Benvolguts,
Un cop més l’article
d’opinió de Salvador Cot ens fa obrir els ulls sobre la Transacció (que no
Transició).
En Cot explica, a
partir de la condemna a un any de presó i
a 7 d’inhabilitació a la jove Cassandra, com els
fets demostren que la transició fou una Transacció com hem explicat d’altres maneres en moltes
Reflexions.
En aquesta primera Reflexió hi ha
aquest manifest, inventat nostre però que explica la Transacció:
“Nosaltres els fatxes,
l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco,
proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots
plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que
els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni
també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat
durant 40 anys.”
I que permet aquest
corol·lari:
La transició la varen
fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a
ells els ha anat molt bé durant 40 anys!
En aquesta altra Reflexió hi
exposem els nostres arguments:
·
no estem d’acord amb la Transacció,
que no transició (1975-1981),
·
no estem d’acord que no ens
donessin a triar entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975)
·
no estem d’acord en l'entronització
del borbó Juan Carlos, hereu de Franco (22/11/1975)
·
no estem d’acord amb la llei
d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i
va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977)
·
no estem d’acord que la llei
d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
·
no estem d’acord amb la Constitució
amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més
amunt (20/11/1975-06/12/1978)
·
no estem d’acord a que el règim
borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
·
no estem d’acord a que no es
respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)
I en conseqüència:
·
Proposem que immediatament un tribunal imparcial
internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres
greuges...
·
I recordem
sempre que: Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la
justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que no
defalleixi en la seva lluita
En aquest altre
comentari es demostra clarament com Adolfo Suarez, Secretario General del Movimiento,
ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat espanyol, fent trampa,
acció normal quan s’està encara en una dictadura ni que no ho sembli.
I
una trampa que va canviar canviar totalment la historia de les Espanyes!
De fet en Suarez va introduir l’”atado y bién atado” en els textos de la Transacció (Lleis i
constitucions)!
Hem estat explicant
en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició, que en aquests moments els nostres
representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser
jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I en
canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal
com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als
jutges que no són els nostres jutges...
I encara més, l'Oriol
Izquierdo ens explica que disfressar les
accions polítiques d'accions tecnocràtiques, és una manera tramposa d'actuar
perquè figura que les accions tecnocràtiques no són discutibles, estan per
sobre del bé i del mal...
I més i més i mes...
En Cot, diem:
ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la
legitimitat del règim del 78 i ha fet
ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de
Franco.
Vegem l’article d’en Salvador Cot:
Perdó però... Carrero és una víctima?
"La mateixa legalitat que
impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig
Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de
la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó"
per Salvador Cot
02/04/2017
Cassandra Vera, la jove condemnada a un any de presó i
set d'inhabilitació absoluta per uns acudits sobre Carrero Blanco, ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del
règim del 78 i ha fet
ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de
Franco. Perquè la mateixa legalitat que impedeix la revisió
de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que
empara al cap del govern franquista, corrupte i opressor, com a una
víctima d'ETA -una
víctima!- de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal
amb presó.
De fet, és
extraordinàri l'ús que s'ha fet dels crims d'ETA com a font de
reconeixement del sistema polític que es va implantar a finals dels anys
setanta i, encara més, el procés de legitimació
retrospectiva que s'ha acabat implantant respecte a la dictadura de Franco.
Si ETA era el mal, el bé eren els que la combatien en nom d'Espanya, tant se val si això
anava a càrrec de la policia i els jutges franquistes o els de la
transició. Sobretot perquè, de
fet, eren els mateixos.
Ara ETA ja no
hi és, però queden les lleis i els
tribunals d'excepció que defensen l'ordre pactat el 78. I actuen, amb les
seves lleis a la mà, contra els dissidents. Tant
se val si són representants electes catalans o tuiters anònims que gosen
riure's d'un jerarca falangista. Lligat
i ben lligat.
Salvador Cot
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada