Benvolguts,
Ja sabem que els
franquistes són traïdors (ells en diuen arteros) i hem d’esperar no amb una
flor a la ma sinó previnguts pels atacs de cara i d’esquena que ens puguin fer.
I al mateix temps hem de procurar ser nosaltres qui donem el primer cop! En
castellà diuen “Quien pega primero pega dos veces” i sempre hem vist que
actuaven així, per tant hem d’estar molt preparats per ser els que peguem
primer...
Aquí i en algun
altre article expliquem com preparen les mentides
a través de fundacions i societats ultrafeixistes, segurament ben proveïdes de
diners públics, de “fondos reservados”, etc, que ens tenen odi...
Fixeu-vos en la
quantitat d’”odiadors” de la virtuosa
societat:
Comencem per la Fundación Valores y Sociedad, màfia
que promociona el concepte de "català violent", article
publicat a El Nacional el mes de març d’enguany (copiem els actors de la
tragicomèdia que fan que la llista sembli un anuari de la Telefonica):
·
Jaime Mayor Oreja
·
José María Aznar,
·
Isabel San Sebastián i Hermann
Tertsch, claus en la propagació del relat al diari i a les ràdios on col·laboren.
Al nivell de l’ABC juguen dues ràdios, la Cope i EsRadio, la de Jiménez
Losantos.
·
Eduardo Inda. També s’hi suma algun
nom del parnàs del periodisme brossa, com Eduardo Inda, per a qui a Catalunya
hi ha un “nivell de violència no viscut ni al País
Basc” i que vincula Mas amb “els
terroristes”.
·
Consuelo Ordóñez, presidenta de
Covite (Colectivo de Víctimas del Terrorismo, escissió de l’Asociación de
Víctimas del Terrorismo, AVT) i germana de Gregorio Ordóñez, regidor del PP
assassinat per ETA el 1995;
·
José Antonio Ortega Lara, el
funcionari de presons segrestat 532 dies per ETA entre 1996 i 1997;
·
Mariano Gomà, president de Societat
Civil Catalana;
·
Josep Bou, president d’Empresaris de
Catalunya [???];
·
Dolores Agenjo, la directora
d’institut que es va negar a deixar les claus del centre pel 9-N,
·
Jorge Campos, president de la Fundación
Nacional Círculo Balear.
·
Ana Velasco Vidal-Abarca, filla del
comandant Jesús Velasco, assassinat per ETA el 1980,
·
Ana María Vidal-Abarca, fundadora de
l’AVT, de la que en va ser presidenta del 1989 al 1999.
·
Velasco va militar al PP i després a
VOX, el partit que vol adaptar a Espanya el Front Nacional de Marine Le Pen.
Ortega Lara també hi milita.
·
María San Gil, expresidenta i
candidata del PP basc a la lehendakaritza el 2005, una “filla política”
de Mayor Oreja,
·
El Mundo
·
La Razón,
·
El País
·
El Español
·
Fernández Díaz
·
Esperanza Aguirre
·
Santiago Abascal (“Santi”, escriu la
periodista de l’ABC amb aquella familiaritat). Abascal és el president de VOX.
·
Jaime Mayor
·
Jon Juaristi —un ex militant d’ETA
(pm) convers que fa anys que circula en aquest entorn
·
Fernando García de Cortázar
·
Bieito Rubido, director de l'ABC;
·
Federico Jiménez Losantos, director
d'EsRadio;
·
Francisco Marhuenda, director de La
Razón;
·
Carlos Herrera, Director de La Mañana
de Cope;
·
Antonio Fernández Galiano, President
d'Unitat Editorial, editora d’El Mundo.
·
Així
com la col·laboració entusiasta dels periòdics i ràdios-escombraria, anomenats
també la Brunete mediàtica:
·
l’ABC
·
EsRadio
·
La Razón
·
La Cope,
·
El Mundo
Llegiu-vos l’article
amb atenció i fem córrer que cal estar amatents a la guerra que ens estan
preparant:
MÈDIA CIRCUS
Aquí es fabrica el relat del
"català violent"
Antoni Maria Piqué
Foto: Fundación Valores y Sociedad
Barcelona. Diumenge, 5 de març de 2017
Jaime Mayor Oreja és recalcitrant i tossut.
Enganxat a una idea fixa. L’ex ministre de l’Interior
de José María Aznar (1996-2001) està enderiat a promoure el relat que equipara la Catalunya
del procés amb l’Euskadi terroritzada per ETA.
Mayor és, ara mateix, el principal fabricant de la imatge del “català violent” i ha posat al servei d’aquesta tasca la fundació que presideix, anomenada Valores y Sociedad.
Mayor és, ara mateix, el principal fabricant de la imatge del “català violent” i ha posat al servei d’aquesta tasca la fundació que presideix, anomenada Valores y Sociedad.
Qui més contribueix a la difusió d’aquesta
dèria és l’ABC, que
ha estat al costat de Mayor des que va començar la seva carrera política. Amb
informació, però també amb columnistes com Isabel San Sebastián o Hermann
Tertsch, claus en la propagació del relat al diari i a les ràdios on
col·laboren. Al nivell de l’ABC juguen
dues ràdios, la Cope i EsRadio, la de Jiménez Losantos.
També s’hi suma algun nom del parnàs del
periodisme brossa, com Eduardo Inda, per a qui a Catalunya hi ha un
“nivell de violència no viscut ni al País Basc”
i que vincula Mas
amb “els terroristes”.
El cicle
On es fabrica el relat del “català violent”, però, es a Valores y Sociedad. La seva activitat estrella pel
2017 és el cicle «El fortalecimiento de España»,
organitzat amb una fundació similar, la Villacisneros. El 28 de febrer es va
celebrar el primer col·loqui de la sèrie: «El fortalecimiento del coraje cívico para la defensa de España». La composició
de la taula no enganya ningú. Era una
barreja de víctimes d’ETA i de representants de l’unionisme català
incandescent, presentats com els “resistents al separatisme”. La comparació es
fa sola.
Seien plegats Consuelo Ordóñez, presidenta
de Covite (Colectivo de
Víctimas del Terrorismo, escissió de l’Asociación de Víctimas
del Terrorismo, AVT) i germana de Gregorio Ordóñez, regidor del PP assassinat
per ETA el 1995; José Antonio Ortega Lara, el funcionari de
presons segrestat 532 dies per ETA entre 1996 i 1997; Mariano Gomà, president
de Societat Civil Catalana; Josep Bou, president
d’Empresaris de Catalunya [???]; Dolores
Agenjo, la directora d’institut que es va negar a deixar les claus del
centre pel 9-N,
i Jorge Campos, president de la Fundación Nacional Círculo
Balear.
L’ambient venia ben escalfat per les ràdios
i l’ABC, que va entrevistar tots els panelistes els dies previs a la
cosa. El to de l’acte el dona la presentació dels
participants. Dolores Agenjo és “l’expressió del coratge cívic a Catalunya”
i Gomà i Bou son “dos empresaris que es juguen els
seus negocis plantant cara al corró separatista”, mentre que Campos
“des dels 19 anys desafia el pancatalanisme” a les Illes.
Moderava la taula rodona Ana Velasco
Vidal-Abarca, filla del comandant Jesús Velasco, assassinat per ETA el
1980, i d’Ana María Vidal-Abarca, fundadora de l’AVT, de la que en va
ser presidenta del 1989 al 1999. Velasco va militar al PP i després
a VOX, el partit que vol adaptar a Espanya el Front Nacional
de Marine Le Pen. Ortega Lara també hi milita.
La coordinadora del cicle és María San Gil,
expresidenta i candidata del PP basc a la lehendakaritza el 2005, una “filla política” de
Mayor Oreja, com ella s’ha definit. San Gil
sempre ha estat intransigent amb qualsevol perspectiva de negociació amb ETA
—ella seia a la mateixa taula que Gregorio Ordóñez quan el van matar a sang
freda.
Qui compra el relat
La convocatòria va tenir èxit. No només
perquè la sala era plena de gom a gom —unes 500 persones— sinó,
sobretot, perquè altres mèdia, a més de l’ABC, han comprat l’equiparació entre ETA i
l’independentisme català. El
Español, per
exemple, retrata als
panelistes com “sis persones que per experiència personal fan front a les
imposicions del nacionalisme”. Tots iguals, tant
se val si és una víctima d’ETA o un unionista català incòlume.
La crònica d’El País també cau en el mateix parany i resum així el
contingut de la sessió: “L'aposta de la
Generalitat per declarar la independència de Catalunya. L'agressió soferta per
un grup de guàrdies civils a Alsasua, Navarra. La política d'immersió
lingüística a les Illes Balears. El paper del Govern en la resposta a
l'independentisme. L'herència d'ETA i la batalla pel relat de la memòria entre
les víctimes i els assassins”. Tot se
situa i valora al mateix nivell: els assassinats d’ETA i l’ensenyament del
català.
El Mundo en va fer una ressenya breu. La Razón, però, titula la seva crònica “El
temps dels herois civils”. Arrenca així: “van
decidir un dia rebel·lar-se davant la por, la injustícia, la imposició o els
totalitarismes en representació d'aquells que no tenen veu o els han fet callar”.
Etcètera.
Agenjo “exemple de
resistència cívica davant l’establishment secessionista”,
segons l’ABC, “va enardir l'audiència”. No és estrany. En la seva
intervenció en va deixar anar de gruixudes com aquesta: “han estat anys de veure com es vulneraven els drets
lingüístics de la població castellanoparlant, que és la majoritària. 40 anys de
veure com els nens castellanoparlants no poden escolaritzar-se en la seva
llengua materna. 40 anys de silenci per por que et etiquetin, que et
classifiquin, a entrar en una llista negra”.
L’ex professora i ex candidata de Ciutadans
es va exclamar: “On és el Govern [espanyol]? (...)
El problema de Catalunya ho és de tot Espanya. Si us plau, ajudeu-nos perquè
està en joc Espanya i la llibertat”.
El català no pensa
Així tot. Gomà va explicar al públic que “l'espiral
independentista” ha fet que els catalans “es
mirin de reüll”, una variant benigna del “català violent”
posada en circulació per l’exministre Fernández Díaz amb les seves
"famílies dividides" per Nadal.
En l’entrevista prèvia, la periodista
de l’ABC li
pregunta si “s'entreveuen signes d'esgotament o
el suflé segueix alt”.
És un altre clàssic actual: el procés, set anys i
mil enquestes després, és tot just un suflé, una escalfada temporal. Gomà respon que els sobiranistes “han aconseguit que
renunciem a l'orgull del català d'haver estat la comunitat més culta i oberta
d'Espanya”.
En una tribuna al mateix diari, el mateix
Gomà afegeix més llenya al foc del “català violent”. Descriu una
Catalunya on “s'ha armat d'odi als grups radicals
que s'atreveixen a enfrontar-se física i violentament a qualsevol dissident”.
Literalment. Per tant, demana “a Espanya i el seu
Govern que, sense més dilació, apliquin mesures contundents, evitant per
descomptat qualsevol tipus de violència, que d'altra banda no serà gens fàcil”.
Per la seva banda, Bou va advertir
contra “els silents” que no “es fiquen en embolics” per no
comprometre’s. A l’entrevista prèvia, l’empresari pastisser havia
explicat que “al poble català se l’ha ensenyat a
sentir, no a pensar"[???].
Violents i “armats d’odi” segons Gomà.
Un ramat sentimental i atemorit, segons Bou. No és fàcil sumar-ho.
Campos no es va quedar enrere. Es va queixar
que a les Illes “tenim un nacionalisme que és
de fora. Som víctimes del nacionalisme totalitari, gairebé un terç d'Espanya
pateix les conseqüències d'un nacionalisme totalitari”, en referència
a l’ensenyament del català a les Illes.
San Sebastián ("¡Dónde està el
Gobierno!”) i Tertsch (“De la ley al coraje”) van
dedicar greus i solemnes columnes a la cosa.
Entre el públic hi havia, esclar, Jaime
Mayor Oreja. També Esperanza Aguirre o Santiago Abascal (“Santi”, escriu la
periodista de l’ABC amb
aquella familiaritat). Abascal és el president de VOX.
Més actes
Aquest acte només és el primer de la sèrie,
que cobreix tot el camp on es pot construir el relat del “català violent”.
María San Gil, acompanyada de José María Aznar, va
explicar el 23 de gener la resta de l’operació.
Al març, l'historiador Fernando García de
Cortázar i Esperanza Aguirre parlaran de “L’enfortiment
de la Nació” per a recordar “els
innombrables fets històrics que ens haurien de portar a sentir-nos plenament
orgullosos de ser espanyols”. Aguirre és qui va dir que
“Espanya és una gran nació amb 3.000 anys
d'història. Això ho han de saber els nens”.
Jaime Mayor i Jon
Juaristi —un ex militant d’ETA (pm) convers que fa anys que circula en aquest
entorn— afrontaran al maig “l'enfortiment de la
veritat enfront de les mentides del nacionalisme (...) més preocupat
pels presos que per col·laborar amb la justícia en la reobertura de casos que
ajudin a aclarir els més de 300 assassinats sense resoldre, més
preocupat per consolidar la seva parcel·la de poder marcant distància amb la
resta d'Espanya que per la convivència”. Un cop més,
terrorisme i secessionisme són vistos com el mateix problema.
El mateix mes el cicle se centrarà en “L'enfortiment de la consciència d'Espanya”.
L’objectiu aquí són els mitjans de comunicació, “essencials” perquè el “relat
immediat és fonamental a l'hora de moure les consciències i d'aconseguir la
necessària mobilització en defensa de la Nació”. Hi participaran Bieito
Rubido, director de l'ABC; Federico
Jiménez Losantos, director d'EsRadio; Francisco Marhuenda, director
de La Razón; Carlos Herrera, Director
de La Mañana de
Cope; Antonio Fernández Galiano, President d'Unitat Editorial,
editora d’El Mundo.
Modera: Isabel San Sebastián.
Al juny, Alejo Vidal Quadras parlarà sobre “L'enfortiment de la democràcia i l'Estat de Dret”
i Hermann Tertsch de "L'enfortiment d'Espanya
en el nou escenari mundial”.
L'obsessió
Aquest plan respon fil per randa a la línia de Mayor Oreja i
el seu entorn. Ve de lluny. Ja a l’octubre del 2004,
Mayor va equiparar “els problemes territorials” amb la “lluita contra el
terrorisme”. Es referia al “pla Ibarretxe” i a “la ruptura
reformista de Maragall i Carod”. En la mateixa frase.
Tres mesos després, hi tornava. ETA,
a més de fer-se notar al pla Ibarretxe, "apadrina l'arbitratge d'ERC
al conjunt d'Espanya”. Per a Mayor, la reforma de l’Estatut català llavors en
curs era la secessió “a càmera lenta”.
En una trobada amb Aznar, Acebes i Rajoy, a
l’octubre del 2010, va vincular la
fortalesa d'ETA amb les consultes per l'autodeterminació celebrades en alguns
municipis catalans. “No només es mesurarà la
fortalesa d'ETA pel nombre d’escamots sinó pel nombre de referèndums
d'autodeterminació que s'han fet a Catalunya”, va dir. En la mateixa
línia, el retard del Tribunal Constitucional en sentenciar l'Estatut “dóna aire a ETA”.
Mayor va valorar la
trobada de Carod amb dirigents etarres a Perpinyà així: “ETA ha arribat a
Catalunya perquè s’adona que no podia trencar Espanya només des del País Basc i
per això ha fet el salt d’Estella a Perpinyà". Era l’abril del 2011.
L’any següent, en una entrevista (una
més) a l’ABC, insisteix
que cal fer front a l'independentisme català com es va fer amb ETA. Etcètera.
Per justificar el seu convenciment, l’exministre
mai aporta cap dada ni fet fora de la trobada de Josep Lluís Carod amb
dirigents d’ETA a Perpinyà, on els hi va demanar la dissolució de la banda. És
més aviat una idea persistent que s'ha apoderat del seu esperit,
que és la definició d'obsessió que
ve al diccionari.
Antoni Maria Piqué
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada