28/03/2017. Infraestructures. Editorial Vicent Partal. Ningú no es deixa estafar eternament. «Rajoy va prometre ahir 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona fins el 2025. I Blanco havia promès 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona que s'hi havien d'haver esmerçat entre el 2008 i el 2015. Ho heu llegit bé: és la mateixa xifra». Però encara és més greu que d’aquells diners promesos només en va arribar el 10%. És amb aquesta altivesa que es passeja el govern espanyol pel nostre país, amb una altivesa que arriba sovint, i ahir en fou un cas clar, al punt de l’insult.

Benvolguts,

En Partal, que és més mesurat que nosaltres, en diu estafa. Nosaltres diem que se’n foten de Catalunya. I considerem que ja n’hi ha prou!

 http://www.vilaweb.cat/noticies/ningu-no-es-deixa-estafar-eternament/

I cada dia que passa ens confirma la teoria del "ja n'hi ha prou!". Cada dia apareix una notícia nova, filtrada o sense filtrar, que explica com l'Estat ens puteja (puteja tots els catalans, siguin indepes o no ho siguin). La nostra teoria és que part dels "fondos reservados" de l'Estat serveixen per untar els fatxes com l'Arrimadas (de família fatxa. filla de policia franquista de Via Laietana, neboda de Secretario provincial del Movimiento), el Carrizosa, el Millo, etc., per tal que no hagin de viure sotmesos a les putades, judicials i sobretot econòmiques amb les que ens obsequia La Moncloa.

La Moncloa, amb la fidel col·laboració de l'estament judicial, i suposem que l'Exèrcit... 



Vegem l'article:

Ningú no es deixa estafar eternament

«Rajoy va prometre ahir 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona fins el 2025. I Blanco havia promès 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona que s'hi havien d'haver esmerçat entre el 2008 i el 2015. Ho heu llegit bé: és la mateixa xifra»

Per: Vicent Partal

8/03/2017  22:00

Dilluns el ministre de Foment espanyol puja a un tren en proves per arribar a Castelló i fer-se la fotografia explicant que arribarà aviat a la capital de la Plana. Des del mateix tren fa una piulada, sorprenent, per dir que el corredor mediterrani avança perquè Castelló serà més a prop de Madrid. Què hi té a veure, l’una cosa amb l’altra? Ningú no ho entén. I la indignació encara creix molt més ahir, quan es descobreix que l’arribada del TGV Madrid-Castelló causarà un retard de vuit minuts i mig en tots els altres trens que fan la ruta entre  València i Castelló. Resultat: Castelló s’acosta a Madrid alhora que s’allunya de València. Segon resultat: els 3,7 milions de passatgers que cada any van de València a Castelló perdran vuit minuts de la seua vida per trajecte per tal que els 116.000 usuaris que Renfe creu que tindrà el TGV vagen un poc més de pressa. La dada concreta: trenta-un viatgers de rodalia hauran d’aguantar un retard de vuit minuts i mig per cada (presumpte) viatger que tindrà el TGV.

Ahir també Mariano Rajoy va aparèixer per Barcelona amb la intenció de prometre coses. No és que ningú n’esperàs cap gran promesa, però tampoc ningú no es pensava que repetiria, mot a mot, la que havia fet ja fa anys el ministre socialista Pepín Blanco. Rajoy va prometre ahir 4.000 milions d’euros en els trens de rodalia de Barcelona fins el 2025. I Blanco havia promès 4.000 milions d’euros en els trens de rodalia de Barcelona que s’hi havien d’haver esmerçat entre el 2008 i el 2015. Ho heu llegit bé: és la mateixa xifra. Però encara és més greu que d’aquells diners promesos només en va arribar el 10%. El govern espanyol va prometre 4.000 milions i en van arribar 400. Si encara voleu indignar-vos més, us en done el context: el famós túnel entre Chamartín i Barajas, a Madrid, pagat amb els diners del corredor mediterrani, costa 935 milions.

Tenim això. És amb aquesta altivesa que es passeja el govern espanyol pel nostre país, amb una altivesa que arriba sovint, i ahir en fou un cas clar, al punt de l’insult. Però la contrapartida és que amb aquest estil de fer les coses ells mateixos no deixen espai ni per a les famoses terceres vies que tan sovint invoquen. 
Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

Altres Notícies

[Bon dia] –Si no hi ha cap miracle, avui el Regne Unit activarà l’article 50 del tractat de la Unió Europea i, per tant, començarà a abandonar la UE. És un dia trist i una derrota monumental.

–El secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Montiel, va anunciar ahir que no es presentaria a la reelecció i que per tant deixaria el càrrec abans de l’estiu. Podem no forma part del govern valencià però hi dóna suport des de fora. Aquesta decisió de Montiel, segons qui en siga el successor, pot dur dificultats. Tantes com originarà la decisió de Ximo Puig de fer costat a Susana Díaz. Fa temps que m’arriben veus que diuen que, més o menys a tots tres partits (amb Compromís), no els semblaria un gran drama no arribar als quatre anys de legislatura. Atenció, doncs.

–Gran debat lingüístic entre els periodistes anglòfons. Aquesta setmana, finalment, dos dels llibres d’estil importants, l’Associated Press Stylebook i el Chicago Manual of Style, han decidit de permetre l’ús de ‘they’ en determinades circumstàncies com a singular, també. El debat, fascinant i preciós, l’explica la Columbia Journalism Review.