Benvolguts,
Fa tres anys
exactes, dia per dia , vàrem publicar l'apunt de més avall sobre el que s’havia esdevingut a Madrid just abans del 23-F del 1981, de la periodista francesa Anne M. Romero del Figaro, del que
destaquem la seguent frase:
“L’Espanya postfranquista es debat entre les
reformes formals audaces i la impossibilitat de fer passar la democràcia a la
vida quotidiana a causa de la supervivència de tres forces intactes del
franquisme: l’església, la magistratura i sobretot la policia, el problema de
l’exèrcit que es fa sentir per tot arreu no sent fins avui més que imaginari.”
Els diferents
esdeveniments des d’aquells dies cap aquí, han donat relleu alternativament sigui
a l’Exèrcit (23F), sigui a l’església (Rouco, Cañizares, 13TV), sigui a la
Policia, els grisos (14 de febrer del 1981), sigui a la Magistratura franquista
que s’està cobrint de merda des de sempre, començant el dia que varen convertir
el TOP en l’Audiencia Nacional, però més intensament des del 2010 i
acceleradament des que Espanya s’ha adonat que Catalunya se’n va…
D’aquí se n’ha conclòs que a més dels poders citats a
l’article d’Anne M. Romero caldria afegir-hi el poder legislatiu i
l’executiu i l’obscena relació a l'Espanya borbofranquista entre els tres poders de Montesquieu!
Pel que fa a
l’Editorial del magnífic mestre de periodistes José Antich hi
trobem algun detall a comentar.
·
Tal com diu l’Antich la Fiscalia juga un paper al
contenciós obert entre Espanya i
Catalunya, però tal com hem
explicat suara en l’apunt del 03/04/14, aquest capteniment no ve del 2014 ni
del 2010 sinó amb tota seguretat del 1936, i molt possiblement d’abans.
·
Tal com continua l’Antich la partida, va fer un irreversible salt cap
a l'espinós món de la judicatura del qual no ha sortit, ni en sortirà...
·
Hem de convenir que no hi ha
diferencia entre la fiscalia, els jutges,
la policía i el Gobierno, Són la mateixa cosa! El
Gobierno obliga el TC a actuar com a “compadres” que són, fent hores extres si
cal. Els fiscals com el De Alfonso están en contuberni amb el Ministre FernándezDiez
i amb el Marcelo amb l'Operació Catalunya
o com va passar ahir actúen pel seu compte sense que el TC els hagi de mostrar
el camí. El TC s’ultrapassa, s’inventa reglaments o lleis que fan que puguin
ficar a la presó els pobres ciutadans. Els grisos també fan treball subterrani
com els “comisarios Villarejo i compañía”. Per tant hem de tornar a publicar
l’encertat acudit gràfic d’en Ferreres, el nostre ninotaire de capçalera:
I també preocupar-nos de fugir
com més aviat millor d’aquest immens i pudent clavegueram, i també
preocupar-nos de com hem sigut de llondros per no haver sospitat la podridura
des del 20 de novembre del 1975!
També hem de dir que en aquesta
darrera actuació de la Guardia Civil, suposem que sota les directrius de la
fiscalia (o no), entrant descaradament, suposem que amb “ordres judicials”, en
empreses privades subministradores de la Generalitat hi trobem un problema
encara més gros.
Expliquem-lo:
L’Estat va fer el ridícul el 9-N, engegant un atac cibernètic brutal contra la Generalitat per tal d’esgarriar els
resultats de les votacions, sense saber que la Generalitat, que no es xupa el dit, havia previst el que podia
passar i havia fet funcionar tota la maquinària del 9-N
sense usar les xarxes per comunicar-se. Ara imaginem que si el que estan
perpetrant ara ho haguessin fet abans del 9-N s’haurien
assabentat de com tenia previst d’actuar la Generalitat i haurien avortat la
votació per altres camins. Ara no pot admetre’s que la benemèrita entri a la Generalitat
o en les empreses subministradores de la Generalitat. La Guardia Civil i els seus hackers poden rebentar tot el que
vulguin dels sistemes informàtics de la Generalitat i dels seus
subministradors. Recordem que, si no s’ha modificat com ja varem advertir, els
sistemes informàtics de la Generalitat estan en mans de Telefònica!!!
Vegem l’Editorial:
EDITORIAL
La Fiscalia i la sospita permanent
d'il·legalitat
José Antich
Barcelona. Dilluns, 3 d'abril de 2017
Barcelona. Dilluns, 3 d'abril de 2017
Per a ningú no és cap
secret que la Fiscalia juga un paper
al contenciós obert entre Espanya i
Catalunya. I el juga des que el 2014
es va decidir des del Gobierno i a
través de la Fiscalia General de l'Estat tòrcer la
voluntat dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i
presentar una querella penal contra el llavors president de la Generalitat Artur Mas i tres membres
del Govern.
La partida,
que hagués hagut de ser política i així estava plantejada el 2012 quan la
Generalitat es limitava a demanar un pacte fiscal, va fer un irreversible salt
cap a l'espinós món de la judicatura del qual no ha sortit, ni en
sortirà.
Amb totes les
conseqüències i amb l'únic objectiu de provar d'impedir un referèndum
d'independència a Catalunya.
A diferència del 9-N, la tàctica de l'Estat ha canviat. Si en aquella ocasió
va ser esperar i veure, ara els arquitectes de la Moncloa, que no són gaire
diferents dels que van activar l'Operació
Catalunya, han decidit apostar per actuar davant de qualsevol mínim
moviment de la Generalitat. No només això: també davant de qualsevol sospita
que hi pot haver un moviment. No es tracta només de trobar elements que puguin
donar peu, en aquests moments, a la incoació d'expedients que desemboquin en un
procés judicial. Sinó d'una cosa molt més subtil: posar sota sospita
d'il·legalitat qualsevol moviment de la Presidència de la Generalitat, de la
Vicepresidència o d'un departament de la Generalitat. Parlant clar i català,
provar de sembrar la por entre qualsevol contractista privat que sigui
sondejat per l'Administració catalana per a qualsevol cosa relacionada amb un
procés electoral.
La Fiscalia ha
reclamat diversa informació a empreses que treballen amb el Govern i se'ls ha
donat un termini perquè informin de l'encàrrec rebut sota l'amenaça que si no
la proporcionen en el temps establert podrien incórrer en un delicte de
desobediència i malversació de cabals públics.
És obvi que amb aquesta actuació
es puja un esglaó en el conflicte obert, ja que es posa en perill empreses
privades. Tant que el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha considerat que
era un abús de dret i de les institucions. I no deixa de sorprendre que
persones rellevants en l'esfera internacional, com l'expresident de la Comissió
Europea Romà Prodi, tan poc sensible al moviment independentista català,
trobi temps per conversar a Bolonya amb el president Puigdemont mentre que el
Govern espanyol ho fia tot als tribunals.
Serà que Espanya és diferent.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada