150805. Vicent Partal. La força dels junts
La força dels junts
Per: Vicent Partal
Dimecres 5.08.2015 21:02
Ahir es van presentar
els candidats independents de les quatre llistes de Junts pel Sí. Va ser un acte
força inusual a la Ciutadella de Barcelona, amb la presència i la paraula de
Muriel Casals, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Montse Palau, Germà Bel, Josep Maria
Forné, Carmina Castellví, Lluís Llach i Raül Romeva.
Crec que tothom que el
va veure en directe o a través de la retransmissió en vídeo deu estar d’acord
amb mi si dic que allò que s’hi va veure era una altra cosa. Vull dir, una cosa
que no és habitual de veure ni normal en política, respecte al costum que tenim
de cada elecció des que hem pogut votar.
Els ‘polítics’ ―ho
seran quan entrin al parlament― que ahir van parlar davant de la gent van fer
servir un llenguatge, unes maneres, es van expressar d’una forma completament
inusual. Amat va explicar amb tota la naturalitat del món que son pare li va demanar
que anàs a la llista, Palau va recordar Maria Mercè Marçal amb una força
emocionant, Forné va invocar els joves als quals els havia fet classe durant
dècades. Bel va rememorar els seus anys al PSOE, quan va arribar a ser portaveu
d’economia al parlament de Madrid reivindicant que es va equivocar però que va
aprendre; Reyes va recordar la seua primera manifestació, portant el seu fill a
coll; Castellví va remarcar que érem un país divers i que tot, del mar a la
muntanya, era important; Llach va parlar amb tanta autoritat com canta. Casals
va portar a l’escenari la força del tàndem que ha fet amb Forcadell tots
aquests anys i Romeva va fer un discurs extraordinari, monumental, el preludi
d’una campanya que estic segur que gaudirem més d’una vegada i més de dues.
Precisament Romeva es
va preguntar per quina raó era allà, encapçalant les llistes i no preparant-se
per a fer la travessa nedant de les Medes a les Formigues —que ho tenia previst
de fer aquest estiu. I va donar una explicació evident, lògica, natural, però
alhora extraordinària. Va dir que era en aquella llista perquè havia vist que
Pep Guardiola se l’havia jugada malgrat que no havia de fer-ho. Perquè Oriol
Junqueras havia acceptat d’unir-se als seus adversaris polítics. Perquè Artur
Mas havia acceptat de ser el quart i l’havia deixat a ell d’encapçalar la
llista. Perquè Llach s’havia complicat la vida. I perquè milers i milers de
persones aquesta vegada es disposaven a fer allò que fóra, literalment, no per
a guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya, sinó per a guanyar la
llibertat. Definitivament.
Ahir es va veure
clarament que Junts pel Sí era una operació de decència personal i nacional, de
generositat, d’ambició i dignitat, d’excel·lència col·lectiva. I, vist què es
va veure ahir, de capacitat d’il·lusionar i de posar dempeus el país. No era
fàcil d’aconseguir aquest ambient, però sembla que ho han encertat i que la
campanya que s’acosta serà digna de ser viscuda assaborint-la a cada minut. Com
només ho fas quan les coses són extraordinàries. Com només ho fas quan saps que
això sí que és de debò important i únic.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada