Benvolguts,
28 juliol 2015 2.00 h
Una hisenda d'inspiració internacional
Els experts proposen
al govern un model fiscal propi per a Catalunya basat en els d'Austràlia i
Suècia
Es pretén que el
ciutadà passi a ser considerat un client i es recomana la creació de fins a sis
organismes nous
El president Maa i la vicepresidenta
Munté, amb alguns dels autors dels informes sobre la hisenda pròpia acn
David Brugué
Si hi ha alguna estructura d'estat imprescindible en cas
d'una eventual independència de Catalunya és la hisenda pròpia. Fa temps que se'n
parla d'una manera vaga, però l'encàrrec per determinar com ha de funcionar,
que la Generalitat va fer ara fa dos anys, ja està acabat. Representants de consultores com KPMG, PwC,
Deloitte i Everis, i d'escoles de negocis com Esade, van exposar ahir en un
acte al Palau de la Generalitat els resultats de deu informes per avançar en
l'objectiu de construir un nou model d'administració tributària per a
Catalunya. Un esquema que, segons
va explicar el responsable del programa per a la definició d'un nou model
d'administració tributària a Catalunya, Joan
Iglesias, s'inspira sobretot en el model que ja porten a terme Austràlia i Suècia. Dos països que
tenen polítiques fiscals i econòmiques diferents, però que comparteixen un fet:
una gestió
tributària innovadora que prioritza la cooperació amb el contribuent.
Segons va explicar Iglesias, aquesta és la gran diferència, de concepció. És a
dir, el contribuent passa a ser considerat un client i s'abandona el model de
control típic de l'Estat espanyol, que bàsicament el que fa és perseguir els
infractors. “Es
tracta d'un model que no està pensat amb la premissa que qualsevol et pot
enganyar, tot i que evidentment els controls es mantenen”, va dir.
Això es resumeix en el model Smart tax.cat, en el qual la informació no
és només exclusiva de les autoritats, sinó que està orientada al model de
cooperació, que calcula la bretxa fiscal –la diferència entre la recaptació
potencial del país i la que realment s'obté– i que posa l'accent en els que
compleixen amb les seves obligacions i no en els que fan el contrari. Iglesias
en va posar un exemple pràctic: la creació d'un distintiu que destaqui les
empreses que tributen a Catalunya.
Sis organismes nous
La filosofia general del model fiscal és, doncs, la
cooperació. Però com s'estructura tot això? Els experts recomanen a
la Generalitat la creació de fins a sis nous organismes [vegeu gràfic]. Un dels
quals, i que és especialment rellevant, és l'anomenat Consell Fiscal. Es
tractaria d'un òrgan mixt entre el sector públic i el privat que faria de
contrapès a l'Agència Tributària i que equivaldria a una mena de junta
supervisora. És a dir, acabaria controlant que les coses es facin bé. En un
sentit similar, hi hauria la figura del síndic del contribuent, a qui els
ciutadans podrien recórrer en cas de conflicte. I és que, en aquest sentit,
Iglesias va destacar que el conflicte zero no existeix, però que en tot cas
Espanya ara no té cap sistema de mediació, cosa que fa que la majoria dels
casos acabin als jutjats. Prenent com a base l'estudi de quinze països, es
pretén incidir en la mediació com ha fet recentment Itàlia, que ha arribat a
reduir en un 80% la tramesa de conflictes al contenciós.
D'altra banda, els experts recomanen al govern català que
creï un servei català de gestió d'ingressos, format al seu torn per quatre
organismes: l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'Agència Catalana de
Recaptació d'Ingressos (ACRI), l'Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes
(ACCED) i l'Agència Catalana de la Propietat Immobiliària (ACPI), que inclouria
el cadastre, el registre de la propietat i la cartografia. Tota aquesta
administració executiva dependria del conseller d'Hisenda, però al seu torn tot
el sistema estaria tutelat per l'esmentat Consell Fiscal, que dependria del
Parlament de Catalunya.
Tot això formaria part de l'anomenada administració
executiva, però també hi hauria la no executiva. La formarien la Direcció
General de Tributs (DGT), la Junta de Tributs de Catalunya (JTC) i dos
organismes nous: l'Institut d'Estudis Tributaris de Catalunya (IETC) i
l'Oficina Catalana de Fiscalitat Internacional (OCFI). Aquesta és la que
estaria en contacte amb institucions com la Unió Europea i el Fons Monetari
Internacional (FMI).
L'aplicació del nou
model depèn de la voluntat del govern
Iglesias va insistir que els experts únicament han satisfet
l'encàrrec rebut i que, en tot cas, correspon al govern aplicar-lo. De tota
manera, va insistir que la major part de l'esquema té cabuda en el marc jurídic
actual. Amb alguns matisos. Per exemple, l'Agència Catalana de Comerç Exterior
i Duanes. Jurídicament, això és competència comunitària, però la Unió Europea
en delega el servei a l'agència espanyola. De la mateixa manera, s'hauria
d'aconseguir que ho fes amb l'agència catalana. “Això és un fet, però pots
organitzar-ho perfectament des d'ara mateix”, va assegurar Iglesias.
Per tirar endavant tot això, cal personal, però el
responsable del disseny del nou model fiscal va evitar concretar quanta gent
seria necessària. Es va limitar a recordar que l'Agència Tributària de
Catalunya (ATC) disposa ara d'uns 325 funcionaris i que s'espera que en els
pròxims anys s'arribi a unes 600 persones.
Un altre dels aspectes que va destacar Iglesias és la
necessitat d'arribar a acords amb els intermediaris fiscals, és a dir, que els
professionals de les finances cooperin i facin “de corretja de transmissió”
entre ciutadania i administració. Això, va dir, servirà per fer “endreça” tant
del sector públic, a través de la nova estructura, com del sector privat, a
través d'una autoregulació del sistema d'assessors, buscant sempre la
professionalitat.
Iglesias va reiterar que la nova administració ha de ser més
eficient, transparent i amb vocació de servei públic i que el que ara s'ha fet
és dibuixar el plànol. Posant el símil de la construcció d'un edifici, va
assegurar que el solar ja existeix –la base fiscal– i ara s'ha proposat quin
tipus d'edificació es persegueix. “Volem una fortalesa per, com diuen alguns,
lluitar contra el crim fiscal, o volem un edifici intel·ligent on la gent se
senti bé?”, es va preguntar referint-se d'aquesta manera al sistema fiscal
espanyol. Li va reconèixer coses bones, però en va criticar l'opacitat amb la
informació, la falta de cooperació entre administracions i intermediaris
fiscals i el fet que no calcula la bretxa fiscal. Va afegir que amb el nou model
es pretén fer fora l'economia submergida i abolir la delinqüència fiscal.
Entre els estudis que es van presentar ahir, destaca la
creació d'un sistema d'informació aplicat a la gestió tributària, que pretén
ser l'arquitectura tecnològica de control del nou sistema i que ha de permetre,
també, que els mateixos usuaris puguin accedir a la seva pròpia informació o a
tràmits a través de webs i aplicacions per a mòbils.
Es tracta d'un sistema innovador
que fa prevaler la cooperació amb
el contribuent per sobre del control
que fa prevaler la cooperació amb
el contribuent per sobre del control
El sistema actual funciona, però no
dóna bons resultats. Un model fiscal
és una estructura d'estat
Joan Iglesias
responsable del programa
Més autonomia i
autogovern per a Catalunya
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va
inaugurar ahir al matí la jornada de presentació de la nova administració tributària
de Catalunya. Mas-Colell va defensar que la hisenda pròpia és un reflex de la
voluntat de la Generalitat de disposar de més autogovern i que desenvolupar una
nova administració tributària és una manera “d'estar preparats” per a quan
arribi el moment d'exercir aquest autogovern. El conseller es va congratular
que la gestió del govern i dels ens associats hagi generat un “sector fiscal
propi” a Catalunya, que ha plasmat la seva visió en el nou model que es va
presentar ahir. “El govern de la Generalitat vol més autonomia i autogovern per
a Catalunya, i això té implicacions fiscals”, va assegurar. A més, hi va
afegir: “Sabem moltes més coses que fa dos anys i estem molt més preparats per
al que s'ha d'esdevenir.”
“Sabem què hem de fer, les preguntes essencials i estem ben
orientats en les respostes”, va concloure.
L'aplicació del nou
model depèn de la voluntat del govern
+4 #1 Miquel Altimires i Ros
Endavant. Quan arribi el moment cal que tot estigui a punt.
Pel que sembla la Generalitat ja ha fet la primera feina, ben feta.
Pel que sembla la Generalitat ja ha fet la primera feina, ben feta.
Dimarts, 28 juliol 2015 8.44
+4 #2 David Aguilera Vilalta
¡Humm! un client contracta una Cosa amb plena i absoluta
llibertat, amb el propietari de la Cosa, a canvi d'un preu. Els
"experts" serán els propietaris de la Cosa, i nosaltres el client? Si
no ens agrada el producte, no el comprem. A les hores, cóm s'ho farán? Amb el
pés de la llei?. Ens obligarán a comprar la Cosa?, o bé ho farán
anticipadament?. Ho podríen aclarir?
Salutacions
Salutacions
Dimarts, 28 juliol 2015 10.24
+4 #3 the year of the Cat
Era molt important tenir definida la hisenda pròpia,
avançar-nos als esdeveniments perquè aquests ens trobin organitzats i a punt, i
la caixa és un tema importantíssim. Feina necessària i ben feta per part del
govern. Ara cal anar fent passos per arribar a fer funcionar aquest instrument
que ens haurà de donar l'autonomia financera.
Dimarts, 28 juliol 2015 10.51
+2 #4 Toni Arregui
Clients? Serem clients?????? Sona fatal: jo vull
col·laborar, jo vull contribuir, ser un contribuent al benestar del meu país.
No vull que se'm vengui res, no vull ser pas un client.
Dimarts, 28 juliol 2015 11.40
+2 #5 Òscar Betrian
Pagar impostos és desagradable sempre. I de clients res de
res perquè hi anem obligats. Si ja comencem a disfressar les coses i
manejar-nos amb hipocresies malament rai. Aquests teatres venecians que ens
muntem els catalans, els he trobat sempre nefastos. De la proposta m'agrada el
fet de crear la figurar d'un mediador, tot i que resta per veure si serà
realment efectiva.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada