Benvolguts,
Al PuntAvui hi ha un article terrible de títol Uns 40 refugiats moren dins la bodega d'un pesquer davant de la costa líbia.
Acaba amb aquest toc d’atenció:
L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) va denunciar, ahir, que “el nombre de morts que se succeeixen al Mediterrani és extremadament alt i absolutament inacceptable”. Des que va començar el 2015, han mort 2.030 persones al Mediterrani, segons va denunciar recentment l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), mentre que el 2014 en van ser 1.607. A més, el nombre d'immigrants que han creuat el Mediterrani se situa en 237.000, mentre que l'any passat ho van aconseguir 219.000.
Que significa que almenys un 1% dels immigrants (que se sàpiga) moren asfixiats a l’aigua o a les bodegues...
Avui també en el mateix diari tenim un article d’en Vicent Sanchis de títol Políticament correctes que fa pensar molt. Es tracta dels manters anomenats també top manta. I aquest cas lliga amb l’anterior, perquè un cop a Europa què poden fer els immigrants?
Fins ara eren només homes. Des de que l’orient mitja està desgavellat, des de les guerres d’Afganistan i d’Iraq els immigrants són homes, dones i nens, alguns d’ells nadons. Abans eren homes solters, ara molt sovint són grups familiars. I uns i altres en gran proporció musulmans. Alguns d’ells intenten guanyar-se la vida en el camp com a temporers. I alguns esdevenen manters!
Tractem per tant dos problemes que de fet és un de sol: Els immigrants i els manters.
En Sanchis ens parla només dels manters, Algú altre haurà de parlar de tots els immigrants ja que els problemes dels immigrants són uns i els dels manters uns altres…
I segurament arribem a la conclusió que aquests episodis formen part del mal estructural de la confrontació nord-sud!
Respecte als manters, segurament que qualsevol de nosaltres o que tots nosaltres si sabéssim escriure podríem explicar els dilemes de manera més o menys semblant a com ha tingut l’encert de plantejar en Sanchis.
I en tenim dos, de dilemes, que trobem analitzats en l'article.
Aquests ciutadans senegalesos o d’altres contrades no fan aquesta feina per gust. La fan per sobreviure i segurament no és el que a ells els agradaria de fer! De la mateixa manera, exactament de la mateixa manera, els ciutadans sirians, iraquians, kurds, no travessen la mediterrània per gust, travessen continents i mars per escapar de la guerra i de la misèria a la que els rics els hem sotmès...
No ens excusem. Jo no sé com resoldre-ho però veig que la “civilització” a la que ens hem vist abocats comporta automàticament aquest contrast entre països rics i països pobres. Tot el que per a nosaltres és “estat de benestar”, pels altres éssers humans és “estat de malestar”. I com més en tenim de l’un, més en tenen de l’altre...
I ara l’article d’en Vicent Sanchis:
Políticament correctes
Un sindicat dels Mossos ha protestat per allò que considera mal de correcció política. Afirma que els agents van rebre instruccions dels seus superiors de no respondre als atacs que van patir a Salou en conèixer-se la mort de Mor Sylla, i diuen també que van acabar fent de taxi per als manters detinguts, perquè després de l'operació van quedar en llibertat. L'alarma denuncia una impotència. La impotència de les diferents autoritats, que no poden resoldre un problema a les braves sense alterar la mala consciència de l'opinió pública. A partir d'aquesta constatació, tot és fer el panoli (?), perquè els manters saben exactament de quin mal plora la criatura i se n'aprofiten (?). Cada dia deixen en evidència i a pèl els Mossos o la Guàrdia Urbana.
I aquí apareix el primer dilema:
A tothom els cauen bé [els manters] i molta gent els compra uns productes que rebenten pel baix preu els que ofereixen les botigues que tenen just al darrere. Botigues que paguen impostos. Impostos amb els quals els manters i les seues famílies reben assistència sanitària o escolarització gratuïtes...
És dur i és així. I què en diu “la nova política”? Ada Colau afirma que no ha rebaixat la pressió de la Guàrdia Urbana –he, he–, però que el problema és laboral i no es resol amb solucions policials. Diu l'alcaldessa que aquesta gent “s'ha de buscar la vida com pot”. És exacte.
I aquí apareix el segon dilema:
Ara, si se'ls dóna una solució laboral, qui els contractarà? Ella? En detriment de qui? Quants manters més s'enramaran per la ciutat atrets per la mateixa “solució”? Això s'acabaria mai?
Vicent Sanchis
Per sort hi ha un llumet d’esperança. Sembla que Europa s’ha fet càrrec finalment de la gravetat global de la immigració i s’està plantejant solucions a nivell europeu, a mals comuns, solucions comunes, de tots els països i no només de Grècia, d’Itàlia o d’Espanya. Ja veurem com ho solucionen…
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada