diumenge, 2 d’agost del 2015

31/07/12. Brussel·les obre la porta a una negociació internacional de la independència de Catalunya. Però jo em malfio de la notícia. Negociació internacional a tres bandes en cas d'independència, admetent la dimensió europea del conflicte...

Benvolguts,
Magnífica notícia!
Trobem al  Racó català del 31 d’agost del 2015 una notícia publicada a El Periódico el 2012, generada per l’ACN / Brussel·les el 2012, que podria haver sigut l’inici d’un bon camí, d’una bona via: Brussel·les obre la porta a una negociació internacional de la independència de Catalunya.
Però jo em malfio de la notícia.
El Periódico va fer Barroso protagonista de la notícia. Barroso, conservador, del Partit Popular, ha estat durant molts anys el Rajoy portuguès i el Rajoy europeu i sempre que ha parlat de Catalunya i d’Escòcia ho ha fet dogmàticament quan no en tenia cap dret i no formava part de les seves prerrogatives. Ha parlat sovint en nom de la Comissió Europea (CE) però sempre s’ha dit que la CE no parlarà de Catalunya mentre Catalunya sigui dins d’Espanya (és un afer intern, domèstic en diuen els anglosaxons). Però que en parlarà, tindrà l’obligació de parlar-ne, quan Catalunya hagi declarat la independència, hagi fet una DUI, obligada a ser unilateral perquè no pot ser bilateral, perquè el Gobierno espanyol “ni està ni se le espera”.
Recordem que Barroso era Primer ministre portuguès el 2003 i fou el quart personatge de la reunió de les Açores (Bush, Blair, Aznar i Barroso) on es va gestar la intervenció armada a l’Iraq. I d’aquí en va venir  l’atemptat d’Atocha del març del 2004, on l’Aznar va fer el ridícul pregonant urbi et orbi:
 “Se lo digo yo,ha sido ETA!


Pel que fa al Barroso, segons la Viquipèdia:
Barroso fou elegit President de la Comissió Europea pel Consell Europeu l'any 2004 (413 vots a favor, 251 en contra i 44 en blanc), en substitució de Romano Prodi. Ascendí al seu càrrec el 22 de novembre de 2004 i el deixà l'1 de novembe de 2014. Fou reelegit per a un segon mandat la tardor de l'any 2009, prenent possessió de nou del càrrec el 9 de febrer del 2010.

En Barroso sempre va negar la possibilitat que Catalunya i Escòcia esdevinguessin independents dins de la UE.
Per això sorprèn que no hagi tingut més ressò aquesta notícia del 2012.
Tanmateix, el 17 de febrer del 2014 Barroso estava a les acaballes del seu càrrec com a President de la Comissió Europea i l’Editorial d’en Vicent Partal al Vilaweb rebentava la seva posició de llepaculs dels grans estats europeus i explicava d’alguna manera el que ara torna a sortir a la llum:
[...] la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va desqualificar públicament el seu president (Durao Barroso), amb formes suaus i estudiades però amb una contundència letal: 
La Comissió Europea, per boca de la seua portaveu, diu:
que no vol 'interferir en el procés democràtic' en curs a Escòcia i a Catalunya. Fixeu-vos que ja no diu que siguen afers interns i que qualifica de 'democràtic' un procés que Espanya vol presentar com a il·legal,
—que la Comissió Europea 'només' (cal recalcar aquest 'només') donarà la seua opinió sobre si Escòcia i Catalunya continuaran formant part o no de la Unió Europea 'si algun estat membre ho demana i presenta un escenari precís'. Res de comentaris en abstracte ni opinions clarament partidistes com les de Barroso,
—que, per si no havia quedat prou clar, la comparació que fa Barroso entre Kossove i Catalunya o Escòcia, a tot estirar és una 'il·lustració' (un vocable certament remarcable) i que en cap moment la Comissió no pot considerar que els casos siguen comparables, car Escòcia i Catalunya ja són part de la Unió Europea...

Amb aquestes premisses, ara podeu llegir i analitzar la notícia, recordem que del 2012, i que si fos certa seria agradabilíssima, però hauria tingut més ressò quan es va produir:

Brussel·les obre la porta a una negociació internacional de la independència de Catalunya
Racó català
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional".
Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un assumpte intern espanyol que s'ha de resoldre dins de l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas d'independència,
admetent la dimensió europea del conflicte.
L'executiu comunitari adverteix, però, que l'Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho.
Barroso respon així a una pregunta parlamentària de l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto, que li demana que aclareixi si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures".
"La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE)", assegura el conservador portuguès.

No només amb Madrid
Brussel·les preveu que aquesta qüestió s'haurà de negociar trilateralment, a escala internacional i no només amb Madrid. "En el cas hipotètic d'una secessió d'una part d'un Estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", defensa Barroso. L'Executiu comunitari reconeix d'aquesta manera que "en el cas d'una possible independència els ciutadans continuarien protegits per la legislació internacional", com demana l'eurodiputada Bizzotto en la seva pregunta.
La CE va rebutjar al març una iniciativa ciutadana presentada per membres de Reagrupament en què es demanava que, en cas de la independència de Catalunya, els catalans mantinguessin els drets i deures de la ciutadania europea. Després d'estudiar-ho, Brussel·les no va admetre la iniciativa considerant que "està manifestament fora de les competències de la CE". "D'acord amb l'article 20 del Tractat, només les persones que tenen nacionalitat d'un Estat membre són també ciutadans de la UE, ja que la ciutadania de la UE és complementaria, però no substitutiva, de la ciutadania nacional", va respondre l'Executiu comunitari.  
Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/brusselles-parla-independencia-catalunya-2195069
Racó català

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada