23/06/2017. 20:12 H
Què farà el Govern el 2 d'octubre?
Oriol Jordan
Cap expectació popular ni mediàtica aquest matí
a les portes del TSJC en les
declaracions dels membres de la Mesa de
PSC i Cs pel 'Cas Forcadell' (Foto: @aleixclario)
Un dels grans
problemes del 9-N va ser, a banda de la
descoordinació independentista (allò que cadascú remava cap a la seva riba), la
inexistència d’un full de ruta pel dia després fruit de la improvisació i la
poca creença en el que s’estava fent. Els governants donaven la sensació
que no es tenia ni idea de què farien després. No hi havia pla, en definitiva.
Totes aquestes
mancances queden en evidència a mesura que avança el camí cap al teòric
referèndum d’autodeterminació vinculant. Tot just avui manquen 100 dies per la seva celebració i els
catalans cada vegada més estem preocupats per si el Govern no només podrà
realitzar-lo, si no si s’aplicarà el resultat de manera immediata.
El 9-N no se sabia què fer: per començar, no es va arribar a
fer un referèndum vinculant perquè tampoc se sabia quina havia de ser la
implementació si guanyava el Sí-Sí.
És per això que ERC va començar a
exigir una DUI, CiU unes
plebiscitàries, allò de la llista única, les conferències i les
contraconferències...
El president
Puigdemont, coneixedor de l’experiència passada, ha promès, de moment sense
especificar més, que el resultat de la votació es començarà a implementar el
dia 2. Caldrà que durant els 99 dies restants aquesta qüestió es vagi
clarificant més (potser el 4 de juliol tindrem més pistes), ja que bona part de
la credibilitat d’aquest procés referendari dependrà d’això. Volem saber si
estem votant perquè hi hagi una DUI i es comencin les negociacions amb Espanya,
o ens tornaran a enredar amb un procés d’unes eleccions que hauran de validar
el resultat que ja hem validat tres-centes mil vegades de totes les maneres
diferents.
Anem de debò? Aquesta
és la pregunta de la qual volem una resposta. La determinació del president de
la Generalitat actual, fins el moment, sembla que ha estat la més clara des de
la sentència de l’Estatut del 2010 respecte a l’horitzó independentista. Avui
ho defensava en un article a El Punt Avui, un dels rotatius catalans que aposta
obertament per l’Estat independent. Catalunya és l’únic territori de l’Estat
que té una proposta per la ciutadania. Els catalans no tenim, de moment més
alternativa a la independència que seguir aguantat el diluvi que ens arriba de
Madrid des de fa centenars d’anys, amb el cap cot.
Avui és Sant Joan, i
la Flama del Canigó omplirà les
nostres ànimes de vida, mentre ens recorda l’agermanament cultural que tenim
amb la resta de territoris de parla catalana. No deixem que aquesta flama
s’apagui!
Per cert, no ens ha
passat per alt que avui han anat a declarar al TSJC els diputats de la Mesa
del Parlament de PSC i Cs pel mal anomenat 'Cas Forcadell'. Hi han anat absolutament sols. Aquests són els que després diuen que els
independentistes cada dia estan més sols i són menys. Menys que qui? Les comparacions són odioses.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada