Un dels assessors
del govern de la Generalitat, el treballòleg Josep Ginesta, va assegurar ahir a
Palafolls que Catalunya podrà pagar les pensions després del 27S
Davant d’un públic
de més d’un centenar de persones, la majoria pensionistes, el treballòleg Josep
Ginesta va desmuntar els arguments de la por dels contraris a la independència
en relació a les pensions.
L’Estat
torna a rescatar l’autopista AP-41 Madrid-Toledo amb els nostres impostos
mentre ens exigeixen més retallades
amb 5178 lectures.
amb 5178 lectures.
L’Estat
torna a rescatar l’autopista AP-41 Madrid-Toledo amb els nostres impostos
mentre ens exigeixen més retallades
amb 47 comentaris.
amb 47 comentaris.
Iceta
repta a ‘Junts pel Sí’ a superar els 70 escons, però no concreta si ells
superaran els 20
amb 27 comentaris.
amb 27 comentaris.
De Catalán
i Espanyol el 03.08.2015 a les 08.00 h
Espanya picarà a la porta de la Generalitat per pagar-nos les pensions el 28S
Espanya picarà a la porta de la Generalitat per pagar-nos les pensions el 28S
De Catalán
i Espanyol el 03.08.2015 a les 07.58 h
L’Estat torna a rescatar l’autopista AP-41 Madrid-Toledo amb els nostres impostos mentre ens exigeixen més retallades
L’Estat torna a rescatar l’autopista AP-41 Madrid-Toledo amb els nostres impostos mentre ens exigeixen més retallades
De Aquest
11S els hi donarem una lliçó el 03.08.2015 a les 07.00 h
Espanya picarà a la porta de la Generalitat per pagar-nos les pensions el 28S
Espanya picarà a la porta de la Generalitat per pagar-nos les pensions el 28S
<a href='http://ads.catmedia.cat/www/delivery/ck.php?n=ab8f88ff&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE' target='_blank'><img src='http://ads.catmedia.cat/www/delivery/avw.php?zoneid=22&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE&n=ab8f88ff' border='0' alt='' /></a>
36
( 8 vots ) 
Carregant
Espanya serà la
primera a picar la porta per negociar
“Fins i tot els Estats que estan en un conflicte més gran [en guerra], tenen signats acords bilaterals en referència a les pensions, perquè saben de la mobilitat dels treballadors”. Evidentment, que Espanya no serà diferent. Ginesta va assegurar ahir, en una xerrada al casal d’avis de Palafolls organitzada per l’Associació la Roda, que el sistema de pensions català serà totalment viable després del 27 de setembre si guanya el ‘Sí’ a la independència. El treballòleg va assegurar que “el primer a picar a la porta de govern català serà Espanya”. Si Catalunya marxa, l’Estat no tindrà cap altre remei que obrir negociacions tant pel deute com, sobretot també, pel sistema de pensions, si no volen tornar a enfonsar l’economia. De fet, Ginesta va explicar que “el 20% de les llars europees se sustenten gràcies a sistemes de protecció social”. Així, a ningú se li escapa que Europa no deixarà set milions de persones sense pensions, ni tampoc Espanya s’ho pot permetre.
El sistema de repartiment espanyol no és viable sense Catalunya
El mètode de repartiment, que és el que utilitza el sistema de pensions espanyol funciona a través de les recaptacions que es fan dels treballadors en actiu i de les empreses de forma mensual a través de les cotitzacions per nòmina. Ginesta va explicar que aquests diners es posen en un calaix “un compte bancari en una entitat financera”, i s’extreuen per pagar als pensionistes. L’aportació de Catalunya en aquest sentit, és superior a la mitjana i, per tant, l’aportació és més gran. Espanya, per llei, està obligada com qualsevol altre Estat a pagar les pensions dels treballadors estrangers, com passa a la majoria de països del món. D’aquesta manera, li interessa acordar que Catalunya es faci càrrec dels pensionistes del Principat. Aquí, a més, amb un PIB més alt i uns salaris de mitjana també més alts, si esdevenim independents també podrem decidir sobre polítiques de pensions, i el més lògic serà fer una revisió a l’alça d’aquestes, d’acord amb el nivell de vida d’aquí.
Perquè funcioni aquest model de repartiment, “només cal que es compleixi una condició” va expressar Josep Ginesta. “Que el nombre de treballadors sigui superior al de pensionistes, condició que es produeix a Catalunya”. El raonament és senzill i obvi: “si hi ha 10 treballadors i 50 pensionistes, no hi haurà manera de pagar cap pensió”. Aquesta és bàsicament la traducció d’allò que volen dir les elits dirigents del Regne d’Espanya quan ens diuen que ens estimen molt. “El que els interessa de debò, és que Catalunya produeixi i, aleshores, ells repartiran com creguin convenient els diners que en surtin”.
L’exemple de Crimea
Ginesta va preguntar a l’audiència quina creien que havia estat la primera mesura que havia aplicat el president rus, Vladimir Putin, després de la invasió de Crimea. “El primer que va fer Putin va ser doblar les pensions de la gent que viu a Crimea”. A Rússia li interessava oferir alguna cosa per justificar la seva presència entre els habitants de la península, que van rebre el tracte de favor encantats. A Espanya el discurs de la por que practiquen tant PP com PSOE, i aquí a Catalunya també ‘Catalunya sí que es pot’, malgrat el suposat caràcter revolucionari, és que com a Estat petit no ens en sortiríem. Ginesta va explicar que “no té res a veure la grandària d’un Estat per determinar si aquest és ric o no”. Hi ha d’altres factors com ara el PIB que determinen en termes de percentatge la riquesa d’un país. I aquest és l’objectiu de Catalunya: poder incrementar en un 30% la despesa en serveis socials, gràcies a la gestió total i íntegra dels recursos (els 16.000 milions que marxen i no tornen). “I sinó, que li preguntin a Dinamarca”.
El moment de la desconnexió, el moment més delicat
Si Catalunya se’n surt el 27S, el moment de la desconnexió serà el més delicat. El govern haurà d’activar els mecanismes necessaris per poder assegurar que les empreses pagaran aquí els impostos i les cotitzacions dels treballadors. Ginesta va exposar que fins que un nou Parlament amb capacitat plena per legislar no configuri de forma legal el mètode que emprarà Catalunya com a sistema de pensions, s’haurà de seguir amb el model de repartiment espanyol. En qualsevol dels casos, aquest subsidi estarà assegurat gràcies a l’obligatorietat per convenis també internacionals, de l’Estat espanyol a complir amb el pagament de les pensions a qualsevol ciutadà del món “sense discriminar per raó d’origen”, tal i com estableix la Constitució. És per això que ciutadans de nacionalitat de fora d’Espanya com ara marroquins, alemanys, o de molts altres països, cobren de l’Estat espanyol després d’haver treballat aquí durant un temps.
La incertesa de la independència és menys arriscada que la certesa de seguir a Espanya
El Fons de Reserva de la Seguretat social va arribar al màxim el 2011 quan ostentava una xifra aproximada de 66.000 milions. D’aleshores ençà, els gestors de l’Estat n’han anat extraient diners per afrontar el deute extern, amb la qual cosa aquest sistema de protecció instaurat el 1995, es podria quedar a zero d’aquí a uns tres anys. Catalunya, un dels motors del sud d’Europa, té la sort de tenir un teixit productiu i industrial molt important, la qual cosa fa que l’índex de riquesa sigui suficient com per no haver de patir per pagar les pensions si ens independitzem. Com a autonomia d’un Estat al límit de la fallida, la situació és més preocupant.
L’acte, organitzat per l’Associació Cultural La Roda de Palafolls, va ser presentar per un dels autors de ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, Oriol Jordan, i va respondre a tots els dubtes i les pors que es van plantejar des del públic que va omplir el casal d’avis del municipi.
“Fins i tot els Estats que estan en un conflicte més gran [en guerra], tenen signats acords bilaterals en referència a les pensions, perquè saben de la mobilitat dels treballadors”. Evidentment, que Espanya no serà diferent. Ginesta va assegurar ahir, en una xerrada al casal d’avis de Palafolls organitzada per l’Associació la Roda, que el sistema de pensions català serà totalment viable després del 27 de setembre si guanya el ‘Sí’ a la independència. El treballòleg va assegurar que “el primer a picar a la porta de govern català serà Espanya”. Si Catalunya marxa, l’Estat no tindrà cap altre remei que obrir negociacions tant pel deute com, sobretot també, pel sistema de pensions, si no volen tornar a enfonsar l’economia. De fet, Ginesta va explicar que “el 20% de les llars europees se sustenten gràcies a sistemes de protecció social”. Així, a ningú se li escapa que Europa no deixarà set milions de persones sense pensions, ni tampoc Espanya s’ho pot permetre.
El sistema de repartiment espanyol no és viable sense Catalunya
El mètode de repartiment, que és el que utilitza el sistema de pensions espanyol funciona a través de les recaptacions que es fan dels treballadors en actiu i de les empreses de forma mensual a través de les cotitzacions per nòmina. Ginesta va explicar que aquests diners es posen en un calaix “un compte bancari en una entitat financera”, i s’extreuen per pagar als pensionistes. L’aportació de Catalunya en aquest sentit, és superior a la mitjana i, per tant, l’aportació és més gran. Espanya, per llei, està obligada com qualsevol altre Estat a pagar les pensions dels treballadors estrangers, com passa a la majoria de països del món. D’aquesta manera, li interessa acordar que Catalunya es faci càrrec dels pensionistes del Principat. Aquí, a més, amb un PIB més alt i uns salaris de mitjana també més alts, si esdevenim independents també podrem decidir sobre polítiques de pensions, i el més lògic serà fer una revisió a l’alça d’aquestes, d’acord amb el nivell de vida d’aquí.
Perquè funcioni aquest model de repartiment, “només cal que es compleixi una condició” va expressar Josep Ginesta. “Que el nombre de treballadors sigui superior al de pensionistes, condició que es produeix a Catalunya”. El raonament és senzill i obvi: “si hi ha 10 treballadors i 50 pensionistes, no hi haurà manera de pagar cap pensió”. Aquesta és bàsicament la traducció d’allò que volen dir les elits dirigents del Regne d’Espanya quan ens diuen que ens estimen molt. “El que els interessa de debò, és que Catalunya produeixi i, aleshores, ells repartiran com creguin convenient els diners que en surtin”.
L’exemple de Crimea
Ginesta va preguntar a l’audiència quina creien que havia estat la primera mesura que havia aplicat el president rus, Vladimir Putin, després de la invasió de Crimea. “El primer que va fer Putin va ser doblar les pensions de la gent que viu a Crimea”. A Rússia li interessava oferir alguna cosa per justificar la seva presència entre els habitants de la península, que van rebre el tracte de favor encantats. A Espanya el discurs de la por que practiquen tant PP com PSOE, i aquí a Catalunya també ‘Catalunya sí que es pot’, malgrat el suposat caràcter revolucionari, és que com a Estat petit no ens en sortiríem. Ginesta va explicar que “no té res a veure la grandària d’un Estat per determinar si aquest és ric o no”. Hi ha d’altres factors com ara el PIB que determinen en termes de percentatge la riquesa d’un país. I aquest és l’objectiu de Catalunya: poder incrementar en un 30% la despesa en serveis socials, gràcies a la gestió total i íntegra dels recursos (els 16.000 milions que marxen i no tornen). “I sinó, que li preguntin a Dinamarca”.
El moment de la desconnexió, el moment més delicat
Si Catalunya se’n surt el 27S, el moment de la desconnexió serà el més delicat. El govern haurà d’activar els mecanismes necessaris per poder assegurar que les empreses pagaran aquí els impostos i les cotitzacions dels treballadors. Ginesta va exposar que fins que un nou Parlament amb capacitat plena per legislar no configuri de forma legal el mètode que emprarà Catalunya com a sistema de pensions, s’haurà de seguir amb el model de repartiment espanyol. En qualsevol dels casos, aquest subsidi estarà assegurat gràcies a l’obligatorietat per convenis també internacionals, de l’Estat espanyol a complir amb el pagament de les pensions a qualsevol ciutadà del món “sense discriminar per raó d’origen”, tal i com estableix la Constitució. És per això que ciutadans de nacionalitat de fora d’Espanya com ara marroquins, alemanys, o de molts altres països, cobren de l’Estat espanyol després d’haver treballat aquí durant un temps.
La incertesa de la independència és menys arriscada que la certesa de seguir a Espanya
El Fons de Reserva de la Seguretat social va arribar al màxim el 2011 quan ostentava una xifra aproximada de 66.000 milions. D’aleshores ençà, els gestors de l’Estat n’han anat extraient diners per afrontar el deute extern, amb la qual cosa aquest sistema de protecció instaurat el 1995, es podria quedar a zero d’aquí a uns tres anys. Catalunya, un dels motors del sud d’Europa, té la sort de tenir un teixit productiu i industrial molt important, la qual cosa fa que l’índex de riquesa sigui suficient com per no haver de patir per pagar les pensions si ens independitzem. Com a autonomia d’un Estat al límit de la fallida, la situació és més preocupant.
L’acte, organitzat per l’Associació Cultural La Roda de Palafolls, va ser presentar per un dels autors de ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, Oriol Jordan, i va respondre a tots els dubtes i les pors que es van plantejar des del públic que va omplir el casal d’avis del municipi.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada