Benvolguts,
El company Sergi del GOAL m'ha fet arribar aquest article del fatxa Luís Mauri.
Ja
ho diuen, que quan dos o tres nacionalistes espanyols, nacionalsindicalistes,
por el imperio hacia Diós, etc, s’ajunten, triguen poquíssim a fer analogies
entre els catalufos i els nazis. És així!
Tal
com diu l’articulista La repetició d'un missatge fal·laç multiplica les
possibilitats que l'enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència,
que aquest li atorgui credibilitat.
És
el que jo vaig estar experimentant durant els 10 primers anys del franquisme (
i el Perich també) de tal forma que quan vaig entrar a primer de batxillerat i
vaig haver de cantar cada matí el Cara al sol, vaig tenir la necessitat,
segons la teoria del Goebbels de la memòria implícita, de cantar-la
contínuament i encara em dura: Cada matinada surto al balcó i canto el Cara
al sol, les Montañas Nevadas, etc. I un cop fet això em poso la camisa
blava i ja estic en condicions de sortir a matar jueus o catalans o
rojoseparatistas o judeomasónicos...
De
fet Luís Mauri és el meu àlies, el meu nom de batalla, i el nom que em
permet cridar Arriba España, Viva Franco, Viva Santiago Matamoros, i no petar-me de riure....
Au! Que us bombin!
Vegem l’article del fatxa
Luís Mauri que publica en el diari fatxa El Periódico:
Luis Mauri
La mentida de
Guardiola
La independència és un anhel polític legítim, però
aquesta legitimitat queda danyada quan les arengues dels seus líders es
consoliden en fal·làcies
DIMARTS, 13 DE JUNY DEL 2017
- 13:12 CEST
Se sol atribuir a Joseph
Goebbels, el sinistre narcisista que va dirigir el Ministeri de
Propaganda del Tercer Reich, una sentència tan cèlebre com
inquietant: una mentida repetida mil vegades es converteix en una
veritat. L'autoria de Goebbels mai ha sigut certificada, però aquesta
màxima de la roïnesa política guarda relació amb el que els psicòlegs
anomenen memòria implícita.
La memòria implícita és la
que entre altres coses ens permet conduir sense estar decidint de forma
conscient totes les nostres accions. D'aquesta memòria es deriva un efecte
denominat il·lusió de veritat, mitjançant el qual les persones
tendim a creure amb més facilitat les formulacions que ens resulten familiars.
La repetició d'un missatge fal·laç multiplica les possibilitats que
l'enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència, que aquest
li atorgui credibilitat.
Fa anys que
l'independentisme català està repetint de forma indesmaiable una mentida que
part de la població ja ha paït com si fos una veritat. Que Espanya és un Estat
antidemocràtic on la dictadura franquista és molt més que un episodi de la
història recent, és l'essència mateixa d'aquest Estat. Un Estat que subjuga
Catalunya com una possessió colonial i que priva els catalans dels seus drets
polítics i llibertats civils.
[Tal com diu el company Sergi, “Efectivament i ho vaig deduir tot sol fa 25
anys”]
Falsejant la guerra civil
La
repetició d'aquesta mentida -que entronca amb una altra fal·làcia, que la
guerra civil no va ser un conflicte de classes i ideològic que va
fracturar Espanya en tots els seus territoris, sinó una agressió d'Espanya a
Catalunya- va arribar al zenit diumenge passat quan l'herald sobiranista
Josep Guardiola va demanar suport internacional per defensar “els drets avui amenaçats a Catalunya, com la llibertat
d'expressió política i el vot” i afrontar “els abusos d'un Estat autoritari”.[Totalitari!] [Com hem explicat més d'un cop la guerra va ser la suma d'una Guerra civil i una Guerra de l'Estat espanyol feixista, franquista, dretes i esquerres contra la Catalunya republicana] tal com es pot veure en aquesta frase de l'arenga del Franco a les seves tropes el dia abans de l'Alzamiento des de Tetuan:
[Unidad de la patria amenazada por el desgarramiento territorial]...
[Unidad de la patria amenazada por el desgarramiento territorial]...
La independència és un anhel
polític totalment legítim. Però aquesta legitimitat queda
perjudicada quan les arengues dels seus líders i icones es consoliden
sobre fal·làcies. Mariano Rajoy,
el seu partit i el seu Govern carreguen amb la gran irresponsabilitat
d'Estat d'haver no solament permès, sinó provocat el vesper
català: firmes al carrer contra l'Estatut,
exaltació del nacionalisme espanyol més obtús, menyspreu de la societat
catalana, obstinació, espuri càlcul electoral... Però entre
això i proclamar que Espanya és un Estat autoritari hi ha una mentida
colossal.
El sistema espanyol,
Catalunya inclosa, té problemes molt greus. El principal, la
corrupció endèmica. Però resulta cansat per obvi haver de recordar que la seva condició democràtica està garantida
per el seu ordenament jurídic i certificada per la comunitat internacional.
Cansat i fins i tot vergonyós, haver d'acudir a barems independents com el
britànic 'Democracy Index 2016', que situa Espanya en el
lloc 17è del rànquing mundial de qualitat democràtica, per davant
dels EUA i Itàlia i França; l'austríac 'Global Democracy
Ranking 2013-2014' (Espanya, 19è; Itàlia, 27è), o el nord-americà 'Freedom
in the world 2016', que atorga a Espanya 95 punts sobre 100 (França, 91;
EUA, 90; Itàlia, 89).
Purgues a la premsa
A força d'arrogar-se una
inexplicable superioritat moral, el bloc independentista passa per alt els
esvorancs que presenta la seva pretesa excel·lència democràtica (llei de desconnexió
secreta que atempta contra la independència judicial,
convocatòria unilateral d'un referèndum sense garanties democràtiques que
trencaria la Constitució i l'Estatut, veto al debat al Parlament…).
Mentrestant, la seva maquinària mediàtica d''agit-prop' assenyala els periodistes desafectes i reclama
sense cap mena de pudor purgues als diaris independents.
En fi, separem-nos,
confederem-nos, federem-nos o quedem-nos com estem. Però tinguin la decència de
deixar de mentir-nos.
Luís Mauri
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada