Benvolguts.
Avui comentem l’apunt de l’Oriol Jordan sobre el sopar a
Manresa, sota un rètol de Demòcrates (?) del PDcat (o PPCat?) i
l’episodi de l’enregistrament sembla que per part de militants o càrrecs electes d’ERC del que explicava en David Bonvehí, que s’ho podia haver ben
guardat. I la tramesa de l’enregistrament urgent a eldiario.es, prèvi permis del Junqui!!!!
Increible! No ho podíem fer pitjor. I és l’enèssima ficada
de peu! Sèrie que va començar fa un parell d’anys, just després del triomf del 9-N
(primera vegada que els indepes ens vàrem poder comptar) amb el retard etern de
l’entesa (malentesa?) entre ERC i CDC, amb les CUP que clamaven per tirar
endavant, dins de JxS, i va continuar amb la victòria de l’independentisme del
27-S per 72 SÍ contra 52 NO i 11 abstencions de CSQP i la immediata acceptació
per JxS i les CUP que no s’arribava al 50%!
Sembla mentida que els catalans ho poguem fer tant malament!
Sembla realment que JxS vulgui avortar l’operació
Referèndum! I no en tenen prou de Camargues i Afinamentes i SantiVidals! Vist
des de fora ho trobem incomprensible. Quan ens ho expliquen amb pels i detalls
encara ho trobem més incomprensible...
I tot plegat encara ho trobem més incomprensible si ens
expliquen del PPCat que pensen
portar aquest afer entre PPCat i ERC a la fiscalia espanyola (per tal
que hi enviïn fiscals espanyols, que es facin ajudar de policies espanyols, tots
enemics irreconciliables de JxS)...
Vegem un apunt del Bloc, per si no s'entén, sobre els 72+52+11 = 135:
I vegem ara l’apunt
de l’Oriol Jordan:
DIJOUS, 13/04/2017.
22:16 H
Sant Bonvehí
Iscariot
El Judes Iscariot del
Segle XXI
Aquesta és la setmana
del Sant Sopar, la història que explica –segons els evangelis catòlics- la suposada i molt
discutida traïció per la historiografia de Judes Iscariot a Jesucrist, que li
va suposar la mort per crucifixió.
Aquesta llegenda s’ha traslladat a la política catalana del Segle XXI. No és broma. Avui unes declaracions del número 2 del PDECat, David Bonvehí, han
produït un esclat controlat de l’ecosistema independentista (l’enèsim),
massa acostumat ja a aquestes batzegades, just un parell de dies després del
toc de Carles Puigdemont al PDECat, ERC,
CUP, Forcadell i la societat civil.
I què ha dit? Que si el
procés acaba bé, presentaran un candidat molt independentista a les properes
eleccions al Parlament i, si acaba malament, presentaran un candidat
autonomista. I ja hi som. Altre cop el
titubeig convergent en un moment clau. Si tothom està intranquil amb
les diverses insinuacions que s’han anat fent des d’aquest àmbit, en referència
a bescanviar el referèndum (si no es pot
convocar) per unes altres plebiscitàries, aquestes paraules no ajuden. Bonvehí no
se n’ha sortit a l’hora d’arreglar-ho quan ha estat entrevistat avui.
El pitjor de tot, perquè aquestes paraules
traspuen una sospita que a molts no els sorprendrà, és que es van
pronunciar en un àpat amb càrrecs del PDECat al Bages, i algú va passar-se
l’estona enregistrant tota la conversa per filtrar-la després a eldiario.es.
Quin càrrec de quin partit fa això en una trobada de format tant reduït?
Tothom ha
recordat immediatament la vessada de Santi Vidal que, a més, feia determinades
revelacions en actes oberts.
La xarxa s’ha bolcat a demanar als polítics
catalans que, en aquest moment absolutament clau, qui no
estigui per la labor que marxi. Des d’ERC, Junqueras demanarà un compromís a tots els conselleres amb el referèndum, i Bernat Dedéu, excandidat a presidir l’Ateneu Barcelonès, demanava que
siguin els 72 diputats independentistes els que es comprometin amb aquesta
desobediència. Tot bones propostes que no amaguen les pors que els explicàvem l’altre dia. No s’esverin més del
compte: el PDECat és un company de
viatge incòmode
per ERC (que avui es fregava les
mans) i indesitjat
per la CUP, però necessari per la transversalitat
que demana el procés independentista.
Neus Munté, segurament
a rel de l’estirada d’orelles al més alt nivell de Puigdemont que els
comentàvem més amunt, ha anunciat avui que el Govern anunciarà la data i la pregunta del referèndum
d’aquí a dos mesos. Demana
aquesta paciència a la CUP i
sobretot explica que dóna aquest termini màxim al Pacte pel Referèndum perquè intenti el plebiscit acordat.
Això ens portaria a mitjans de juny, un tempo que va en sintonia amb la previsió de
convocar el referèndum vinculant el mes de setembre.
És de suposar
que en la trobada al més alt nivell, la
CUP va pressionar perquè l’executiu català es manifestés al voltant de la
necessitat de concretar ja data i pregunta.
Malauradament, l’afer
de l’Iscariot convergent ha
enterbolit aquest anunci, però l’excitació del panorama polític no ha anat més
enllà.
A ningú li
interessa que la sang arribi al riu, de fet.
Els republicans s’han
quedat a gust després del retret de l’altre dia de Munté a Marta Rovira, i la CUP a través d’una molt activa Mireia
Boya a twitter ha tancat el tema amb dues piulades
·
«Els
escocesos no es van tornar autonomistes amb la victòria del NO al referèndum.
Han anat a pel segon. No fotem»
·
«no és
temps ni de dubtes ni d'actituds derrotistes ni de càlculs partidistes. Aquells
que no ho entenguin, millor que deixin pas».
Nosaltres ens quedem
amb la reacció de PP i Ciutadans,
que és calcada a la de la setmana passada, la setmana anterior, la passada de
l’anterior, la... «això demostra que el procés és mort i el referèndum no es farà».
Un dia algú hauria de comptar les vegades que l’han matat.
A darrera hora del dia, ha saltat una altra bomba: el PDECat estaria estudiant si les gravacions les van enregistrar dos regidors d'Esquerra Republicana, que estaven al mateix restaurant, tal i com se'ls sent en algun moment de l'àudio fent alguna al·lusió a passar-li la informació a Junqueras. Aquests serien Mireia Estefanell i l'excandidat a Manresa Pere Culell. Això seria més lògic de pensar que esperar una 'traïció' d'algú del propi partit. Però... és creïble? Haurien estat tant rucs d'enregistrar-se a sí mateixos? De ser així, i d'haver rebut el vist-i-plau de Junqueras, la gravetat de l'acció seria, sense cap mena de dubte, gravíssima i de conseqüències imprevisibles. Haurem d'estar al cas del que passi a partir d'ara, perquè de ben segur que això portarà cua i l'unionisme sucarà molt de pa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
A darrera hora del dia, ha saltat una altra bomba: el PDECat estaria estudiant si les gravacions les van enregistrar dos regidors d'Esquerra Republicana, que estaven al mateix restaurant, tal i com se'ls sent en algun moment de l'àudio fent alguna al·lusió a passar-li la informació a Junqueras. Aquests serien Mireia Estefanell i l'excandidat a Manresa Pere Culell. Això seria més lògic de pensar que esperar una 'traïció' d'algú del propi partit. Però... és creïble? Haurien estat tant rucs d'enregistrar-se a sí mateixos? De ser així, i d'haver rebut el vist-i-plau de Junqueras, la gravetat de l'acció seria, sense cap mena de dubte, gravíssima i de conseqüències imprevisibles. Haurem d'estar al cas del que passi a partir d'ara, perquè de ben segur que això portarà cua i l'unionisme sucarà molt de pa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Oriol Jordan
JoanAforès.Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada