Benvolguts,
Aquest vespre he vist el programa El Cascabel. Tots els
tertulians estaven desconcertats i se’ls veia aclaparats perquè cada tant
anaven arribant notícies cada cop més negres de la corrupció del PP (PPSOE?). Han assegurat que engarjolarien l'Ignacio González, ex president de la Generalitat (?) madrilenya, i també el tal Javier López Madrid, compi yogui de la Letícia, En
aquell moment hi havia senyals que apuntaven cap a l'Esperanza (Lasciate ogni
speranza?) Aguirre i al darrere el Rajoy. Veurem quan triguen a aparèixer l’Aznar,
la SSS, la Cifuentes i la Cospedal.
En Jardiel Poncela té una de les seves quatre novel·les, molt
ben fetes, que es diu: Pero, Hubo alguna vez oncemil vírgenes? Deu
ser un nombre semblant, o inferior al dels corruptes del PP. Els del PSOE poden
ser més. I els de CiU?
S’està destapant tota la podridura d’Espanya i també de Catalunya (la corrupció és allò de la Unidad de Destino en lo Universal?).
Al final caldrà fer un capmàs a veure qui guanya! Ara, castigar tots els
corruptes sembla molt difícil si no és amb un total “bouleversement”, que diuen els francesos, de les condicions polítiques
espanyoles, la revolució
que mai no ens han deixat fer, o sigui tirar el rellotge endarrere almenys fins
el 20-N del
1975....
En Partal, al mateix temps que ho televisaven i ho vèiem, devia estar escrivint aquest article. I les seves conclusions marquen més o menys aquest camí!
Hi ha un complement sobre el compi yogui:
Hi ha un complement sobre el compi yogui:
Vegem l'editorial:
Així funciona l’Espanya del PP: el circuit de la cova
«Si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l'estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l'espanyolisme i desarticular-lo»
Per: Vicent Partal
20/04/2017 22:00
La detenció d’Ignacio
González, ex-president de Madrid, i
tot allò que ha vingut al darrere ens ha ofert aquestes darreres hores un retrat magnífic
de l’Espanya actual i del projecte espanyol.
Primer de tot, és una
confirmació que el PP controla i
governa l’estat amb l’objectiu bàsic de nodrir i enfortir una trama de polítics i
empresaris que en trauen profit directe: quan cal, per al partit, i, si et
descuides, per a les butxaques de cadascú.
Fa temps
que molta gent diem que el PP s’hauria d’il·legalitzar, perquè les pràctiques
demostrades ja fan, si més no, sospitar que no és que siga corrupte aquest o aquell, sinó que
ho és el partit com a tal.
I, tanmateix, crida
l’atenció que el partit més corrupte d’Europa
continue guanyant eleccions. Per a anar alimentant el circuit del ‘capitalisme del Bernabéu’, amb empreses
regulades i inflades artificialment a còpia de contractes públics. Unes
empreses que, alhora, esdevenen part de la trama i que es deixen utilitzar per
a subvencionar amb opacitat un sistema
mediàtic que, al seu torn, justifica i legitima les polítiques del PP i amenaça
tothom qui no hi combrega –si convé, amb dossiers falsos fabricats per unitats de la policia!
Dic això dels mitjans
perquè és, en part, l’explicació que el PP guanye eleccions. El PP engreixa
artificialment, controla i dirigeix a l’ombra una porció important dels mitjans
de comunicació espanyols –com es pot deduir del
trist paper que han fet directius del grup Planeta en aquest cas. Els diners de les empreses
regulades són un eix indispensable del circuit, car sostenen uns mitjans que no sobreviurien al
mercat pur. La Razon és un diari amb una audiència ínfima, però el Canal de Isabel II el prioritzava desviant-hi uns
ingressos en publicitat que no hauria obtingut mai per la via de la competició
al carrer.
El cinisme
amb què el grup A3Media va ocultar la situació ahir als lectors i espectadors
ho diu tot.
Entremig, hi ha un
altre capítol important que ha tornat a eixir a la llum pública arran d’aquest
escàndol: la
manipulació de la justícia. En les
converses enregistrades hem pogut sentir polítics que dissenyaven la manera d’eludir
els tribunals, gràcies als individus que ells mateixos volien col·locar al
capdavant de la justícia. La rebel·lió dels fiscals contra allò que ja era un
escàndol massa gran ha impedit que s’aturassen escorcolls vinculats al cas,
seguint només ordres polítiques. I amb això es torna a demostrar que
una part del
sistema judicial encara es rebel·la contra les maniobres més gruixudes i
barroeres, però també que els de la cova no tenen ni límit ni decència a l’hora
de manegar la justícia per als seus interessos privatius.
Davant aquest
panorama, la pregunta clau és com pot ser que aquesta gent governe. Com és que amb tantes
proves que tenim de l’existència d’aquest circuit delictiu continuen guanyant
eleccions. És cert que en les campanyes
electorals es gasten dinerals als quals els altres no poden aspirar.
És veritat que tenen
un poder immens en els mitjans que els permet de forjar escenaris favorables.
I no es pot passar per alt que fer servir l’estat com si fos la pròpia empresa els atorga al
capdavall uns avantatges molt notables. Però,
així i tot: com pot ser
que amb tanta indignació com suscita la monstruositat d’aquesta trama no
aparega una oposició capaç de plantar-los cara i que defense un projecte decent
de país?
La resposta, a parer
meu, té dues
cares. L’una és que el PSOE no és cap oposició. L’esquema
que ara fa servir el PP el feia
servir el PSOE, encara que sense
tanta intensitat i amb una mica més de vergonya –en aquestes qüestions només. Però la segona és
que l’espanyolisme, la gran ideologia de l’estat, vulguem reconèixer-ho o no,
legitima amb una tremenda eficàcia el capitalisme del Bernabéu i la cova
político-mediàtica que hi conviu. L’exaltació
nacionalista, especialment contra bascs i contra els catalans de tots els
països, funciona com la gran barrera sociològica
i cultural [El
franquisme sociològic?] capaç de criminalitzar amb eficàcia qualsevol projecte
alternatiu. Com es va demostrar
de sobres quan
l’esquerra espanyola va renunciar a formar govern contra el PP,
només per no
haver d’avalar el referèndum de Catalunya.
De manera que si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l’estat
espanyol, que tinga clar que la
primera cosa que hauria de fer és combatre l’espanyolisme i desarticular-lo.
Si no és així, el circuit de la cova
continuarà funcionant pels segles del segles, ben cofoi amb les declamacions
rituals dels qui, esporuguits pel nacionalisme
espanyol, no volen veure on hi ha l’arrel del problema.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada