Benvolguts,
L’Estat ataca almenys per dos cantons, ens amenaça per
fer-nos agafar por i ens escanya per
poder dir després que no sabem gestionar els pocs recursos que ens deixen, es
vanten de que ens han de donar almoines (a retornar i amb interessos) i que si no perdéssim el temps en quimeres ens
aniria millor...
D’entrada sempre s’ha de parlar del Dèficit Fiscal que des de fa anys està al voltant de 16.000M€, malgrat
que el ministre Montoro i el seu
sicari De la Fuente intentin
demostrar que és inferior i no se’n surten ja que són faves comptades.
En el repartiment d’inversió pública aquest any ens ha tocat
un 10,7% quan la nostra població és d’un 16% de la de tot l’estat i quan el
nostre PIB és al voltant d’un 19% de
tot l’estat, i els pactes pressupostaris especifiquen clarament que la
proporció de les inversions ha de ser la mateixa que la proporció del PIB.
Si anem als documents del CCN del 2011, podem veure:
·
Que mani el PP
o mani el PSOE, les Inversions de l’Estat
a Catalunya del 1995 al 2005, estan al voltant del 12%, malgrat
que Catalunya té un 19% del PIB de l’Estat:
·
De la mateixa manera, mani el PP o mani el PSOE,
les inversions executades
a Catalunya, sempre són inferiors a les de Madrid i sempre son del voltant
del 70%
de les pressupostades!
Una segona consideració és que en el moment que Catalunya
esdevingui una República independent caldrà repartir-se els Actius i els
Passius amb el que quedi d’Espanya. I evidentment dels endeutaments de l’estat
espanyol per a arribar a completar el somni boig del Felipe González o del José
M. Aznar de “tejer España con cables de acero (Maleni Álvarez)” només n’assumirem
els que hagin servit per l’AVE de Catalunya...
5 agost 2015
L'infame pressupost de l'Estat
L'últim pressupost
presentat pel govern de Mariano Rajoy
ha seguit la tònica habitual de menysteniment i discriminació cap a Catalunya
amb un programa d'inversions que està lluny, molt lluny, del pes català al PIB, unes xifres que no s'acosten ni de
lluny a les de l'últim exercici del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que en aquells moments ja passaven
per insuficients i injustes. La conclusió és, doncs, que l'Estat espanyol confirma la
relegació absoluta i total i la precarització de Catalunya en les polítiques
estatals de desenvolupament econòmic i manteniment de l'estat del benestar. Catalunya rep un tracte de colònia basat en l'espoli sistemàtic
dels impostos que paguen els ciutadans sense un retorn que pugui considerar-se
ja no just, sinó decent. Indecent és el qualificatiu que defineix el
tracte de Madrid cap a Catalunya.
En vista de les xifres presentades ahir,
els catalans han de tenir present que el tracte discriminatori afecta tots els
ciutadans que viuen al país, independentment de si se senten o no espanyols. És una
consideració important a fer amb vista al 27-S, perquè els espanyols
que viuen a Catalunya han de ser conscients que una cosa és el sentiment
nacional, al qual no cal que renunciïn, i l'altra és la resposta que han de donar
a un estat que també és nociu per a ells. Aquesta situació de
desinversió ja fa anys que s'arrossega, i és indiscutible que a hores d'ara la
pertinença a Espanya és altament perjudicial per a un país que, si pogués
comptar amb els seus recursos i programar les inversions en funció de les necessitats i
no de l'arbitrarietat punitiva, tindria un futur molt més
esperançador que la grisor i el maltractament que dispensa Espanya.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada