20/08/2015
De Toro: "El problema no és Catalunya. El problema és Espanya. O Madrid"
L’escriptor gallec opina que "l'hostilitat xenòfoba cap als catalans sembla tan natural perquè es basa en la històrica ignorància"
L’escriptor gallec Suso de Toro publica un article a ‘Eldiario.es’ sobre Catalunya. “El que passa amb Catalunya, senyors i senyores, és que és una nació. Ho era abans, ho és i ho serà, amb o sense Estat. Ara és tard per reconèixer la seva “singularitat” o fins i tot que són una nació, per no haver-ho reconegut a temps hi ha el que hi ha. El problema no és Catalunya. El problema és Espanya. O Madrid. O el que sigui”, assegura l’escriptor.
En l’article, titulat “La meitat de Catalunya no esta boja (l’altra meitat tampoc)”, de Toro assenyala que “pot ser que la independència sigui la millor opció. Potser tota la gent que mai va voler conèixer a aquest país català, que sempre el va ignorar, quedava més tranquil·la independitzant-se per fi de Catalunya”. A més, es queixa l’escriptor que “és molt difícil poder escoltar les opinions d'aquesta meitat de catalans que no només pretén l'autodeterminació, sinó que pretenen directament un Estat propi”.
Segons ell, “excloure l'opinió d'aquesta meitat de catalans que volen la independència quan es parla precisament d'ells solament es pot explicar de dues maneres, o bé se censura la seva opinió conculcant la democràcia o bé se'ls desconsidera com a persones alienades, boges”. Però de Toro ho té clar: “Els catalans no estan bojos. Són una població molt millor informada que la resta de la població espanyola i, per tant, que les seves deliberacions les fan amb millor criteri i sense enganyar-se tant. A Catalunya és possible llegir, escoltar i veure els mitjans de comunicació madrilenys, aquests que els ignoren, i a més els mitjans catalans. A més, una part dels mitjans catalans estan a favor d'una postura i una altra part de la contrària”.
Recorda també l’autor que els mitjans espanyols anomenen el president de la Generalitat, Artur Mas, com “Ártur”: “Ja això resumiria l'actitud d'Espanya cap a Catalunya, ni tan sols saben els seus noms per denigrar-los amb propietat. L'hostilitat xenòfoba cap als catalans sembla tan natural perquè es basa en la històrica ignorància”, carrega. I afegeix: “En la ignorància i en l'enveja. Només l'enveja explica que presidents d'autonomies tractin amb menyspreu ofensiu a la població catalana, quan si ells existeixen, si existeixen les seves autonomies és a causa de la lluita democràtica de les nacionalitats pel seu autogovern. I mai, mai, mai han sentit el deure donar unes educades gràcies”.
Finalment, conclou explicant: “Hi haurà qui pensi que em preocupo massa dels catalans i que ja ells se saben defensar, però el meu motiu no és la preocupació per aquesta gent sinó per nosaltres, les persones que vivim en aquest Estat i se'ns nega la informació i se'ns pretén manipular. El que em preocupa és la falta de democràcia a Espanya. Defensar la democràcia a Espanya, des de fa uns anys i ara com ara, és principalment exigir que es respecti a la ciutadania catalana, que no se’ls tracti com a dements. I a nosaltres com a nens i nenes, perquè no ho som”.
En l’article, titulat “La meitat de Catalunya no esta boja (l’altra meitat tampoc)”, de Toro assenyala que “pot ser que la independència sigui la millor opció. Potser tota la gent que mai va voler conèixer a aquest país català, que sempre el va ignorar, quedava més tranquil·la independitzant-se per fi de Catalunya”. A més, es queixa l’escriptor que “és molt difícil poder escoltar les opinions d'aquesta meitat de catalans que no només pretén l'autodeterminació, sinó que pretenen directament un Estat propi”.
Segons ell, “excloure l'opinió d'aquesta meitat de catalans que volen la independència quan es parla precisament d'ells solament es pot explicar de dues maneres, o bé se censura la seva opinió conculcant la democràcia o bé se'ls desconsidera com a persones alienades, boges”. Però de Toro ho té clar: “Els catalans no estan bojos. Són una població molt millor informada que la resta de la població espanyola i, per tant, que les seves deliberacions les fan amb millor criteri i sense enganyar-se tant. A Catalunya és possible llegir, escoltar i veure els mitjans de comunicació madrilenys, aquests que els ignoren, i a més els mitjans catalans. A més, una part dels mitjans catalans estan a favor d'una postura i una altra part de la contrària”.
Recorda també l’autor que els mitjans espanyols anomenen el president de la Generalitat, Artur Mas, com “Ártur”: “Ja això resumiria l'actitud d'Espanya cap a Catalunya, ni tan sols saben els seus noms per denigrar-los amb propietat. L'hostilitat xenòfoba cap als catalans sembla tan natural perquè es basa en la històrica ignorància”, carrega. I afegeix: “En la ignorància i en l'enveja. Només l'enveja explica que presidents d'autonomies tractin amb menyspreu ofensiu a la població catalana, quan si ells existeixen, si existeixen les seves autonomies és a causa de la lluita democràtica de les nacionalitats pel seu autogovern. I mai, mai, mai han sentit el deure donar unes educades gràcies”.
Finalment, conclou explicant: “Hi haurà qui pensi que em preocupo massa dels catalans i que ja ells se saben defensar, però el meu motiu no és la preocupació per aquesta gent sinó per nosaltres, les persones que vivim en aquest Estat i se'ns nega la informació i se'ns pretén manipular. El que em preocupa és la falta de democràcia a Espanya. Defensar la democràcia a Espanya, des de fa uns anys i ara com ara, és principalment exigir que es respecti a la ciutadania catalana, que no se’ls tracti com a dements. I a nosaltres com a nens i nenes, perquè no ho som”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada