Benvolguts,
Avui en Pep Martí ens obsequia amb un biòpic del PP o més ben dit amb un relat de
l’Aznarisme! Tots sabem que l’essència d'E$spanya i de l’espanyolisme, segons l’Aguirre, va néixer a les Coves d’Altamira, fa uns 5000
anys i que el PP va
néixer a la Cova de l’Ali Babà fa 80 anys!
Hem recuperat aquest doble paràgraf de El País del 2010.
Creiem que és interessant:
"Los españoles no
entenderían que el Partido Popular
dejase de ser incompatible con la corrupción. Los socialistas pretenden que
deje de serlo. Quieren que seamos todos iguales. Y no podemos tolerarlo. El PP que surgió del congreso de Sevilla [del que se celebran
ahora 20 años] fue implacable contra la corrupción y creo que nuestros
militantes nos exigen que así siga siendo".
El ex presidente del
Gobierno, José María Aznar ha pronunciado estas palabras frente a Mariano Rajoy
y la veintena de cargos del PP de hace dos décadas que se han reunido en
Sevilla. Entre los asistentes están Francisco Álvarez Cascos, el propio Romay
Beccaría, propuesto por Rajoy para sustituir a Bárcenas en la tesorería del
partido, y el presidente fundador, Manuel
Fraga.
Unes quantes frases i acudits han aparegut aquests dies a ràdios i
televisions degut a la inventiva del poble cabrejat:
·
·
Va dir l’Aguirre:
De 500 militantes a los que he promocionado a puestos de
responsabilidad, dos me han salido rana: Granados i González.
·
Havia dit Zaplana:
Yo estoy en política para forrarme!
Ai, per error se m’ha colat una foto
del destacat i distingit membre del Sindicat del Crim també anomenat PP, Martin Villa!
Vegem l’article:
CORRUPCIÓ
De Zaplana a Aguirre: tot l'aznarisme
sota sospita
Mariano Rajoy, l'únic que
resisteix d'aquell primer govern d'Aznar,
esperava la dimissió de la líder del partit a Madrid, que aquest dilluns ha renunciat per l'erosió provocada pel
cas Ignacio González
Zaplana, ara investigat en el marc de
l'"Operació Lezo", és protagonista d'una corrua d'escàndols que
esquitxa les figures més importants de l'era daurada del PP
Pep Martí | 24/04/2017 a les 20:04h
Arxivat a: Política, perfil, judicial, Eduardo
Zaplana, corrupció, Ignacio
González, Esperanza
Aguirre, operació
Lezo
El llegat polític de José María Aznar fa aigües per tot arreu. A la seu de Génova se'n volen desempallegar el més aviat possible. Rajoy, que ja va patir amb l'afer Bárcenas, és conscient que és l'única peça de l'aznarisme que resisteix -se n'ha allunyat calculadament- i no vol deixar-se arrossegar per la caiguda de vells companys d'executiu, avui tacats per la corrupció. La renúncia d'Esperanza Aguirre, la gran valedora d'Ignacio González -detingut la setmana passada en el marc de l'"Operació Lezo"- s'esperava des de fa dies i s'ha fet efectiva aquesta tarda. Feia només unes hores que el portaveu del PP Pablo Casado havia declarat que el futur d'Aguirre ja depenia només d'ella mateixa... La dimissió de la líder del PP madrileny -per tercera vegada- s'afegeix a la caiguda en desgràcia d'altres noms propis, com els de Rodrigo Rato, Ángel Acebes o el mateix Eduardo Zaplana, protagonista en les últimes hores del degoteig de notícies judicials.
Aquest dilluns s'ha sabut que el jutge Eloy Velasco investiga l'exministre del PP Eduardo Zaplana dins de l'"Operació Lezo", pel suposat saqueig de l'empresa de gestió de l'aigua de Madrid, el Canal Isabel II. L'operació es va iniciar el 19 d'abril amb la detenció de dotze persones, entre ells l'expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González. Entre el material en poder del jutge hi ha unes gravacions de González amb Zaplana, que poden ser comprometedores.
Si finalment Zaplana és imputat, serà el tercer president valencià del PP que ho és, després de José Luis Olivas, pel cas Bankia, i Francisco Camps, implicat en el cas Gürtel de finançament irregular del PP. La detenció d'Ignacio González, després dels escàndols que van dur també a la presó Francisco Granados, han suposat un processament moral a tot el PP de l'època de José María Aznar.
El nom de Zaplana està molt lligat al d'un altre exponent de l'aznarisme dels dies de glòria: Ángel Acebes, exministre de l'Interior, braç dret d'Aznar i que fou secretari general del PP en els primers anys de lideratge de Mariano Rajoy. Acebes i Zaplana van fer tàndem en la cúpula del partit. L'exministre de l'Interior, exconseller de Bankia, es troba imputat des del 2012 per suposades apropiació indeguda, administració fraudulenta i falsificació de comptes.
De jove liberal a president de la Generalitat valenciana
De pare militar, Zaplana va estar a punt de ser oficial de l'aire, però l'atreia més el món del dret i la política. Influït per l'ambient universitari del final del franquisme, va contactar amb la Federació de Partits Demòcrates i Liberals, un dels molts grups que van proliferar en l'inici de la transició. Allí va conèixer Joaquín Garrigues Walker, una de les grans figures del centrisme, i a través seu es va fer militant d'UCD.
Quan la UCD es va enrunar i es va reestructurar la dreta espanyola, Zaplana es va acostar al Partit Popular, on va fer carrera política ben aviat. Des de l'inici, l'ha acompanyat el tuf de la sospita. El 1990, en el marc de la investigació sobre el cas Naseiro, sobre finançament irregular del PP, unes converses gravades amb Salvador Palop, un dels encausats, li van crear un maldecap. Però aleshores, les gravacions van ser rebutjades com a prova pel jutge per defectes de forma.
Elegit regidor del PP a Benidorm, va assolir l'alcaldia el 1991 gràcies a una moció de censura guanyada gràcies al vot d'una trànsfuga, Maruja Sánchez. L'operació va ser objecte de polèmica i la regidora seria coneguda des d'aleshores com la bienpagá...
Zaplana va convertir Benidorm en la seva plataforma per llançar-se a la presidència de la Generalitat valenciana, on el PSOE acusava ja el desgast d'una llarga etapa de govern. El 1995 ho va aconseguir. En una primera legislatura va haver de pactar amb la Unió Valenciana de González Lizondo, la formació principal del blaverisme. Després ja amb majoria absoluta, inaugurant un règim hegemònic que va créixer d'unes arrels d'aiguabarreig entre política i negocis.
Esperanza i Zaplana, guardians del llegat d'Aznar
La consolidació del poder del PP valencià va convertir Zaplana en un baró a tenir en compte dins del partit. José María Aznar el va cridar al govern el 2002 com a ministre de Treball. L'any següent, donaria un nou salt al fer-se amb el càrrec de portaveu de l'executiu. Zaplana semblava imparable. La derrota de Mariano Rajoy en les eleccions del 2004 va capgirar molts pronòstics. I ambicions.
Zaplana, que esperava continuar al govern, va ser portaveu del grup al Congrés. Al seu costat, Ángel Acebes controlava l'aparell de Génova. Tots dos eren hereus de l'aznarisme, i, a la pràctica, guardians del llegat de l'expresident i vigilants d'un Rajoy que no acabava de fer-se amb tots els estris del partit. A prop d'ells, hi havia Esperanza Aguirre, qui des del control de l'organització de Madrid, conspirava també per fer-se amb el lideratge. Això va durar anys, fins que les eleccions del 2008, amb la segona derrota de Rajoy, van posar aquest al caire del buit.
En aquell moment, Zaplana ja no controlava el PP valencià. L'havia deixat, creia ell, en bones mans, primer amb José Luis Olivas, després amb Francisco Camps. Aquest aviat aniria segant l'herba sota els peus de Zaplana.
Aliat d'Aguirre
El congrés de València del PP del 2008 hagués pogut ser el del funeral polític de Rajoy. Però aquest va tancar un pacte amb Camps i es va salvar a l'últim moment. El gallec va pronunciar una frase en vigílies del congrés que volia dir moltes coses: "Em presentaré amb el meu propi equip". Era un reconeixement que el seu lideratge sobre el partit estava fins aleshores sota vigilància. Aguirre va conspirar molt en aquell moment, en contacte amb Aznar, i del bracet d'Acebes i de Zaplana.
Pero Rajoy va resistir. Acebes va ser apartat. Zaplana va renunciar a ser portaveu al Congrés. I pocs mesos després, abandonaria el primer pla de la política, per ser delegat de Telefónica a Europa. Una sortida, la de la política, que va merèixer la qualificació de la seva amiga Esperanza Aguirre: "És una molt mala notícia". Per la dirigent madrilenya, Zaplana era un luxe per la política espanyola.
Ara l'ombra de la sospita el torna a envoltar. Zaplana ja va intentar fa anys posar les urpes al Canal d'Isabel II. Quan el seu amic Alberto Ruiz Gallardón presidia la Comunitat de Madrid, va intentar una operació ambiciosa com era la privatització del Canal. Zaplana va cobejar la fusió de l'empresa madrilenya amb Aigües de València, cosa que li permetria competir amb Aigües de Barcelona. Però ni Gallardón se'n va sortir amb el Canal ni Zaplana veuria coronada la seva pretensió.
A Zaplana li va agradar molt Nixon, l'arrogància del poder, d'Anthony Summers, una biografia magnífica sobre els excessos i la megalomania d'un dirigent polític que no és capaç de copsar els límits. l'obra hagués pogut portar molts altres noms per títol. Per exemple, el d'Aznar. Zaplana, al llegir-ho no ho sabia, però Summers parlava també d'ells.
Pep Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada