29/04/2017. Gemma Aguilera. La gran trampa dels Comuns. “Coscubiela, Rabell i companyia no tenen un projecte real per a una Catalunya espanyola, raó per la qual fien la seva supervivència política al fet que Madrid aturi el referèndum”. Capteniment degut a que la seva única esperança és anar posant claus al camí per si sona la flauta i totes les rodes del cotxe del procés es punxen. I tot plegat per por, per pànic que arribi el dia en què el referèndum tingui data i pregunta.

Benvolguts,

Les pseudoesquerres españoles constituides en partit polític a Catalunya amb el nom de Qwerty, o de CSQP, actúen com espanyolistes, no podría ser d’altra manera, malgrat que ens tenien enredats. Recordeu com en les eleccions del 27-S en Rabell es va atipar de dir que ells de cap manera volien ser comptats ni en el bàndol del Sí dels JxS i CUP, però tampoc en el bàndol del No, PP, PSC i Ciudadanos! És per això que les eleccions varen produir aquest resultat: 72 escons (62 JxS + 10 CUP) independentistes contra 52 (25 Ciudadanos + 16 PSC +11 PP) espanyolistes, i amb 11 escons CSQP que no volien aliniar-se ni amb independentistes ni amb espanyolistes, com podeu llegir i raonar en aquest enllaç.

En aquest article la Gemma Aguilera ens ho explica molt clarament, CSQP no tenen un projecte real per a una Catalunya espanyola. I a més diuen que estan convençuts que el seu projecte neo-autonomista de república catalana dins d’un règim monàrquic corrupte farà veure la llum als independentistes sensats.

De fet, el que diuen les enquestes és que les opinions dels votants de CSQP no són unànimes ni reflecteixen el que en Rabell i en Coscubiela diuen ara (que no és el que deien abans de les eleccions del 27-S) sinó que estan dividits entre un 40% de partidaris de la República catalana i un 60% de partidaris del règim del 78. Per aclarir els conceptes l’article esmentat més amunt explica una manera molt clara i correcta de preparar les properes eleccions pels votants de CSQP que és que els Comuns podrien fer dues candidatures: Comuns pel SÍ i Comuns pel NO. D’aquesta manera tant els manaies com els votants haurien expressat a les urnes les seves volicions.

Vegem l’article de la Gemma Aguilera:

OPINIÓ SINGULAR

La gran trampa dels Comuns

“Coscubiela, Rabell i companyia no tenen un projecte real per a una Catalunya espanyola, raó per la qual fien la seva supervivència política al fet que Madrid aturi el referèndum”

per Gemma Aguilera 

29/04/2017

Tic, tac, tic tac... bramava Pablo Iglesias en un míting adreçant-se a Rajoy el gener de 2015, donant per fet que començava el compte enrere del PP i l’inici d’una segona transició espanyola. El mateix tic, tac, tic, tac que han activat els comuns a Catalunya, convençuts que l’independentisme farà marxa enrere quan l’Estat comenci a inhabilitar membres del Govern i del Parlament, amenaci d’impedir el referèndum per la via coercitiva i pressioni els funcionaris. Convençuts que el seu projecte neo-autonomista de república catalana dins d’un règim monàrquic corrupte farà veure la llum als independentistes sensats, alguns líders comuns, sobretot els que no arrisquen ni una engruna de pa perquè els catalans puguin votar ‘no’ al referèndum, s'envalentonen a Twitter i als passadissos del Parlament jugant-se el coll que el referèndum no es farà perquè Puigdemont i els seus amics són uns impostors.

Però els impostors són ells. Fan creure a les seves bases i a molta altra gent que independentistes i comuns transiten plegats pel camí de la democràcia sense matisos. 

Quan en realitat la seva única esperança és anar posant claus al camí per si sona la flauta i totes les rodes del cotxe del procés es punxen. Aleshores podran dir que les rodes eren de mala qualitat, perquè ja se sap que si no es compren a Madrid van sense garantia. Per això tants esforços dedicats a posar condicions estrambòtiques al Govern per comptar amb el suport de l’autoproclamada esquerra sobiranista, la darrera de les quals, que la Comissió de Venècia -els membres són designats pels Estats i responen als seus interessos-, avali un referèndum unilateral. Com a esquerra estatalista que és, situa la càrrega de la prova sobre Catalunya i l’assenyala amb el dit com a sospitosa de no fer un procés netament democràtic i legítim, i en canvi, no demana cap prova de sang a Madrid per justificar la seva baixa qualitat democràtica. A l’espera de la revolució a la Metròpoli, els comuns republicano-monàrquics opten per situar la pressió política sobre els que volen votar i no sobre els que neguen aquest dret.

  

I tot plegat per por, per pànic que arribi el dia en què el referèndum tingui data i pregunta. 

Quants arguments hauran acumulat per continuar legitimant el règim del 78? Com explicaran a les seves bases i a la societat catalana que, malgrat tot, volen continuar essent part d’una Espanya no democràtica? Joan Coscubiela, Rabell i companyia són conscients que no tenen un projecte propi d’una Catalunya espanyola, raó per la qual fien la seva supervivència política al fet que Madrid aturi el referèndum.

Creuen, erròniament, que si l’Estat intervé evitaran el xoc de legitimitats que els obligui a triar entre la sobirania catalana i de les seves institucions o la constitució espanyola. O república o monarquia. Tic, tac, tic, tac. 

 Gemma Aguilera

Joan A. Forès

Reflexions