Benvolguts,
Microbiòpic del ZP
(recordeu quan es feia dir ZP?).
En José Antich en el seu Editorial de El Nacional diu que les declaracions
de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero assegurant
que a Catalunya hi havia prejudicis respecte al projecte polític de Susana Díaz
perquè és dona i andalusa, demostren fins a quin punt es poden tenir molt altes
responsabilitats polítiques i no aprendre absolutament res.
I a l’Editorial continua dient que O bé demostra simplement i planerament, tenir mala fe.
Només cal veure la poca vàlua del ZP perquè sembla que no ha fet ni robar, que és el que els alts càrrecs,
els barons, del PPSOE estan avesats
a fer.
Tanmateix, però, la frase definitiva i demolidora que corre aquests dies
per la xarxa és la que diu que:
Al
PP (extensible al PSOE, o sigui al PPSOE) hi ha dues menes d’elements, els qui
roben i els qui callen!
Encara que el ZP
sembla que és dels que ni roba ni calla!
Vegem l’editorial del
José Antich:
EDITORIAL
Zapatero, Catalunya i la demagògia
José Antich
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017
Les declaracions de l'expresident del govern
espanyol José Luis Rodríguez Zapatero assegurant
que a Catalunya hi havia prejudicis respecte al projecte
polític de Susana Díaz perquè és dona i andalusa, demostren fins a
quin punt es poden tenir molt altes responsabilitats polítiques i no aprendre
absolutament res. O bé simplement i planerament, tenir mala fe.
Durant més de
set anys va ser president del govern espanyol; durant dotze més, secretari
general del PSOE i durant 25 diputat en el Congrés, primer per Lleó i més tard
per Madrid. Va incomplir promeses que no se li perdonaran mai a
Catalunya com la d'aprovar l'Estatut
que fos aprovat pel Parlament i va
conduir l'economia espanyola al pitjor forat de la seva història en
diverses dècades. El balanç desastrós, suma de supèrbia i incapacitats, va
acabar a les urnes amb una majoria absoluta del Partit Popular i de Mariano Rajoy.
La seva llavors
ministra Carme Chacón, que va morir tràgicament fa unes setmanes, va
rebre un suport popular en les eleccions espanyoles del 2008 sense precedents a la
circumscripció de Barcelona i el PSC va aconseguir 25 dels 47 diputats
en joc a Catalunya. Un resultat mai no
assolit pels socialistes catalans i que no va tornar a repetir-se en
comicis posteriors. El president de la Generalitat entre el 2006 i el 2010 va ser José Montilla Aguilera, nascut a Iznájar, a la província de Còrdova, i la seva arribada al màxim
lloc de representació institucional de Catalunya va ser àmpliament valorada per el que suposava
d'integració i cohesió d'una societat, la catalana. Un tercer exemple
seria Inés Arrimadas, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya i líder de Ciutadans. De 36 anys
i nascuda a Jerez de la Frontera, es
defineix a ella mateixa com a catalana d'elecció. I sense problemes.
Òbviament, no és,
president Zapatero, el fet que sigui dona i andalusa el motiu de les
reticències existents a Catalunya
cap a Susana Díaz.
És l'ús permanent de l'anticatalanisme més visceral a l'hora
d'aconseguir vots el que fa aparèixer la presidenta de la Junta d'Andalusia com
una política demagoga i, si es pot dir així, en molts aspectes una gran
ignorant.
No faci demagògia,
president, per uns centenars de vots de militants del PSC que pot arreplegar cap a Susana Díaz en les primàries. Les
seves responsabilitats passades no tan llunyanes l'obliguen a no atiar l'odi i
la confrontació amb mentides que encara que tinguin rèdit electoral
deixaran seqüeles. Moderi's, president.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada