segons apunta Bibiloni, una identitat lingüística relativament simple, atès que una immensa majoria no parlen català. Per contra, la població nascuda a Mallorca i a la resta dels Països Catalans presenta una gran complexitat pel que fa a competències i usos lingüístics. Una gran part de les persones nascudes a Mallorca són fills o néts d'immigrants espanyols, i el nivell d'integració lingüística és variable.
L'enquesta modular d'Hàbits Socials del 2010, feta pel Govern de les Illes Balears, mostra el correcte funcionament de la transmissió lingüística intergeneracional entre els catalanoparlants. Això i una certa integració dels membres de famílies de llengua espanyola fa que el 93,5% dels nascuts al país siguin catalanoparlants, en el sentit de competents per a parlar en català. I que, correlativament, el gruix dels qui no parlen en català sigui una població nascuda fora del país, tal i com explica Bibiloni, en base al sondeig.
La torre de s'Estalella (Llucmajor)
Lluny de ser la llengua pròpia
Una de les conclusions de l'enquesta és que la correlació entre ser mallorquí i parlar en català, malgrat tots els problemes, es manté amb relativa fermesa. Tot i això, només un 35,4% dels ciutadans de Mallorca (un 26'7% a l'àrea de Palma) declaren tenir el català com a llengua pròpia. D'altra banda, els qui declaren que parlen en català habitualment no arriben a la meitat de la població.
Pel que fa als grups d'edat, el percentatge dels qui afirmen que parlen el català habitualment baixa "de manera preocupant" a mesura que baixen d'edat. Això fa amoïnar -i molt- els defensors de la llengua, ja que la tendència no és pas bona de cara al futur, especialment pel que fa a l'evolució demogàfica i als usos lingüístics.
Tot i això, Bibiloni recorda que un dels detonants de la poca salut del català a Mallorca és la política i les agressions del govern de l'expresident José Ramón Bauzá. I cal apuntar que les accions contra la llengua han mostrat "una capacitat de reacció d'un ampli sector social i uns nivells de lleialtat lingüística que no es poden perdre de vista". Cal anar als fets. Quan el Govern balear va promoure la lliure elecció de llengua als primers nivells d'ensenyament, l'executiu va sorprendre's en veure que una immensa majoria de famílies -un 83%%- triava el català.
Bibiloni destaca que mestres i professors han dut a terme una mobilització contínua, "amb tota classe d'accions en defensa de la llengua i la qualitat de l'ensenyament que els honora per a sempre". La defensa de la llengua ha provocat una de les manifestacions més grans, si no la més gran, de la història de Mallorca: la del 29 de setembre de 2013, amb més de 100.000 persones al carrer.
El català està lluny d'estar salvat i assegurat a la gran illa balear, però la gent respon quan la llengua és atacada. La salut de l'idioma dependrà de les mesures que prengui el nou Govern, i de les reaccions de la població mallorquina, que just enceta l'era post-Bauzá.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Els residents a Mallorca nascuts a l'Estat espanyol o a altres Estats tenen, segons apunta Bibiloni, una identitat lingüística relativament simple, atès que una immensa majoria no parlen català. Per contra, la població nascuda a Mallorca i a la resta dels Països Catalans presenta una gran complexitat pel que fa a competències i usos lingüístics. Una gran part de les persones nascudes a Mallorca són fills o néts d'immigrants espanyols, i el nivell d'integració lingüística és variable.
L'enquesta modular d'Hàbits Socials del 2010, feta pel Govern de les Illes Balears, mostra el correcte funcionament de la transmissió lingüística intergeneracional entre els catalanoparlants. Això i una certa integració dels membres de famílies de llengua espanyola fa que el 93,5% dels nascuts al país siguin catalanoparlants, en el sentit de competents per a parlar en català. I que, correlativament, el gruix dels qui no parlen en català sigui una població nascuda fora del país, tal i com explica Bibiloni, en base al sondeig.
La torre de s'Estalella (Llucmajor)
Lluny de ser la llengua pròpia
Una de les conclusions de l'enquesta és que la correlació entre ser mallorquí i parlar en català, malgrat tots els problemes, es manté amb relativa fermesa. Tot i això, només un 35,4% dels ciutadans de Mallorca (un 26'7% a l'àrea de Palma) declaren tenir el català com a llengua pròpia. D'altra banda, els qui declaren que parlen en català habitualment no arriben a la meitat de la població.
Pel que fa als grups d'edat, el percentatge dels qui afirmen que parlen el català habitualment baixa "de manera preocupant" a mesura que baixen d'edat. Això fa amoïnar -i molt- els defensors de la llengua, ja que la tendència no és pas bona de cara al futur, especialment pel que fa a l'evolució demogàfica i als usos lingüístics.
Tot i això, Bibiloni recorda que un dels detonants de la poca salut del català a Mallorca és la política i les agressions del govern de l'expresident José Ramón Bauzá. I cal apuntar que les accions contra la llengua han mostrat "una capacitat de reacció d'un ampli sector social i uns nivells de lleialtat lingüística que no es poden perdre de vista". Cal anar als fets. Quan el Govern balear va promoure la lliure elecció de llengua als primers nivells d'ensenyament, l'executiu va sorprendre's en veure que una immensa majoria de famílies -un 83%%- triava el català.
Bibiloni destaca que mestres i professors han dut a terme una mobilització contínua, "amb tota classe d'accions en defensa de la llengua i la qualitat de l'ensenyament que els honora per a sempre". La defensa de la llengua ha provocat una de les manifestacions més grans, si no la més gran, de la història de Mallorca: la del 29 de setembre de 2013, amb més de 100.000 persones al carrer.
El català està lluny d'estar salvat i assegurat a la gran illa balear, però la gent respon quan la llengua és atacada. La salut de l'idioma dependrà de les mesures que prengui el nou Govern, i de les reaccions de la població mallorquina, que just enceta l'era post-Bauzá.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Bernat Vilaró
Una cala mallorquina
COMENTARIS
EL CATALÀ EMPRENYAT
10/08/2015 15:09
MIQUEL JUST ,,, Esperaba algu me ataques de com escribo jo de malament mira ahir Per la televició ban fer un programa un anaben per tot Barcelona i trobaben faltes de ortografia a moltes botigas Restaurants carrers HOSIGUI Les meves fALTES DE ORTOGRAFIAS REPARTIDES PER TOT BARCELONA Tambe ban mirar per la XARXA SOCIAL i tot eran faltes de ortografia les feienen persones que tenen negosis empresaris botiguers oficines de bancs tots fan faltes de ortografia ... NO Justificu que jo las faixi no Pero jo no tin els Estudis que tenen molta gent que tambe les fan avui mateix JA Pplitics que escriuran molt be pero son uns putes lladres i corruptes ESCRIURA BE NO FA SER MILLOR PERSONA Res volia dir recalca aixo MIQUEL Per tots els Pobles i Ciutats podras veura carteles en faltes de ortografia he despres te enrecordaras de mi diras mira aquel paió tenia raó ha ha haLA RETALLADA EN EDUCACIÓ Portara molts alumnes escribin molt malament i no haber profesors els poguin ajudar a correjir-los
Miquel Just
10/08/2015 13:03
Al català emprenyat: Gràcies pels teus comentaris. Amb el català que utilitzes i malgrat el teu esforç per escriure'l, sense potser adonar-te'n, estàs fent palès els 300 anys de repressió, persecució, prohibicions i substitució de la nostra llengua a favor del castellà. És tan important el què dius com el COM ho escrius. Com tu, hi ha moltíssims catalans d'una certa edat que no se'ls ha permès d'aprendre a escriure la llengua dels seus pares i avis i, quan ho fan, fan servir molts castellanismes que empobreixen el nostre idioma. I això també els passa als catalans vinguts d'altres terres que tampoc no se'ls ha donat ocasió d'aprendre a parlar i escriure la llengua pròpia de Catalunya i que, malgrat tot, s'han integrat i comparteixen els nostres sentiments. A tots ells, el meu reconeixement i estima.
EL CATALÀ EMPRENYAT
10/08/2015 09:43
Rectificu al meu fallo a Catalunya UN MINISTRA DE CULTURA ES DIU .. CONSELLER DE CULTURA ..Volia dir quel nostra Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya te mentelitat Española per algu es encara un Socialista Español Mireu si es ESPAÑOL Ques va inventar un nou PREMI DE LA CULTURA CATALANA Per els ESCRIPTORS QUE MALTRACTIN LA LLENGUA CATALANA Don un PREMI DE LA CULTURA CATALANA.. Als ESCRIPTORS QUE ESCRIUEN EN LLENGUA ESPAÑOLA = CASTELLANA No me diguin que aixo no perjudica i molt la nostra ja perjudicada LLengua Catalana ... Cuan va dir EL AVI....DE PASCUAL MARAGALL ... EL ALCALDE DE LES OLIMPIADAS DE BARCELONA DELS JOCS OLIMPICS DE BARCELONA .. VA DIR AIXO.. ADEU ESPANYA ... Escolta ,Espanya, la veu d´un fill que et parla enllengua nocastellana parlo enla llengua que m´ha donat, la terra aspra: en aquesta llengua pocs t´hanparlat en l´altra massa JOAN MARAGALL...1898 PARLEU SEMPRE EN CATALÀ .. Con molt be deia el POETA I AVI DE PASCUAL MARAGALL . En Castellà ja molts que hi parlem En canvi en Català en LLENGUA CATALANA Son molt pocs NO PODEN RENEGAR DE LA NOSTRA IDENTITAT Ques i sera LA CATALANA
EL CATALÀ EMPRENYAT
10/08/2015 09:14
No voldria fer un chiste barato pero la Presencia de LLengua Catalana ara mateix a les ILLES BALEARS .. Es con la presencia de LLengua Catalana .. AL BARÇA te molta poca presencia ha ha ha tan poca que ni la Entrenador vol parlar en català LA LLengua Catalana no corra PERILL nomes a LES ILLES BALERAS Tambe a Catalunya nomes cal veura EL BARÇA EL NOSTRA CINEMA tot traducido al Castellà Mireu els Productes pocs porten etiquetes catalanes .. LAS Televicions totes EN CASTELLÀ hasta TV-3 fa servir molt la LLengua Castellana TENIN UN MINISTRA DE CULTURA DE LA GENERALITAT QUES UN SOCIALISTA ESPAÑOL La LLengua Catalana a Catalunya va como el Cangrejo va para atras va enrere anen de malament a pitjor ..VISCA CATALUNYA LLIURE I CATALANA MAI MES ESPANYOLA NI CASTELLANA .. VISCA UN BARÇA MOLT MES CATALÀ .. VISCA LA VERGE DE MONTSERRAT ..... NI ROJA NI RIOJA NI OLI ANDALUS
JOSEP PAGÈS CARDEDEU
10/08/2015 08:44
EL Nou Govern Balear es del P.S.O.E. , per lo tan la LLengua Catalana no es veura pas molt reforsada que diguen Ja saben prou be quels Socialistes ui P.P. no son partidaris de defensar la LLengua Catalana . La nova Presidenta del Govern Balear va dir quel EL INDEPENDENTISME ES NOMES UN SOMNI ,, Balla es una ANTI--INDEPENDENTISTA CON EL SEU LIDER PEDRO SANCHEZ ...Com ICETA DEL P.S.C....Nomes dirle que algunes vegades ELS SOMNIS ES FAN REALITAT Nomes cal tenir-na moltes ganes i Força ...LA LLengua Catalana a les ILLES BALEARS Diguen encara esta en FRENO DE MANO PUESTO Va molt lenta la seva recuperacio LA Nova Presidenta BALEAR No te cap presa es defensar la llengua catalana
Reflexions
Us recordo un cop més que agraeixo molt els vostres comentaris i també que podeu donar-vos de baixa d’aquesta llista de distribució sempre que ho volgueu. Digueu-m’ho si no voleu rebre més les meves reflexions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada