Benvolguts,
Article punyent com el company Carles Marc l’ha catalogat!
Aquest article es podria titular “No ens fem trampes al solitari!”
Un de cada cinc francesos no sap parlar francès
Per: Pau Vidal
Dissabte 1.08.2015 06:00
I tres de cada quatre
estrangers residents al país transmeten als fills la llengua d’origen i no la
francesa. I només el trenta per cent dels habitants la tenen per llengua
habitual.
Us imagineu aquests
titulars al Libération, per exemple? La xarbotada seria majúscula. Però aquí,
com que som un país acomplexat, tot al contrari: rebem aquest diagnòstic
preocupant com si ens hagués tocat la rifa.
La presentació de
l’Informe de Política Lingüística 2014 ha tornat a ser un desplegament
propagandístic en tota regla. Cobertura mediàtica per terra, mar i aire, i no
una, no, sinó fins a tres vegades: primer per al circuit tancat dels
professionals, després en semiobertura al IEC i finalment al parlament, amb
l’excusa de lliurar-lo a la presidenta de la institució. I, tal com mana la
tradició, amb les matemàtiques per davant: milions cap aquí, percentatges cap
allà i decimals amunt i avall fins a descol·locar el pobre lector, que entre
tanta xifra s’acaba quedant amb el titular cridaner: ‘El vuitanta per cent dels
residents al país sap parlar català’, ‘Una quarta part dels nascuts fora de
Catalunya fan servir el català amb els fills’ o ‘1.800.000 persones mantenen el
català’… Que, si us hi fixeu, són exactament els mateixos que els de dalt però
escrits en com-que-som-en-un-país-de-fireta-i-no-podem-fer-lleis-de-les-de-debò,-doncs-mira-ens-consolem-perquè-pitjor-és-una-coça-als-morros.
Com a bon espot,
l’estudi-quètxup amaga les calories assassines del producte i en destaca les
temptadores virtuts. Per exemple, que l’any 2013 750.000 persones d’altres
orígens lingüístics van adoptar la llengua catalana o, la més xiripitiflàutica
de totes, que el 75% dels alumnes de secundària tenen un nivell alt o mitjà-alt
de català. Els alumnes de secundària? Perdoni, vostè ha vist de prop gaires
alumnes de secundària? Hi ha parlat? Per quan se’l guarden, aquest nivell que
diu que tenen tres de cada quatre? Per als exàmens de la sele, suposo, oi? Ara,
la cirereta del pastís és quan el conseller assegura no témer el plurilingüisme
perquè ‘confia que els vinguts de fora adoptin el català com a llengua d’ús
social i laboral’, que és exactament el contrari del que passa ara en nou casos
de cada deu. Envejable confiança, a fe de Déu. Què sap la Direcció General que
nosaltres no sabem? Com pensa revertir aquesta tendència? Té una arma secreta
per a convèncer els nouvinguts? Subvencions a dojo? O poder dosis encara més
massives de seducció, la gran estratègia desplegada fins ara (ja es veu que amb
èxit més aviat migrat)?
Per desgràcia, les
notícies de premsa han de ser breus, que si no el personal es cansa, i enlloc
no s’aclareix què significa que aquest quart de milió de persones hagin adoptat
la llengua (que l’han apresa? Que la tenen per llengua habitual? Que s’han
apuntat als cursos del CPNL? Que van contestar això a l’enquesta?) o què hem
d’entendre per ‘nivell mitjà-alt’ (que poden llegir un clàssic medieval sense
infartar-se? Que saben fer una subordinada? Que poden escriure whatsapps
desxifrables?). Qui vulgui saber tot això s’haurà d’endinsar en el procel·lós
món de la sociolingüística, a través de webs i blocs molt més realistes però
feixucs de llegir, i certament no a l’abast del lector mitjà (sempre que no
sigui un adolescent d’aquell 75%, és clar). El poble, doncs, es quedarà amb el
titular cofoista de la premsa, que ‘el català manté la salut’ o, com a màxim,
si enllaça la informació del IEC (que és molt enllaçar), el més pietós que ‘cal
millorar l’ús social de la llengua’.
I enmig de tan gran
goig i tanta joia, com de costum, ni la més mínima referència a la salut
filològica de l’objecte d’estudi. Com si en Solà no hagués advertit mai de la
degradació de l’idioma. Com si la contaminació creixent i el calc automàtic no
haguessin convertit el català de molts parlants en una pantomima d’idioma. Com
si el procés de patuesització de la llengua no es pogués palpar a cada diari, a
cada programa de ràdio, a cada conversa de carrer. Sobretot, que la realitat no
ens malmeti un bon informe.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada