4.8.2015. 21:54 h
Estratègies creuades camí del 27S (i II)
El decret de
convocatòria del 27S d'ahir, que el Dietari us va narrar ahir, no va portar
lògicament l'etiqueta de 'plebiscitari' enlloc. Amb tot, només signar el
document, Artur Mas va voler donar el missatge clar a la ciutadania en directe
per TV3 que aquestes no són unes eleccions normals. Després del
parèntesi de l'article d'ahir, avui acabem l'anàlisi de les estratègies dels
partits ara que el 27S ja és una realitat parlant dels clarament unionistes.
Encara que escenifiquin que són unes eleccions normals, PSC, PP, Ciudadanos i
UDC s'hi juguen molt, i més a pocs mesos de les espanyoles. De cara a l'Estat, tothom
ha de quedar com més antisobiranista, millor.
PSC: Miquel Iceta planteja una estratègia similar a la de Catalunya Sí que es Pot. És a dir, atacar el govern sortint entenent Junts pel Sí com l’hereu de l’executiu de Mas. Pràcticament, com si fos CDC. El problema que tenen els socialistes és que no són creïbles en el discurs anti-retallades. Així, han de buscar altres votants, com els de Ciudadanos, que aspiren a arrossegar anticatalanistes que, però, volen canvis a nivell espanyol. Per això s’estan apropant a la candidatura d’Inés Arrimadas. Un revulsiu de l’estil Xavier García Albiol els hi hauria anat bé.
PP: el canvi de cartes a última hora descartant Sánchez Camacho i apostant per Xavier García Albiol els porta en un terreny nou amb oportunitats de créixer. Fins ara, tenien un discurs gastat, esgotat, i només a l’espera d’una recuperació econòmica que faci créixer el PP a tot arreu. Amb García Albiol, però, busquen més contundència en el discurs antisobiranista i parlar sense pèls a la llengua al límit de la legalitat. Un perfil similar al d’Albert Rivera. Amb més temps, potser l’exalcalde de Badalona podria haver reciclat el seu discurs anti-immigració que tants fruits li ha dut, però ara gairebé no és a temps.
Ciudadanos: han perdut personalitat sense Albert Rivera, i la gent coneix molt menys Inés Arrimadas. En el perfil de gent que detesta la independència i que volen un líder contundent per oposar-s’hi, potser es torna a moure cap al PP. És per això que ara Arrimadas també intenta ensenyar una doble vessant, que és la pell de xai que ensenya a Espanya: la de partit centrista, lluny dels ‘chavistes’ de Podemos-, però que té ganes de trencar el bipartidisme i l’establishment actual. A l’Estat sona bé el discurs, però a Catalunya costarà de fer empassar. L’única esperança és poder mobilitzar el vot de gent que mai s’ha molestat a aixecar el cul del sofà en unes catalanes perquè “yo no soy catalán” o “solo voto en las españolas, que son las importantes”.
UDC: el que queda del partit de Duran i Lleida té l’estratègia clara d’anar a la contra de l’independentisme. El que ha estat fent de manera subterfúgia el líder democristià, ara ho pot fer sense embuts. El seu discurs és atiar el foc i intentar fer perdre els nervis a Junts pel Sí i la CUP, però si no cauen en les provocacions, els pot passar com a Solidaritat per la Independència fa tres anys: que caiguin en l’oblit. A més, si la formació encara s’aguanta és perquè Duran i Lleida, encara que no ho sembli, té seguidors, però presentant a Espadaler de cap de llista, les dificultats encara són més grans. Com podria guanyar terreny? Explicant quina solució donen al clam sobiranista i intentant disparar per igual al PP com a Junts pel Sí. Però de moment, ni una ni l’altra.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
PSC: Miquel Iceta planteja una estratègia similar a la de Catalunya Sí que es Pot. És a dir, atacar el govern sortint entenent Junts pel Sí com l’hereu de l’executiu de Mas. Pràcticament, com si fos CDC. El problema que tenen els socialistes és que no són creïbles en el discurs anti-retallades. Així, han de buscar altres votants, com els de Ciudadanos, que aspiren a arrossegar anticatalanistes que, però, volen canvis a nivell espanyol. Per això s’estan apropant a la candidatura d’Inés Arrimadas. Un revulsiu de l’estil Xavier García Albiol els hi hauria anat bé.
PP: el canvi de cartes a última hora descartant Sánchez Camacho i apostant per Xavier García Albiol els porta en un terreny nou amb oportunitats de créixer. Fins ara, tenien un discurs gastat, esgotat, i només a l’espera d’una recuperació econòmica que faci créixer el PP a tot arreu. Amb García Albiol, però, busquen més contundència en el discurs antisobiranista i parlar sense pèls a la llengua al límit de la legalitat. Un perfil similar al d’Albert Rivera. Amb més temps, potser l’exalcalde de Badalona podria haver reciclat el seu discurs anti-immigració que tants fruits li ha dut, però ara gairebé no és a temps.
Ciudadanos: han perdut personalitat sense Albert Rivera, i la gent coneix molt menys Inés Arrimadas. En el perfil de gent que detesta la independència i que volen un líder contundent per oposar-s’hi, potser es torna a moure cap al PP. És per això que ara Arrimadas també intenta ensenyar una doble vessant, que és la pell de xai que ensenya a Espanya: la de partit centrista, lluny dels ‘chavistes’ de Podemos-, però que té ganes de trencar el bipartidisme i l’establishment actual. A l’Estat sona bé el discurs, però a Catalunya costarà de fer empassar. L’única esperança és poder mobilitzar el vot de gent que mai s’ha molestat a aixecar el cul del sofà en unes catalanes perquè “yo no soy catalán” o “solo voto en las españolas, que son las importantes”.
UDC: el que queda del partit de Duran i Lleida té l’estratègia clara d’anar a la contra de l’independentisme. El que ha estat fent de manera subterfúgia el líder democristià, ara ho pot fer sense embuts. El seu discurs és atiar el foc i intentar fer perdre els nervis a Junts pel Sí i la CUP, però si no cauen en les provocacions, els pot passar com a Solidaritat per la Independència fa tres anys: que caiguin en l’oblit. A més, si la formació encara s’aguanta és perquè Duran i Lleida, encara que no ho sembli, té seguidors, però presentant a Espadaler de cap de llista, les dificultats encara són més grans. Com podria guanyar terreny? Explicant quina solució donen al clam sobiranista i intentant disparar per igual al PP com a Junts pel Sí. Però de moment, ni una ni l’altra.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada