Benvolguts,
Odei A.-Etxearte
16 agost 2015 2.00 h
Dotze punts crítics de la desconnexió
PREVISIÓ. El govern identifica els riscos de la transició cap a la independència en tots els àmbits
POSSIBILITATS. Avalua els perills del rebuig del govern espanyol a negociar els traspassos de competències i de personal i apunta alternatives
Les estructures d'estat són essencials per procedir a la desconnexió, però el rebuig de Madrid a negociar la independència i la resolució sobre l'encaix de Catalunya al club europeu seran determinants. Si Junts pel Sí i la CUP obren la via de la unilateralitat després del 27-S, en el supòsit d'haver obtingut l'aval electoral de la majoria absoluta, hauran d'entomar dificultats en una dotzena d'àmbits. El govern els va identificar en un informe elaborat amb la col·laboració de tots els departaments que el comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, va enllestir abans que el Tribunal Constitucional en suspengués les funcions amb l'admissió del recurs de la Moncloa, que ha intentat paralitzar a l'alt tribunal tots els plans de CDC i ERC per desenvolupar-les. Aquests són dotze punts crítics de la separació.
1. Sistema bancari
La Generalitat hauria d'exercir les competències sobre la regulació i la supervisió de les entitats de crèdit atenent a les directrius i limitacions que marca la Unió Europea. La previsió del govern és que l'àrea de supervisió s'integri en l'estructura del Banc de Catalunya, que també implementaria la política monetària acordada pel BCE. L'Estat espanyol i la UE haurien de traspassar totes les informacions de les entitats que quedarien sota la supervisió de la Generalitat.
Si no és així, el govern alerta de la necessitat de bastir una infraestructura de control similar a la del Banc d'Espanya per exercir aquestes competències des del primer moment, preveient una possible sortida temporal de la Unió. Amb el Banc d'Espanya, tal com ja va analitzar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), també s'hauria de determinar la distribució proporcional del seu patrimoni en or, reserves transferides al BCE o immobles. S'hauria de crear un fons de garantia de dipòsits, segons el govern.
Catalunya es pot mantenir a la zona euro com a membre de ple dret o tancant un acord monetari amb la UE i el BCE. Aquest darrer seria l'alternativa a un eventual vet de l'Estat espanyol al manteniment de l'estat català a la Unió. Catalunya podria formar part de l'Espai Econòmic Europeu com a membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç.
2. Hisenda i deute
Els ingressos tributaris s'haurien de produir amb independència de les voluntats individuals i assegurar la seguretat jurídica. Al marge de l'establiment de l'estructura administrativa per a la hisenda pròpia, definida en el reguitzell d'estudis encarregats pel govern i capitanejats pel cervell del model, Joan Iglesias, Catalunya ha de poder accedir als mercats financers fins que es consolidi la seva situació i hi hauria d'haver un pacte amb el govern espanyol sobre el repartiment del deute i dels actius. La llista de riscos inclou la possible falta de col·laboració d'algunes entitats financeres en la gestió recaptatòria.
Amb la UE s'hauria d'acordar el ritme del procés de consolidació fiscal, parlar dels fons europeus i de la contribució catalana al pressupost comunitari. El manteniment de l'euro és clau per evitar que una devaluació incrementi el valor del deute, destaca l'executiu. Calcula que amb la gestió de tots els impostos, Catalunya tindria uns ingressos addicionals d'entre 18.000 i 19.000 milions.
3. Sistema educatiu
La regulació invasora de l'Estat espanyol en l'àmbit curricular i la inestabilitat de la legislació bàsica s'acabarien amb la independència. L'executiu compta que es revisaria el sistema educatiu per millorar-lo d'acord amb les recomanacions europees i situa, entre les principals dificultats, l'execució d'un traspàs ordenat a la Generalitat de tot el personal docent que és funcionari de l'Estat, incloent-hi el cos d'inspectors d'educació, garantint els drets laborals adquirits. També s'hauria de negociar el traspàs de la gestió de les titulacions i certificacions expedides abans de la secessió per garantir-ne la validesa i obtenir l'homologació europea amb acords bilaterals per al reconeixement internacional dels ensenyaments, les programacions i les titulacions.
4. Salut
L'executiu de Mas, en canvi, subratlla que el model d'ordenació assistencial funciona sota la cobertura legal assentada del marc estatutari i tan sols s'haurien d'atendre de nou àmbits concrets, com ara l'òrgan de reconeixement i control d'assegurats o la continuïtat transitòria de la cartera de serveis. Per contra, situa com una “font de tensió potencial” les divergències entre els partits sobre l'orientació general que ha de tenir el model i que, tot i que no ho assenyala, podria formar part del procés constituent. El “punt crític” principal, tanmateix, pot ser el període de transició entre l'abandonament del catàleg públic de medicaments d'Espanya i l'adopció del catàleg català amb les corresponents condicions de preus, finançament i assegurament.
5. Protecció social
La creació d'una agència catalana de la seguretat social és la principal estructura organitzativa pendent perquè Catalunya gestioni amb sobirania les prestacions del sistema de protecció social i assumeixi, per tant, les que controla el govern espanyol. L'agència recaptaria els recursos de la Seguretat Social, gestionaria els ajuts, els fons de reserva i els recursos humans i tecnològics requerits. L'objectiu del govern català és evitar que hi hagi llacunes ni superposicions de protecció, de manera que es garanteixin tots els pagaments, i advoca per mantenir el nivell de prestacions.
6. Seguretat
Els Mossos haurien d'assumir les competències ara reservades als cossos de l'Estat, inclosa la participació a l'Europol i la Interpol, el terrorisme, el control de les fronteres i d'estrangeria o el salvament i la seguretat marítima o la seguretat ciutadana i la investigació criminal en aigües interiors i ports. Amb les noves competències, faltarien efectius i el govern apunta la necessitat de formar i especialitzar policies en els nous àmbits. També assenyala com a necessària la col·laboració de l'Estat per al trasllat de les noves competències i la informació de les bases de dades.
7. Infraestructures
Catalunya hauria de gestionar les línies ferroviàries d'interès estatal i obtenir la titularitat de la xarxa de carreteres. El Departament de Territori no veu complicat el traspàs d'actius de Renfe, amb les corresponents valoracions i en el marc de les negociacions globals de la separació amb l'Estat, però considera més “delicat” el de la xarxa de ferrocarrils gestionada per Adif, atès que la separació entre la gestió del servei i la infraestructura no és clara i considera “particularment urgent” la regulació del model. Per evitar assumir-ne el deute, assenyala que Adif podria gestionar la infraestructura com a companyia privada. Pel que fa al sistema aeroportuari, l'executiu sosté que només amb el control físic dels aeroports se'n podria garantir el funcionament, i considera “altament improbable” que es tanqués l'espai aeri sobre Catalunya perquè generaria caos al continent. El sí espanyol garantiria un traspàs ordenat de la gestió de les freqüències i dels centres de control. Tanmateix, i més enllà del canvi de titularitat dels ports, la Generalitat no té les estructures i el personal especialitzat per exercir les competències marítimes relacionades: navegació, duanes, senyalització i abanderament de vaixells, il·luminació de costes i salvament marítim.
8. Aigua i energia
S'hauria de crear l'operador energètic català i definir un model propi de mercat i establir acords amb els estats limítrofs. El perill sobre l'aigua és el rebuig a la transferència dels embassaments de les conques de l'Ebre i a operar en els embassaments. El govern alerta de la distorsió que pot produir la “manca transitòria d'operadors legítims”.
9. Cultura. Museus
La dels museus és l'àrea més rellevant de cultura. El risc més important plana sobre el Museu Dalí de Figueres, atesa l'herència del pintor a favor de l'administració espanyola. “Ens podem trobar que la constitució d'un estat propi comporti un risc per a la continuïtat d'aquest fons a Catalunya”, alerta l'executiu. A més, s'hauria de canviar la titularitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ara estatal, es podria excloure l'Estat dels patronats dels consorcis del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i suplir-ne l'aportació econòmica.
10. Sector primari
Per continuar rebent els 350 milions d'euros anuals en ajuts agrícoles de la UE, evidentment Catalunya s'hauria de mantenir dins del club europeu. Caldria, a més, revisar l'aplicació de la política agrària comuna al territori i aplicar una normativa pròpia al marge del model regulat en els decrets estatals. Pel que fa als fons de desenvolupament rural, s'hauria de negociar s'hauria de negociar la part dels Feader que rebria Catalunya, a més de facilitar que el fons català de garantia agrària substitueixi l'equivalent espanyol. El mateix passaria amb els ajuts a la pesca. A més, s'hauria de definir l'espai marítim català i delimitar d'acord amb el dret marítim internacional.
11. Dades bàsiques
Totes les dades essencials de la ciutadania, necessàries per accedir als serveis públics, des del registre del naixement fins a l'empadronament vigent, es podrien agrupar perquè la ciutadania no les hagi de comunicar a cada administració quan s'han d'actualitzar. Es tractaria de determinar quines són les dades bàsiques del país i com s'estructuren i col·laborar amb l'Estat per al traspàs de les dades de què disposa i assegurar que seran operatives durant el procés de transició.
12. Funció pública
En les matèries que són competència exclusiva de l'Estat però no només en aquestes, diu l'executiu, hi ha estructures, ens i serveis que deixarien de tenir sentit, d'altres s'haurien de reorganitzar o de reconvertir i potenciar amb el corresponent personal. Hi ha més de 20.000 funcionaris en l'administració pública estatal, incloent-hi les delegacions del govern espanyol o el servei públic d'educació, treballadors de la Seguretat Social o de l'administració de justícia. El govern planteja fixar condicions d'incorporació dels empleats públics de l'Estat amb caràcter voluntari, preveure situacions de transitorietat i els llocs de treball que no es puguin cobrir amb personal propi o integrat.
Catalunya tindria uns ingressos addicionals de 18.000 milions
El risc més important en cultura és el Museu Dalí
Odei A.-Etxearte
#1 Pere Grau Rovira
És una muntanya de feina a fer, però ens en sortirem. Hi ha la voluntat, l'entusiasme i la capacitat per fer-ho.
Diumenge, 16 agost 2015 9.19
#2 Miquel Altimires i Ros
Cal tenir present que al nou estat faran falta molts llocs de treball, que bona falta ens fan.
Amb il·lusió i perseverança superarem tots els entrebancs. Quan dics tots vull dir els que ens posarà el desgovern de l'estat espanyol.
Recuperar la dignitat perduda, s'ho val.
Diumenge, 16 agost 2015 9.53
#3 the year of the Cat
Tot el que sigui previsió genera confiança, i la confiança generarà vots indecisos pel Sí.
Diumenge, 16 agost 2015 11.37
#4 Miquel Soler
No hem d'inventar la sopa d'all. N'hi ha prou de veure que han fet altres països abans de nosaltres i fer el mateix.
Diumenge, 16 agost 2015 19.42
#5 Assensi Mendez Fernandez
L'aeroport del Prat no hi es a la llista, perque?
Diumenge, 16 agost 2015 19.51
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada