02/06/2017. Andreu Mas. Madrid SA, negoci i poder. Albert Pont retrata en el seu darrer llibre una Espanya controlada des de Madrid per una petita elit. Demostra com es liciten obres públiques sense sentit per enriquir una minoria. Al petit municipi de Ciudad Real a tocar d’un aeroport només operatiu en època de cacera, totalment deficitari, grans promotors i especuladors, en connivència amb el poder públic, projecten construir la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma. Cap problema: l’Estat construirà, en lloc del corredor mediterrani, un corredor central de mercaderies integrat a la xarxa transeuropea d’alta velocitat.

Benvolguts,

L’Albert Pont, President del CCN i vell conegut d’aquest Bloc, explica amb detall el que els nostres lectors ja saben, que Madrid territori i Madrid concepte (que diria l’Iu Forn), utilitzant el poder de les elits, de la casta, roben descaradament,

construint vies de ferrocarril a tot arreu on no es necessiten (Madrid-Galícia per exemple) i no construint-ne de cap manera allà on sí que es necessiten (Corredor mediterrani per exemple).

Aquesta manera tramposa de procedir no és la primera vegada que es fa a Espanya. Les primeres infraestructures de ferrocarril de l'altiplà a mig segle XIX ja havien utilitzat aquest mètode de proporcionar projectes inútils als companys de la casta, treure'n copiosos beneficis i un cop havien exhaurit la mina, l'estat es feia càrrec del que s'havia fet. En diem la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues. Es pot veure aquesta història en l'apunt xxxx del Bloc. Pel que respecta al Corredor mediterrani, mai no el construiran si l'obra estructural pot ser que quedi propietat dels territoris mediterranis...

Tot això ja ho sabíem però ara no actuen fent veure que de moment no hi ha recursos pel mediterrani (hoy no se fia, mañana sí), sinó que s’han tret la careta i construeixen el Corredor central amb diners europeus assignats al Corredor del mediterrani sense destinar un sol cèntim al mediterrani i fent-li la competència salvatgement. La sessió de prestidigitació consisteix a anomenar qualsevol tram de l'AVE amb el nom Corredor mediterrani i fer-lo passar per on més els interessi (trams València-Madrid, Alacant Madrid, Túnel de Atocha,...).

Així doncs l’Espanya radial ja estava inventada de fa temps i a mida que el poder de la casta augmenta més construeixen infraestructures que ens semblen inútils als catalans però més s’enriqueixen els Florentinos (vegi's Túnel del Pertús o Projecte Castor) i més encara els participants en el negoci de l’erm de Ciudad Real (que són els mateixos) i que l'Albert Pont explica.

Vegem l'article i anem al enllaços indicats si en volem saber més:

2 juny 2017 2.00 h

Madrid SA, negoci i poder

Andreu Mas

El president del CCN, expert en dret internacional, retrata en el seu darrer llibre una Espanya controlada des de Madrid per una petita elit.  Demostra com es liciten obres públiques sense sentit per enriquir una minoria

Enllaç al  Negoci de l’aeroport de Ciudad Real!

En aquest gràfic 1 és veu la immensa part de La Mancha on s'ubica el projecte que s'està ordint, segons l'article de l'Albert Pont i d'altres articles accessibles amb els enllaços.

En aquest gràfic 2 es pot veure el Mapa elaborat pel CCN on s’identifiquen els propietaris de les finques de cacera més exclusives d’Espanya, a l’entorn de les quals es fan grans infraestructures Foto: Arxiu.

Andreu Mas - Barcelona

Per al govern estatal les aigües de la Mediterrània banyen les llambordes de Ciudad Real. En aquest municipi, a tocar d’un aeroport només operatiu en època de cacera, totalment deficitari, grans promotors i especuladors, en connivència amb el poder públic, projecten construir la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma.

Pretén ser el port industrial i de mercaderies més gran del sud d’Europa. Minimitzen el petit detall que la zona està situada a 650 metres sobre el nivell del mar i a 350 quilòmetres de la costa.

Cap problema: l’Estat construirà, en lloc del corredor mediterrani, un corredor central de mercaderies integrat a la xarxa transeuropea d’alta velocitat.

Aquest surrealista projecte forma part del conjunt de despropòsits que recull el llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, escrit per Albert Pont i editat per Viena Edicions i que tot just ara ha arribat a les llibreries. Pont, president del Cercle Català de Negocis (CCN), expert en dret internacional, autor de Delenda est Hispania (2012) i Addendum (2013), retrata una Espanya dominada per una elit econòmica i empresarial formada pels hereus de nostrades nissagues castellanes i executius d’empreses concessionàries d’obra pública.

Una elit que ha decidit exercir una força centrípeta sobre l’economia de l’Estat per concentrar tot el poder a Madrid. Ja tenia el financer i ara vol tenir també l’industrial, cosa que explica, segons l’autor, que les estructures de l’Estat drenin sistemàticament l’economia catalana i posin traves a les empreses catalanes, a les quals se’ls ofereix beneficis de tota mena, especialment fiscals, si es traslladen a l’entorn del Madrid de les grans fortunes.

La tesi que sosté Albert Pont és que el sistema econòmic espanyol està dissenyat perquè una minoria es pugui enriquir a canvi d’endeutar l’Estat.

Aquesta minoria no ha aparegut de la nit al dia. “La mort del general Franco –diu Pont– no va enterrar el règim franquista.” “Quants alts càrrecs del PP i del PSOE han tingut avis ocupant alts càrrecs a l’administració o en l’estament militar amb Franco?”, es pregunta, i ell mateix es respon: “Des de Soraya Sáenz de Santamaría fins a Pedro Sánchez”. “Està tot lligat per règims familiars que han perviscut. La cultura del franquisme sociològic està tan viva avui com fa 50 anys”, rebla contundent.

L’autor d’Interès d’Estat situa l’epicentre d’aquest poder en les monterías, les caceres que es fan en grans finques a l’entorn de les quals han crescut la xarxa d’alta velocitat, autopistes radials, aeroports i polígons industrials fantasma. 

Els seus propietaris s’han embutxacat, d'entrada, suculentes compensacions per les expropiacions dels terrenys. Per exemple, una desena de grans terratinents, entre ells els Franco i descendents de Serrano Suñer, es van repartir 1.400 milions d’euros.

Això és només un petit esbós del que hi ha al llibre, que, a banda de fer més independentistes, aporta arguments als que voldrien provocar una revolta popular a l’Estat.

Andreu Mas

Joan A. Forès
Reflexions