Benvolguts,
Relat
del cas Atutxa i del seu Epíleg.
Editorial
14 juny 2017 2.00 h
Resultats del pes
polític en la justícia
L’any 2003, quan
emparant-se en la llei de partits el PP i el PSOE van exigir l’expulsió
del grup Sozialista Abertzaleak del Parlament basc, el president de la
taula, Juan Mari Atutxa, s’hi va negar. Tampoc va fer-ne cas quan va rebre
ordres del Tribunal Suprem. Ell i dos persones més, Kontxi Bilbao i
Gorka Knorr, van acabar al Tribunal Superior de Justícia del País Basc,
on van ser absolts. El Tribunal Suprem va
esmenar la sentència i els va inhabilitar. Els tres condemnats van
portar el cas fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que acaba de resoldre a favor d’ells i, de retruc, ha
condemnat Espanya.
No és el primer cop que
aquest tribunal emet sentències que posen en qüestió la manera que l’Estat
espanyol tracta els drets humans. Ara critica, per exemple, que Atutxa, Bilbao i Knorr fossin
portats a judici només per l’interès de l’acusació particular, en oberta
contradicció amb el que havia passat un any abans amb el banquer Emilio Botín. El Tribunal també critica que la condemna es fes per
deducció, sense ni tan sols escoltar la seva defensa.
Es podria concloure en aquest punt que
la justícia espanyola té deficiències, però la
qüestió no és aquesta.
El que sí que es pot deduir clarament és que la justícia
trontolla quan s’utilitza com a eina política; és a dir, quan es converteix en
un instrument per resoldre qüestions que no són de la seva competència
estricta.
El govern espanyol, que
insisteix a utilitzar la justícia per a finalitats diferents que la
d’interpretar les lleis, n’hauria de prendre nota. Però, vist el tarannà i les
reaccions davant el cas Atutxa, no sembla que ho pensi fer.
Continuarà instant les
inhabilitacions, que, per cert, decauran l’endemà de l’adveniment de la
república catalana.
Editorial El PuntAvui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada