dijous, 6 d’agost del 2015

31/07/15. Vídeo: Romeva, Baños, Oleguer Presas i Empar Moliner, a la crida d’Esquerres per la Independència

150731.
Vídeo: Romeva, Baños, Oleguer Presas i Empar Moliner, a la crida d’Esquerres per la Independència
Benvolguts,

Vídeo: Romeva, Baños, Oleguer Presas i Empar Moliner, a la crida d’Esquerres per la Independència
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dijous  30.07.2015  10:12
Més de cinquanta entitats i partits formen part de la campanya ‘Esquerres per la Independència‘. D’ERC, la CUP i Procés Constituent a sectorials de l’ANC, la Intersindical, el col·lectiu Drassanes i el SEPC. Quan Catalunya encara els últims dos mesos abans del 27-S, la campanya fa una crida a mantenir una intensa mobilització fins aleshores. Una crida a la qual s’han sumat Antonio Baños, Raül Romeva, Oleguer Presas, Empar Moliner, Manuel Delgado, Carme Sansa, Jaume Madaula, Elisenda Paluzie i Lluís Llach. Tots participen en el vídeo de la campanya per a impulsar l’obertura d’un procés constituent després d’una declaració d’independència si el sí guanya el 27-S.
Aquest és, íntegre, el text de la ‘Crida de les esquerres per la independència':

«Per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent
La majoria social d’aquest país, les classes populars catalanes, s’ha manifestat de manera clara i rotunda per un canvi democràtic, real i profund, que doni resposta a les reivindicacions nacionals i socials.
La manca de llibertats democràtiques, l’atac constant contra els drets nacionals i culturals dels i les catalanes, i les polítiques neoliberals i antisocials de molts governs, ens han dut als índexs més alts de pobresa econòmica i precarització de les condicions de vida de la classe treballadora, i a la negació de la nostra sobirania com a poble.
Davant d’això, l’única via per garantir les llibertats i els drets nacionals i socials és la ruptura amb l’estat monàrquic espanyol, aquell sorgit de la transició espanyola del 78 i hereu de la dictadura franquista.
No hi ha cap més alternativa ni cap altra perspectiva de canvi real, a curt i mitjà termini, que l’acció unilateral del poble català vers la ruptura amb l’estat i el seu actual marc legal. No hi ha cap altre camí que la independència.
Una independència que començarà el 27-S amb el posicionament clar de la societat catalana en clau de ruptura, de canvi social i de país. I això només es pot garantir donant suport a les propostes provinents o sorgides des de les esquerres independentistes.
La construcció d’un nou país també requereix reactivar i reforçar l’aposta per un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases del model de societat que volen i necessiten les classes populars del nostre país.
Parlem de la construcció social, popular, oberta i democràtica de la República Catalana independent. Un procés que se segueix de ben a prop, amb els primers indicis organitzatius i de canvi polític, des de la resta de territoris dels Països Catalans.
Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat immediata d’una regeneració democràtica a Espanya, ens intenten enganyar. Volen impedir l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació del poble català i supediten el nostre procés d’alliberament a una més que improbable reforma de l’estat, perpetuant així les desigualtats derivades de l’actual règim autonòmic. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb el règim nascut amb la Constitució del 78.
Des de la nostra realitat nacional i social, el posicionament d’alguns partits d’esquerres és incomprensible i incoherent. Sobretot des de la perspectiva de les esquerres que lluiten per l’alliberament nacional dels pobles i per una veritable democràcia social i política.
No existeix una tercera via. Estem davant d’una cruïlla històrica i, en conseqüència, o ens situem del costat del procés popular per la Independència i per la República Catalana o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor.
No hi ha millor servei a la resta de pobles sotmesos a l’oligarquia i opressió de l’Estat espanyol, i a les seves classes populars, que desenvolupar el nostre procés de ruptura nacional i social. Una República Catalana que ha de ser solidària amb tots els pobles de l’Estat, i del món, en la seva lluita per les seves llibertats i drets nacionals, socials i democràtics, i contra les injustícies i desigualtats.
Per tot això, des de la coherència de les idees i el compromís històric de les esquerres en la defensa de les llibertats nacionals i la justícia social, Esquerres per la Independència fa una crida a la societat catalana, i a les agrupacions i els partits que la representen, perquè:
  1. S’organitzi i doni suport a les organitzacions d’esquerres i independentistes que aposten per garantir i reforçar el procés cap a la independència, la ruptura amb el marc legal de l’Estat i l’inici d’un procés constituent democràtic, popular i participatiu, que posi les bases de la constitució de la futura República Catalana independent, del poble i per al poble.
  2. Durant el procés d’avenç cap a la República Catalana, caldrà reforçar i construir les estructures d’estat bàsiques i alhora garantir un programa amb polítiques socials concretes d’urgència social, com ara un pla de xoc per garantir el dret de l’habitatge, la universalitat dels serveis públics i els drets socials i laborals, contra les pobreses i les precarietats i la implantació d’una renda mínima garantida.
  3. Tots els partits polítics o agrupacions d’electors, deixin clar, des d’ara, si estan o no a favor que Catalunya esdevingui, en un termini màxim de 18 mesos, una República Catalana independent, i si faran constar la seva posició en el seu programa electoral.
  4. Animem les persones que són favorables a la independència i militen en partits o coalicions que no es declaren favorables a incloure aquest punt en el seu programa, a definir i expressar clarament la posició, tant de forma interna com externa, de les seves organitzacions i, o bé s’afegeixin a alguna de les candidatures que reben el suport dels partits independentistes i d’esquerres, o bé recomanin públicament el vot per una d’aquestes candidatures.
  5. Els partits independentistes que a les anteriors eleccions no van obtenir cap escó, renunciïn a presentar-se a les eleccions del 27 de setembre de manera separada a altres candidatures o coalicions, per evitar que ni un sol vot independentista deixi d’obtenir representació parlamentària.
  6. Cridem el poble de Catalunya a la mobilització més intensa des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre, posant el màxim èmfasi en la manifestació de l’11 de Setembre, i per això considerem imprescindible:
  7. a) Mantenir i incrementar la tasca de dinamització i difusió del Debat Constituent.
  8. b) Abordar les eleccions del 27 de setembre amb caràcter plebiscitari i voluntat constituent, de forma que la victòria de l’independentisme vagi seguida de la desconnexió unilateral amb l’estat espanyol (DUI), que faci possible l’obertura d’un procés constituent, popular i participatiu, vers la República Catalana independent, en particular amb l’impuls de debats ciutadans que serveixin de base d’una Convenció Constitucional.
  9. c) Abordar de manera immediata un programa social de xoc, passat el 27 de setembre, que posi fi a les urgències socials.
  10. d) Impulsar la constitució de l’Assemblea de Representants Electes com un instrument de sobirania popular i de caràcter rupturista.
El 27-S, per les llibertats i la justícia social, votem independència! Visca la República Catalana independent!
Esquerres per la Independència, juliol de 2015»

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada