Benvolguts,
A veure si aquest article de l'nspiradíssim Lluís de Yzaguirre ens inspira per ser capaços d'esbrinar per què els sistemes bipartidistes (PPSOE) a Espanya i CIUPSC a Catalunya s'han mantingut, tal com dirien els franquistes "prieta s las filas", des de la creació de la sinistra Constitució (amb soroll de sabres i monarquia de torna) del 1978...
150726. Lluís de Yzaguirre. Un tanoca, dos vots
Un tanoca, dos vots
Per: Lluís de Yzaguirre
Diumenge 26.07.2015 06:00
Veient la histèria
dels xartulians demanant que el 27S es comptin vots i amb quina reincidència
recorden que les votacions al nostre Parlament no gaudeixen de plena
proporcionalitat, hem de tenir clar que ja hem guanyat.
La meva bola de vidre
diu que traurem 68 diputats (38 a BCN, 11 a GI, 10 a LL i 9 a TGN) però només
el 46% dels vots vàlids: pels pèls! A hores d’ara, tots ja sabem que el gran
argument per rebatre el recompte de vots és que no ens ho han deixat fer (bo,
encara hi som a temps, de comptar vots: a Grècia han muntat un referèndum en
una setmana…). Però convé que donem un cop d’ull a l’argument que diu que els
vots no valen el mateix a Lleida que a Girona. Com es rebat aquest argument?
Simplement, dient que, si som on som, és perquè els franquistes de dretes han
gaudit de majories basades en el fet que a Espanya creuen que un tanoca val dos
vots. Que, sense la sobrerepresentació de les àrees que el règim considera de
gent prou tanoca per a poder-los teledirigir (sigui amb el panem et circenses
de tota la vida, sigui amb el caciquisme de tota la història espanyola), mai
els franquistes haurien arribat a tenir la força que els ha emborratxat del
desig genocida d’esborrar Catalunya del mapa, de fer realitat el deliri del
Criminalísimo de convertir España en una sola nació.
Anem a pams. ¿Volem
valorar si s’ha de qüestionar la representativitat d’un conjunt de diputats
perquè han obtingut els escons amb menys vots que la resta de diputats?
Agafem la ciutat de
l’Hospitalet, que no és districte electoral i té 253518 habitants (totes les
dades són de la Wikipedia); en proporció, li correspondria un dels 31 diputats
de la província de Barcelona, amb cinc miliions i mig d’habitants. Tot seguit,
comparem-ho amb les demarcacions que tenen menys habitants: Melilla (78476) té
un diputat, Ceuta (82376), un també i Soria (95223) en té dos. Juntes, tenen
256075 habitants i quatre (sí, QUATRE) diputats. Hum, sembla que algú s’hauria
de repensar si convé dur el carro per aquest pedregar…
Perquè si seguim sumant,
resulta que les vint-i-una demarcacions més petites (de 51) tenen juntes, si no
ve d’un pam, els mateixos habitants que la província de Barcelona: a les tres
anteriors hi afegim Teruel (144607), Segovia (164169), Palencia (171668), Ávila
(172704), Zamora (191612), Cuenca (219138), Huesca (228361), Guadalajara
(256461), Álava (319227), La Rioja (322955), Orense (333257), Lugo (351350),
Salamanca (352986), Burgos (375657), Albacete (402318), Cáceres (415446),
Lleida (442308) i Huelva (521968). En total, aquestes vint-i-una demarcacions
tenen 5642267 habitants i ABRACADABRA! 69 diputats per un xic més de cinc
milions i mig. Cada 178358 habitants de Barcelona tenen un diputat, mentre que
a tanocalàndia cada 81771 habitants tenen un diputat. És a dir, que cada tanoca
té dos vots i escaig; potser els tanoques som nosaltres, no?
Posat cercar el punt
flac a l’argument dels 38 diputats de més que tenen a tanocalàndia, es podria
dir que res no indica que els franquistes de dretes no haguessin pogut obtenir
també la majoria absoluta en el darrer període de sessions amb un sistema
realment proporcional.
La meva resposta és
que a tanocalàndia voten majoritàriament la dreta més troglodita. De fet, les
deu demarcacions més petites, amb menys habitants que l’Hospitalet de
Llobregat, no haurien de ser demarcació si ens regíem amb criteris purament
pragmàtics. En realitat, vist que de tanoques no en tenen res, les podríem
anomenar “províncies funcionàries”, perquè quedarien buides si en trèieu les
delegacions dels ministeris, organismes públics (Loteries, Tràfic, Mines,
Meteorologia, Seguretat Social, Muface…), delegacions d’institucions com el
Cervantes, RTVE, la UNED, amb els seus caps, les seves secretàries, els seus
tres torns de xofer de cotxe oficial, els seus uixers i administratius, les
famílies de tots aquests, els policies que custodien tots els seus edificis,
els metges i mestres que atenen tota aquesta població, les famílies dels
policies, els mestres i els metges… I no he tocat el tema militar, que algun
pes deu tenir a les “plazas africanas”. A l’Hospitalet no tenen res de tot
això, almenys a nivell de delegació de capital de província.
Doncs, quan els
franquistes del PSOE, de Ciudadanos o del PP ens vinguin amb la manca de
proporcionalitat del sistema electoral a Catalunya, els haurem de demanar
coherència i que no sigui tan pocavergonyes: si la manca de proporcionalitat ha
permès prostituir el Tribunal Constitucional amb militants del PP que porten
anys refranquistitzant la seva Constitución i ens ha ficat en aquest merder, no
pot ser que no la puguem emprar nosaltres per alliberar-nos de la tirania
espanyola.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada