Benvolguts,
Ja sabeu que no acostumem a comentar les parides del PSOE o del seu gra de cul purulent, el PSC! Però avui ens ha semblat
interessant mostrar, sense comentaris, l’article de Miquel Payeras d’El Temps,
de títol Plurinacionalitat de nació única.
Aquesta construcció no és un oximoron (Figura
retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o
unitats sintàctiques de sentit oposat), però realment hauríem de
crear un mot semblant a l’oximoron que permetés explicar i catalogar l’expresió
Plurinacionalitat
de nació única!
Vegem i gaudim de
l’article:
Plurinacionalitat de nació única
Per Miquel Payeras. El Temps
21/06/2017
El PSOE sempre ha tingut bons responsables
d'imatge. Clar que també li han ajudat força a conrear-la bona part dels
mitjans de comunicació, començant per aquell que volia representar tot el país.
Gràcies a uns i els altres el Partit
Socialista ha llançat meres paraules a mode de propostes polítiques,
simples eslògans sense cap significat concret, però que, tanmateix, mitjançant la
repetició fins a l'extenuació per part de periodistes i analistes amics, milions d'espanyols se'ls acabaren per creure sense saber
que creien en el buit recobert de no res.
Un dels exemples
d'aquesta eficiència en vendre fum és allò del federalisme. Fa anys i anys que
el PSOE ens avorreix amb el federalisme que defensa i encara és l'hora
que el concreti. Lògic. És l'única manera d'encabir sota les
mateixes sigles a, posem per cas, Susana
Díaz i Francina Armengol: l'andalusa defensa que tots els ciutadans paguin els mateixos impostos i
que la cessió de recaptació a les comunitats autònomes no suposi diferències,
mentre que
la balear vol intensificar la cessió i fer més
intenses les diferències.
Si no es poden posar d'acord ni en això ja me diran vostès en
què podrien posar-s'hi. Exacte: en res.
L'únic que uneix el PSOE dels diferents territoris és la buidor. Venuda, això sí, de forma molt
florida. Siguem
sincers: l'estratègia li ha funcionat la mar de bé. Recordem allò que es va fer famós el 2004: ZP.
Talment. Res
més. Un èxit enorme. A l'alçada del personatge. El polític -amb
permís de Pedro Sánchez- més buit que ha donat la política espanyola des de la
recuperació democràtica, un inútil que més enllà de la propaganda era incapaç
de tot, en especial d'acceptar la realitat. Justament això se l’endugué
a la jubilació. Pareixia que ningú el
podria superar. Però
vet aquí que arribà Sánchez per batre tot els seus records mundials i olímpics.
Per començar posà en valor sota zero el famós
federalisme. No hi ha hagut cap secretari general del PSOE que hagi citat més vegades aquesta
paraula. Per suposat
mai ha definit què volia dir. Però a diferència dels seus
antecessors l'ha convertida en multiplicador del no res fins a l'infinit. Perquè en ella hi ha encabit el que en diu 'la
plurinacionalitat'.
Rebobinem. Fa tres
mesos Sánchez s'aixecà del llit un matí sense ocurrència prevista per aquell
dia i llegint algun diari, mentre es bevia el cafè amb llet, va veure-hi que
algú parlava de la plurinacionalitat.
Ja tenia nou
eslògan. Al cap d'unes hores feia una d'aquelles rodes informatives
per fer-se sentir per part dels mitjans de comunicació, enmig de la carrera cap
a la secretaria general del PSOE que
tots pensàvem que perdria davant de La
Sultana, a la qual assegurà que si guanyava el Partit Socialista assumiria 'la plurinacionalitat'. Atès que algun
col.laborador seu li explicà més tard l'embolic en el que s'acabava de ficar
sense despentinar-se -mai s'ha despentinat, per res- va fer que el seu equip
matisés que es referia a la 'plurinacionalitat cultural'. Acte seguit milers de politòlegs, sociòlegs, historiadors,
analistes i criatures assimilades anaren a cercar a diccionaris i manuals
què era allò. Encara
cerquen. Però a Sánchez què li era si
existia o no tal cosa. Ell es de clixés. Res més.
I així que arribà a la cita a l'O.K Corral
contra Susana Díaz i els germans Clanton. Se'ls berenà ben berenats. I, acte
seguit, preparà el congrés, el del passat cap de setmana, en el qual acabà amb
els còmplices residuals de Díaz, es feu amb tot el poder orgànic i com que la
virgueria de la 'plurinacionalitat cultural' ja li pareixia poca cosa se n'inventà una de nova.
En el congrés Sánchez
se superà a si mateix quan feu aprovar que volia convertir Espanya, mitjançant una reforma
constitucional, en un estat plurinacional de sobirania unitària. Una meravella del no res que supera, de molt,
qualsevol dels invents nominals buits de significat que han caracteritzat la
història recent del PSOE.
Sánchez s'ha inventat la plurinacionalitat de nació única.
Sublim.
Miquel Payeras
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada