Benvolguts,
Bé, després dels meus
somnis de l’article “Si en un país pot haver-hi corrupció, n’hi ha!,
vegem l’article del Voltas, que n’ha estat l’inspirador:
Al galliner
"Demano
que no es doni temps a Gordó d’anar al grup mixt pel seu propi peu, i que sigui
Junts pel Sí qui l’expulsi del seu grup parlamentari i l’enviï al
galliner"
per Eduard Voltas
03/06/2017
De tots els mantres
sobre el procés posats en circulació pel tertulianisme unionista, potser el més
ridícul és el de “cortina de fum per tapar la corrupció amb la bandera”. Els
fets han demostrat exactament el contrari i parlen per ells mateixos: no hauríem
descobert la fossa sèptica sobre la que es va aixecar l’edifici autonòmic si no
hagués estat pel procés. En la seva
obsessió per aturar l’independentisme fent aflorar la merda acumulada per la
família Pujol i la Convergència autonomista, l’estat ha acabat fent-nos un
favor a tots els catalans i, en el mateix acte, s’ha fet l’harakiri a Catalunya,
perquè amb els seus mètodes de guerra bruta sense escrúpols ens ha permès
entendre que, de tota la merda acumulada en la
latrina autonòmica, la més pudenta és la seva.
Quan s’ho mirin amb perspectiva, els mateixos convergents
valoraran aquesta etapa com a purificadora.
Ells solets no haurien aixecat mai la catifa dels Pujol i de
les corrupcions associades. En canvi, ara saben tot el que no han de fer mai
més per tornar a ser el partit fort que volen ser i que el país necessita.
Convergència té en el
seu balanç coses molt bones, però si vol que la gent predisposada a
recordar-les les torni a recordar, ha de fer
net del tot. Les actuacions de Marta Pascal i la nova guàrdia del PDECat les darreres setmanes i ahir
mateix són la millor prova que allà dins molts ho han entès, i només
perseverant en aquest camí se’n sortiran. En la Catalunya que ve, la condició sine
qua non per optar a guanyar eleccions serà tenir les mans
netes, i és sobretot per això que ERC va davant en totes les enquestes.
Per desgràcia, a Germà
Gordó no se’l pot obligar deixar el seu escó. Si ell s’entesta a conservar-lo
el conservarà i continuarà sent diputat. Però, en coherència amb el que acabem
d’explicar, no s’entendria que continués dins del grup de Junts pel Sí. Deixant ben clares les seves prioritats, ell mateix i
el seu entorn van deixar clar que no plegava i que si calia se n’anava al grup
mixt. Un acte
inaudit d’egoisme i deslleialtat en un moment en que els seus companys del
legislatiu i l’executiu s’estan jugant penes de presó per defensar la
democràcia catalana. Davant d’això,
com
a membre setanta
mil i escaig de la candidatura de Junts pel Sí, demano que no se li doni temps d’anar al
grup mixt pel seu propi peu, i que sigui Junts pel Sí qui l’expulsi del seu
grup parlamentari i l’enviï al galliner.
Després de totes les
proves d’estrès que ha superat l’independentisme, em fa l’efecte que ser-ne 71 en comptes de 72 és d’allò més assumible.
Eduard Voltas
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada