Benvolguts,
L’article és esperançador, però entre línies llegim el que
tothom sap i diu, des de les cadenes espanyoles començant per RNE fins al
senyor Bonvehí! El que tothom sap i diu menys nosaltres, el poble. Resulta que
el PDeCAT
( o ara es diuen PPCat?) té un pla B! I nosaltres els catalans sense
saber-ho fins que una patum del partit ho va esbombar! I el vodevil continua. L’article
és esperançador, però llegiu els dos darrers paràgrafs de l’article de la Gemma Aguilera i sabrem qui fa
plans B, qui sembla que no en faci, i quins són els caguetes...
I a més se’ns pixen a la boca!
Diverses fonts
coneixedores expliquen que rere el pla B del PDeCAT hi ha un altre ideòleg,
Artur Mas, que va expressar en una de les reunions que celebra els dilluns la
seva creença que no hi haurà manera de convocar el referèndum i l’avís del risc
de fer moviments que puguin acabar en penes de presó.
De fet, comença a
circular la idea d’un pacte PDeCAT, ERC i els Comuns per explicar als ciutadans
que no es pot convocar el referèndum en condicions òptimes, i que l’única
sortida són les eleccions.
El pla B més
ofensiu
“El marc mental, ideològic i
democràtic de la majoria social del país mai més no encaixarà en el règim del
78. Passi el que passi amb el referèndum”
per Gemma Aguilera
15/04/2017
Inviable. Impossible. Irreal. Indecent. Idiota. Pensar-se
que des d’un despatx polític algú podrà prendre la decisió en nom d’una majoria
social que fa cinc anys
que es mobilitza permanentment al carrer i tornarà a l’autonomisme convergent a
toc de pito quan algú conclogui que “el procés acaba en desastre”,
és, senzillament, ofensiu. És
no haver entès que la vella política, com l’autonomisme, és un cadàver a ulls
d’una part substancial dels ciutadans. Aquesta revolució democràtica
l’ha copsat fins i tot l’Estat, que, ara sí, veu la independència de Catalunya
com una possibilitat real que no aturen ni les inversions a la colònia ni les
inhabilitacions, raó per la qual munta xous diplomàtics cada setmana. Cap polític català
de cap partit, ni tan sols el president de la Generalitat, l’únic que podria
dur el país a unes noves eleccions dissolent el Parlament, no pot revertir
una revolució democràtica i retornar Catalunya a l’autonomisme sense que això
comporti la mort política del partit que ho impulsi. Tècnicament, el PDeCAT
té raó, es pot tornar enrere. Però el
marc mental, ideològic i democràtic de la majoria social del país mai més no
encaixarà en el règim del 78. Passi el que passi amb el referèndum.
Per no haver tingut
en compte aquesta obvietat, en David Bonvehí ha desfermat una crisi greu
entre els dos socis de Govern després
que s’hagi fet pública, de mans d'ERC segons sospita el mateix PDeCAT, la gravació on el número dos
del PDeCAT assegura que el seu partit buscaria un candidat autonomista si
el procés fracassa. En els propers
dies i setmanes es farà evident la profunditat de la crisi, i sabrem si
la confiança entre els socis de Govern, ja sota mínims, s’esquinça encara més o
el sotrac té efectes positius, a les portes d’un maig decisiu per al
procés tant al Parlament, amb la llei de desconnexió exprés, com al Govern, amb
els preparatius del referèndum. Però el dubte sobre el compromís sense matisos del PDeCAT amb la
independència ara i durant els anys que calgui, ja està sobre la taula. I Madrid somriu. I la fiscalia,
escoltant-se la gravació, també.
No és el cas de Bonvehí, però és evident
que hi ha autonomistes que continuen en
càrrecs de l’antiga Convergència i a ERC, perquè certament, amb l’autonomisme
tot era més fàcil. Les cadires polítiques no es movien durant
anys, no hi havia fulls de ruta amb una data de caducitat tan
propera. De fet, el número dos del PDeCAT no és l’ideòleg
d’aquest pla B, i sobretot, no és l’únic dirigent polític que ha estudiat
aquest escenari de derrota pensant
en el proper cicle electoral. Bonvehí no es referia a una victòria del
‘no’ al referèndum, sinó al fet que no hi hagi referèndum i es convoquin
eleccions autonòmiques. O sigui, que el país retrocedeixi cinc anys i aquí no ha
passat res.
A hores d’ara fa la
impressió que el president Puigdemont va un pas per davant de tot el Govern i
els aparells dels partits.
És l’únic que ha
manifestat públicament que ha vingut exclusivament a fer una feina puntual i no
a fer càlculs electorals. La seva foto a Twitter amb les cinc
notificacions del Constitucional és molt il·lustrativa. I també
el seu darrer avís: "Ni autonomisme, ni peix
al cove, ni tripartits. Referèndum".
Diverses fonts
coneixedores expliquen que rere el pla B del PDeCAT hi ha un altre ideòleg,
Artur Mas, que va expressar en una de les
reunions que celebra els dilluns la seva creença que no hi haurà manera de
convocar el referèndum i l’avís del risc de fer moviments que puguin acabar en
penes de presó.
De fet,
comença a circular la idea d’un
pacte PDeCAT, ERC i els Comuns per explicar als ciutadans que no es pot convocar el referèndum en condicions òptimes,
i que l’única sortida són les eleccions.
Gemma Aguilera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada