.Benvolguts,
En aquest article sobre l’origen d’en Colom, “‘La data de naixement d'en Colom' de
Bilbeny s’exposa que la data de naixement és una dada clau. O era
genovès, fill d’un tractant de llanes, o era català, en Joan Colom i Bertran,
germà d’un president de la Generalitat, almirall, que havia lluitat a la guerra
civil catalana contra els Trastàmara i a favor de Pere, el Conestable de
Portugal, descendent de la casa reial catalana. Si una cosa podem concloure amb
certesa al final de la lectura, és que cap dels dos debats està tancat, per més
que sembli que moltíssims desitgin un
Colom genovès, o un Colom eteri sense corporeïtat històrica. Com la senyora [???] Aguirre que volia que Endesa anés a parar on fos, Alemanya, Itàlia, excepte que es quedés a Catalunya (diem quedés ja que tots els clients d’Endesa són catalans, perquè
Endesa abans era una empresa catalana que es deia Fecsa! Mia o de la tumba fria!), o com els frescos de Sixena que no volen guardar-los ni mantenir-los a
Sixena, però sí que volen que no es quedin a Catalunya!
Vegem l’article d’opinió de l’Enginyer industrial i MBA,
col·laborador del PuntAvui, Cesc Batlle:
4 abril 2017 2.00 h
Ancià i, per tant, català
Cesc Batlle - Enginyer Industrial I MBA
“‘La data
de naixement d'en Colom' de Bilbeny exposa que aquesta és una dada clau
Aquest Sant Jordi es
posarà a la venda La data de
naixement d'en Colom (Jordi Bilbeny, Ed. Librooks). Semblaria un tema per a erudits, però el que aprenem al llibre és que
aquesta dada, per si sola, és capital per a decantar la balança cap a les tesis
d'un Colom genovès o un Colom català.
Efectivament, el Colom
genovès hauria nascut el 1451 i no
hauria sortit de Gènova fins als 29
anys. Això faria que després desenvolupés una carrera inversemblantment
meteòrica a on, des del 1480, hauria
successivament passat d'analfabet a culte, adquirit una reputació de navegant
experimentat, passat a ser acceptat per les principals corts europees com un
dels seus, i convençut els Reis Catòlics perquè financessin ni més ni menys que
una expedició marítima d'un risc i una incertesa extraordinaris. Endemés, el llibre aporta múltiples referències sobre
la seva experiència i expedicions com a navegant, els diferents intervals de
serveis a diferents monarques, i múltiples referències a la seva vellesa i
malalties associades, que constitueixen
un corpus extremament convincent a favor de la tesi d'un Colom necessàriament
ancià i, per tant, català.
El llibre també
pondera les dues tesis alternatives d'un Colom ancià, que alternativament
tindria 70 o 90 anys en el moment de la seva mort. Partidaris d'una tesi i
l'altra tenen les seves raons per defensar-les, i en Bilbeny, al llibre, no
refusa rebatre els crítics i detractors de les seves tesis amb noms i cognoms.
La tesi dels 70
anys, però, té una pega essencial, i és que no es troba cap personatge històric
documentat que encaixi bé amb aquesta data de naixement i la resta de fets
coneguts sobre Colom.
I com que forçosament algú havia de ser,
perquè el personatge va existir, això dona una empenta molt considerable a la
tesi dels 90 anys, perquè aquí sí
que hi ha un barceloní documentat, en Joan
Colom i Bertran, que encaixa amb cronologies i fets.
I això té
repercussions històriques capitals, perquè en Joan Colom i Bertran era un almirall, germà d'un president de la Generalitat, que havia
lluitat a la guerra civil catalana contra els Trastàmara i a favor de Pere,
el Conestable de Portugal, descendent de la casa reial catalana, i per tant, amb una
filiació nacional molt clara, i que després pacta amb els Reis Catòlics que
serà virrei de les noves terres descobertes, i que aquest càrrec serà
hereditari (!!!), obrint la porta a una línia successòria a Amèrica
d'ascendència catalana, amb totes les repercussions polítiques que això podia
portar (finalment els Reis Catòlics no varen respectar aquests pactes).
Si una
cosa podem concloure amb certesa al final de la lectura, és que cap dels dos debats està
tancat, per més que sembli que moltíssims desitgin un Colom genovès, o un Colom
eteri sense corporeïtat històrica.
Cesc Batlle
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada