Benvolguts,
L’Estefania Molina ens conta en aquest article, a la manera
d’en Graupera o d’en Joan Solé, tota la trama de corrupció a Madrid esmentant noms i
cognoms, pels i detalls, amb llum i taquígrafs.
Hi surten (com en una obra de teatre o en una Guia telefònica): Zoido, Catalá, Esperanza
Aguirre, Ignacio González, Pablo González, Montoro, Dancausa, Manuel Moix, Ana
Botella (indirectament), Paco Marhuenda, Mauricio Casals (el Principe de las
Tinieblas), Cristina Cifuentes (atacada per la trama), Santiago Barreno
Sevillano,
Com a organitzacions delictives hi surten els casos Gürtel i
Leza.
Com a mitjans La Razón.
I
qui no hi surt? Rajoy que és més esmunyedís que una anguila...
I tal
com corre per les xarxes i els mitjans digitals, al PPSOE hi ha qui roba i hi
ha qui calla!
Ara, la nostra percepció és que tothom està al cas de tot, que vol dir que qui no roba és perquè no s'atreveix o no ha tingut la oportunitat. A més es copsa claríssimament que els corruptes declarats i els que encara no ho són o no els han pescat eren tots col·legues fins un segon abans de ser imputats...
Que
hi ha ningú méeees?
Vegem l'article:
CORRUPCIÓ
Rajoy, tocat però no enfonsat per la
corrupció
Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 26 d'abril de 2017
Infectat per un corc silenciós, el govern
de Mariano Rajoy passa
per la més profunda crisi de la legislatura sense que l'aluminosi de la
corrupció acabi d'enderrocar la figura del president espanyol. Fins a tres
ministres del seu Executiu s'han
vist indirectament involucrats en les darreres hores en el marc de l'Operació Lezo, i altres casos sobre els diners públics, una setmana
després que el mateix Rajoy ha estat citat a declarar com a
testimoni per la trama Gürtel, en
una fissura que ha tocat també mitjans i periodistes que
són ideològicament afins a la Moncloa.
"Pensen dimitir Zoido, Catalá,
o els dos?", increpava el senador, de
Ciutadans, Tomás Marcos Arias al
ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, aquest dimarts al Senat. El titular d'Interior es defensava dient que el seu secretari d'Estat, José Antonio Nieto,
s'hi havia reunit amb "llums i taquígrafs", i sense saber que era
investigat per la Guàrdia Civil (UCO),
amb el germà de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, el directiu de Mercasa Pablo González.
El
terratrèmol ha continuat aquest dimecres, quan Zoido s'ha justificat
d'una trucada que va rebre de González després del seu nomenament com a
ministre, ja que va ser de "mera cortesia", i s'ha ofert a
comparèixer al Congrés per explicar-ho.
No una conversa de veu
telefònica, però sí un missatge de text colpeja també els
fonaments del ministeri de Justícia. El ministre Rafael Catalá va reversionar el
"Luis, sé fuerte"
que Rajoy va adreçar a l'extresorer del Partit Popular, amb un SMS de suport a González, el
novembre de 2016.
Catalá va
fer mans i mànigues per deixar clar que la frase "tan de bo
s'acabin ja els embolics" no al·ludia a temes judicials del ja empresonat,
sinó a la situació d'ingovernabilitat a Espanya.
El número u de
l'aparell judicial a Espanya aprofitava l'avinentesa per defensar els intents d'ajudar
a la "bona marxa de la investigació" del cas Lezo per part del Ministeri Públic. Catalá feia referència
a l'escàndol que el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, ha pogut
mirar de bloquejar-la, a través de recomanar que uns esdeveniments de
l'any 2001 podien
"enterbolir"
la recerca policial.
La qüestió és que Moix va ser nomenat pel fiscal
general de l'Estat, José Manuel Maza –elegit per Catalá–,
després que la seva predecessora, Consuelo Madrigal, fos apartada per
negar-se a designar Moix.
Com que l'aluminosi
s'estén per tota la casa, un altre company de la taula del Consell de Ministres, el d'Hisenda, Cristóbal Montoro,
també es va veure relacionat en una anècdota en una presumpta
trama de corrupció aquest dimarts. Montoro va dir no
tenir "ni idea", de la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció a Equipo Económico, una consultora que ell mateix va fundar
l'abril del 2008.
El motiu era l'adjudicació presumptament irregular el 2012
d'un contracte amb les Cambres de Comerç
de Madrid. "Què vol que li expliqui?", va
desentendre's sobre l'estat d'una societat que ja no és seva.
Descendint a la
jerarquia del govern espanyol, fins i tot la Fiscalia Provincial ha denunciat la seva delegada a
Madrid, Concepción Dancausa, per "un delicte societari de l'article 295 del Codi Penal contra
les arques de Mercamadrid"
quan era regidora del govern d'Ana Botella.
Dancausa és la mateixa que va intentar prohibir les
estelades a la final de la Copa del Rei, rebent el suport de
l'executiu central.
Però aquí ningú pensa dimitir, a diferència del que demava Marcos
Arias al ministre, perquè de "britànica" –per rendir comptes sense estar imputada–, només
ho seria l'expresidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.
Després de la
bufetada d'Aguirre, Rajoy ha deixat clar en el seu viatge al
Brasil i l'Uruguai que no cessarà els
seus dos ministres per uns afers que diu que
desconeix, i encara menys pensa fer-ho ell. L'única
opció que va oferir va ser posar-se a disposició del tribunal de la Gürtel, a més d'assistir a la comissió
pel finançament irregular del PP, si li
ho demana el Congrés [del qual el PP n’és majoria].
Enmig de la plaga de
l'Operació Lezo, fins i tot un antic amic i excap de
gabinet de Rajoy també ha estat cridat per la justícia. El
director de La Razón, Paco Marhuenda, va ser desimputat finalment per l’Audiència Nacional, així com el president
del diari, Mauricio Casals, per haver coaccionat presumptament l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes,
perquè no
denunciés el saqueig de l’empresa pública d’aigua Canal
Isabel II. Segueix investigat, però, el president del
consell d’administració de l’empresa editora del diari, Santiago Barreno Sevillano.
Així les coses, Rajoy mira tranquil·lament cap a una altra banda, gràcies també al seu soci d'investidura. Com
explicava El Nacional, Albert Rivera no està disposat a deixar
caure l'executiu central, i prioritza l'estabilitat i el
creixement econòmic, cosa que garantirà al PP
el sí de la formació taronja als pressupostos
Generals de l'Estat. Ja ho diu la dita: "Tal faràs tal trobaràs".
Estefania Molina
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada