Benvolguts,
La Irene Ramentol ens fa un magnífic reportatge sobre l’Operació Watergate, ai! l’Operació
La Irene Ramentol ens fa un magnífic reportatge sobre l’Operació Watergate, ai! l’Operació
Catalunya. En aquest Bloc ja
s’han comentat apunts sobre aquesta operació que sembla que va començar amb la
publicació pel diari Público de les
converses entre el sinistre ministre
(cau en vers), candidat per Barcelona
Jorge Fernández Díez en el seu propi despatx i el sinistre (no cau en vers però és igual) director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Les
converses es varen realitzar avui fa exactament un any! La Generalitat va
ejacular immediatament el De Alfonso i el Gobierno no va ejacular ningú fins
que el cas va avançár prou, es varen fer Comissions
d’Investigació al Parlament de Catalunya i al Senat espanyol. S’han
reportat ja moltes de les declaracions dels periodistes, però en canvi els
membres del Gobierno s’han negat a declarar ni al Parlament ni al Senat.
L’Operació Catalunya
(una de les possiblement moltes que s’han engegat a Espanya contra Catalunya)
ha fet saltar el Fernández Díez i el De Alfonso, amb la característica comuna
que tots dos han estat recol·locats immediatament com si no hagués passat res.
Els han canviat de lloc. El Fernández en una Presidència de Comissió, el De
Alfonso en un altre destí de jutge o fiscal a Astúries o per allí! La mateixa
manera de fer de les Escoles Religioses on troben pederastes culpables i els
canvien d’escola.
La
trista conclusió és que en aquesta
claveguera espanyola no dimitirà cap President Nixon ni cap President Rajoy, i
a més el PPSOE els tornarà a votar!!!
La Irene Ramentol esmenta precisament el film Tots els homes del president per la
similitud de les dues “operacions” i aleshores hem tornat a visualitzar aquest
film protagonitzat per Dustin Hoffman i Robert Reford. El text de la Irene diu:
L’anomenada
“Operació Catalunya”, l’entramat polític i policial ideat per frenar el procés català que ha arribat a implicar noms propis de l’executiu espanyol, ha
posat al descobert la cara més fosca de l’Estat.
El
relat dels testimonis i experts que estan desfilant per la comissió
d’investigació impulsada pel Parlament fa posar la pell de gallina. Informacions obtingudes de forma il·lícita, manipulades i
falsejades, escoltes, amenaces, seguiments...
Res
que no quedés reflectit al clàssic protagonitzat per Robert Redford i Dustin
Hoffman -Tots els homes del president-, tot i que en aquest cas força més lluny d’albirar
conseqüències com va passar amb la investigació dels dos periodistes del
Washington Post, que va precipitar la dimissió
del president Nixon.
Tots els homes del president. Watergate.
Escàndol
Watergate
L'escàndol Watergate (o
simplement "Watergate") va ser un escàndol polític que provocà
una greu crisi constitucional durant els anys setanta del segle XX en els Estats
Units d'Amèrica.
L'escàndol va prendre el nom del complex comercial i residencial anomenat Watergate[1] a Washington DC, seu del comitè electoral demòcrata.
.
Tot va començar el 17 de juny de 1972 amb la detenció de cinc homes, a sou del comitè de reelecció
del president republicà Richard
Nixon, quan intentaven
entrar il·legalment i col·locar aparells d'escolta a les oficines del Comitè
Nacional del Partit Demòcrata (DNC), al complex Watergate de
Washington. L'FBI va connectar els pagaments als lladres amb
una caixa B de fons per subornar, usada pel Comitè de
reelecció presidencial (CRP) el 1972. Com a prova organitzada contra
l'equip presidencial, que incloïa antics membres de l'equip que testificarien
contra ell en una investigació conduïda pel Comitè del Senat pel Watergate, fou revelat que el president Nixon
tenia un sistema de gravació amb cintes magnetofòniques a les seves oficines i
que havia gravat moltes converses.[2][3] [4][5] Les gravacions d'aquelles cintes
implicaven el president, i revelaven que hauria intentat encobrir el robatori.[3][6] [7]Després d'una sèrie de batalles
judicials, el Tribunal Suprem va
dictaminar que el President havia d'entregar les cintes, la qual cosa,
finalment, va fer.
En veure a prop l'impeachment a la Cambra de Representants i una forta possibilitat que el Senat l'arribés a inculpar, Nixon va dimitir
com a president el 9 d'agost de 1974.[8][9] El seu successor, Gerald Ford, proclamà una amnistia "per tots
els delictes" que Nixon hagués comès contra els Estats Units mentre era
president.
Vegem ara l’article
de l’Irene Ramentol a Nació Digital:
Tots els homes del
president
«Tota la
maquinària de l’Estat està bolcada a evitar que s’investigui a fons l’entramat
conspirador de l'"operació Catalunya"».
22/06/2017
L’anomenada
“Operació Catalunya”, l’entramat
polític i policial ideat per frenar el procés català
que ha arribat a implicar noms propis de l’executiu espanyol,
ha posat al descobert la cara més fosca de l’Estat.
El relat dels testimonis
i experts que estan desfilant per la comissió
d’investigació impulsada pel Parlament
fa posar la pell de gallina. Informacions obtingudes de forma il·lícita, manipulades i
falsejades, escoltes, amenaces, seguiments...
Res que no quedés reflectit al clàssic protagonitzat per Robert
Redford i Dustin Hoffman -Tots els homes del president-,
tot i que en aquest cas força més lluny d’albirar conseqüències com va passar
amb la investigació dels dos periodistes del Washington Post, que va precipitar la
dimissió del president Nixon.
Sorprèn que davant la denúncia reiterada de presumptes delictes flagrants per part de diversos compareixents a la comissió, la Fiscalia encara no hagi actuat d’ofici. Un silenci que costa d’entendre, sobretot tenint en compte l’agilitat que ha demostrat davant mers pronunciaments polítics, com és el cas de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum.
Davant la inacció del ministeri públic, JxSí, CSQEP i la CUP prendran la iniciativa de dur les conclusions de la comissió d’investigació a la justícia, per tal de posar en coneixement tota la informació que es reculli dels compareixents. Una acció necessària que donarà sentit a la comissió, a fi d’evitar que es converteixi en un nou calaix de declaracions escandaloses però sense efectes més enllà dels intercanvis habituals de retrets polítics.
Tota la maquinària de l’Estat està bolcada a evitar que s’investigui a fons l’entramat conspirador. Al Congrés ja hi ha hagut una maniobra per tancar en fals la comissió i al Parlament bona part dels citats han ignorat el requeriment per comparèixer, en una mostra clara de manca de respecte a la institució.
Tot plegat fa veure amb poques esperances l’esclariment d’aquesta trama, que més enllà de perjudicar un projecte polític legítim a Catalunya, danya greument la qualitat democràtica de l’estat espanyol.
Sorprèn que davant la denúncia reiterada de presumptes delictes flagrants per part de diversos compareixents a la comissió, la Fiscalia encara no hagi actuat d’ofici. Un silenci que costa d’entendre, sobretot tenint en compte l’agilitat que ha demostrat davant mers pronunciaments polítics, com és el cas de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum.
Davant la inacció del ministeri públic, JxSí, CSQEP i la CUP prendran la iniciativa de dur les conclusions de la comissió d’investigació a la justícia, per tal de posar en coneixement tota la informació que es reculli dels compareixents. Una acció necessària que donarà sentit a la comissió, a fi d’evitar que es converteixi en un nou calaix de declaracions escandaloses però sense efectes més enllà dels intercanvis habituals de retrets polítics.
Tota la maquinària de l’Estat està bolcada a evitar que s’investigui a fons l’entramat conspirador. Al Congrés ja hi ha hagut una maniobra per tancar en fals la comissió i al Parlament bona part dels citats han ignorat el requeriment per comparèixer, en una mostra clara de manca de respecte a la institució.
Tot plegat fa veure amb poques esperances l’esclariment d’aquesta trama, que més enllà de perjudicar un projecte polític legítim a Catalunya, danya greument la qualitat democràtica de l’estat espanyol.
Irene Ramentol
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada