Benvolguts,
Voleu dir que no faríem un gran
favor a l’Estat espanyol, proposant impossibles, de fer un pacte a nivell
territorial, i anar els uns contra ells mateixos i contra els altres sense por
i escombrar tota la merda que hi ha a sota de totes les catifes de l’estat i de
les Comunitats autònomes ?
“Si en un país pot haver-hi corrupción, n’hi ha!”
He llegit l’article de l’Eduard Voltas de títol “Al galliner”.
En Voltas, a qui considerem molt, es pregunta sobre el
capteniment d’en Germà Gordó pel que
fa al 3% i
al “seu”
escó al Parlament
de Catalunya. I nosaltres li hem donat “voltes”. Així doncs, seguint els savis consells d’en Vicent Partal (Si en un país pot haver-hi corrupció n’hi ha!)
i partint finalment de la base que tothom a la pell de brau està pringat
per tot arreu, voleu dir que no faríem un gran favor a l’Estat espanyol si abans
d’anar-nos-en tancant la porta d’una revolada no proposéssim de fer un pacte a
nivell territorial, i anar els uns contra ells mateixos i contra els altres sense
por i escombrar tota la merda que hi ha a sota de totes les catifes de l’estat
i de les Comunitats autònomes?
No hauria de ser una lluita contra l’“omertà” (que està
catalogada per la viquipèdia en
la categoria de Crim organitzat) sinó tot el contrari,
una voluntat pactada de fer net urbi et orbi.
Llum i taquígrafs. Si aconseguíssim que tothom fos honest (???) podríem aconseguir que tota la
merda que sura sobre de l’aigua putrefacta, fos apartada, arrossegant les
merdes de per sota fins trobar aigua neta per tot arreu! És clar que tota
aquesta neteja s’enduria segurament tot
el funcionariat corrupte, gairebé tots els diputats a Madrid, tots els diputats
autonòmics, tots els estaments de tots els partits, tots els batlles de tot
arreu, tots els caps de tots els exèrcits, alguns fiscals i jutges, tots els
bisbes i cardenals, totes les estructures sindicals, tots els funcionaris
d’alta categoria. I Tot el personal hauria de tornar tot el que ha robat i
hauria d’estar condemnat a cadena gairebé perpètua, treballant pel país de
cadascun!
Així sortiria a la llum tota la història miserable dels
Pujol-Ferrusola i al mateix temps tota la història miserable dels Aznar, dels
Rajoy, dels “Luís sé fuerte”, dels Zaplana, dels Borbons, dels González (don
Felipe), de les Ritas Barberà, dels Brosetes, dels González Lizondos, dels
Gordó, dels Mas, dels Carrero Blanco, dels Franco, dels Arias Navarro, etc.
Però de tots! Hauria de ser un acte de contricció de tothom. Hauria de ser com
una flagel·lació col·lectiva, hauria de ser com una sessió infinita d’alcohòlics
anònims (però amb noms i cognoms)...
També caldria netejar empreses públiques (entre elles els bancs)
i escapçar de la mateixa manera el personal corrupte.
I després tornaríem a engegar tots els mecanismes: Unes
noves eleccions per a cada territori, una nova Constitució per a cada
territori, una nova Constitució estatal per qui vulgui quedar-s’hi, noves
oposicions per a funcionaris de tota mena.
Vaja, una revolució acordada, amb supervisió internacional...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada