11/06/2017. Referèndum. Jordi Évole. Això és el que crec. Davant el referèndum anunciat a Catalunya, el 'com pitjor, millor' pot ser una bona tàctica política, però també una mostra d'irresponsabilitat. [El Gobierno no vol deixar posar les urnes! La calle es mia! Els que no deixen posar les urnes, i els del No són els espanyolistes PPSOE+ C’s i els dubtosos deuen ser els que explica el magnífic acudit gràfic del GA]

Benvolguts,

Vaig opinant, [en blau], per aclarir les idees de l’Évole!

JORDI ÉVOLE

Periodista

Això és el que crec

@jordievole

Davant el referèndum anunciat a Catalunya, el 'com pitjor, millor' pot ser una bona tàctica política, però també una mostra d'irresponsabilitat

DIUMENGE, 11 DE JUNY DEL 2017 - 18:43 CEST

Crec que hauríem de votar en un referèndum sobre la independència (i sobre moltes altres coses). Vinculant, amb garanties, pactat amb el Govern, reconegut internacionalment, amb una pedagògica campanya electoral on participin els del sí i els del no. [El Gobierno no vol deixar posar les urnes! La calle es mia! Els que no deixen posar les urnes, i els del No són els espanyolistes PPSOE+ C’s i els dubtosos deuen ser els que explica el magnífic acudit gràfic del GA]
 

Crec que des del recurs al Constitucional contra l’Estatut no s’ha fet cap esforç seriós des del Govern [Govern o Gobierno?] per seduir aquest ampli sector de la població de Catalunya que es declara legítimament independentista.[Més aviat al contrari!]
 

Crec que el moviment independentista va ser una revolució ciutadana cap al 2012, amb suports institucionals i de mitjans de comunicació públics, però que sense l’empenta des de la base no haurien aconseguit res, per més propaganda que els haguessin fet.
 

Crec que cinc anys després l’independentisme ha perdut part del seu encant. De la 'revolució dels somriures' cada vegada en queda menys. Fins i tot internament pateix tensions que de moment només ensenyen la poteta.[És un dels mantres que més els agrada de fer córrer...]
 

Crec que l’independentisme va cometre un error capital el 27-S: no reconèixer que havia perdut el plebiscit en què va convertir les últimes eleccions autonòmiques. A partir d’allà, es va deixar guiar per una màxima poc favorable: «Ara o mai». [L’independentisme va guanyar! Els resultats del 27-S foren Indepes 72 escons, espanyolistes 52 escons, no alineats (ni Sí ni No) expressament explicat, 11 escons.]
 

Crec que els líders del Govern [Govern o Gobierno?] s’equivoquen quan diuen que el que estan complint és el mandat democràtic sorgit de les urnes, quan en el seu programa electoral ni apareixia el referèndum en les condicions que l’estan plantejant. [Les putades que el Gobierno ens fa ens obliga a variar el full de ruta, contínuament, però sabent sempre on anem!]
 

Crec que amb els seus últims moviments unilaterals l’independentisme manté els seus mobilitzats, però no guanya suports. I igual que l’espanyolisme més ranci va ser una màquina de fer independentistes, part del mateix independentisme pot desfer-los. [intenten ser transversals!].

Crec que igual que des del Govern espanyol no s’ha sabut seduir catalans que avui mentalment ja han desconnectat, l’independentisme no està seduint altres catalans que avui per sota mà afirmen «així no».
 

Crec que són molts els que s’espanten quan veuen polítics parlant en nom «del poble» com si el poble fos una cosa homogènia, una massa uniforme, quan per sort tant a Catalunya com a la resta d’Espanya el poble és divers, i ningú hauria d’apropiar-se’l.[El 1939 el Franco s’apropià del poble. El 1978 els borbofranquistes s’apropiaren del poble. Ara ens toca al poble. Volem votar!]
 

Crec que no és seriós anunciar un referèndum d’aquesta transcendència amb només tres mesos d’antelació i sense saber ni com ni amb quines garanties es farà. Si el referent és l’escocès, la seva convocatòria es va fer gairebé amb un any d’antelació. I des del Govern central haurien de prendre nota del que va fer el Govern britànic. [No podem dominar massa el “tempo”, perquè anem fent a mida que podem entre sentència i sentència del TC!]
 

Crec que davant del referèndum que s’ha anunciat, els que el convoquen i els que no volen permetre’l tensaran la corda fins a l’últim minut, com si aquesta fos la fórmula per mantenir el seu electorat motivat davant d’unes futures eleccions. El 'com pitjor, millor' pot ser una bona tàctica política, però també és una mostra d’irresponsabilitat que crec que ningú sap com acabarà.[L’eslògan del maig del 68 era prohibit prohibir...][Els franquistes sí que creuen que saben com acabarà: amb els tancs per la Diagonal...]

Joan A. Forès

Reflexions