Benvolguts,
Ja ho hem explicat
sovint, que en Vicent Partal és qui més veu la jugada de lluny i qui més en sap
treure suc de la notícia!
En aquest comentari
sobre l’anunci del referèndum que el Govern va fer ahir hi ha unes quantes
frases importants:
·
«Ahir va quedar molt clar que ací
ningú no farà marxa enrere ni pidolarà res mai més»
·
Qui en vulga quedar al marge que es
quede al marge, però ja no es demanarà permís a ningú per fer allò que el
govern i el parlament saben que estan legitimats a fer.
·
I això envia un missatge molt poderós
o als qui pensaven que ho podien frenar tot a còpia de prohibicions
o o als qui es pensaven que els necessitàvem imperiosament i volien
aturar-ho tot amb exigències cada vegada més incomprensibles.
·
La pregunta no és com farà el
referèndum el govern, sinó com l’impedirà el govern espanyol.
·
No es convoquen cada dia referèndums
d’autodeterminació en el cor de la Unió Europea
·
Madrid haurà de donar moltes
explicacions a molta gent si prova d’evitar per la força aquest referèndum.
Vegem ara l’editorial d’en Partal:
Catalunya, Espanya, món: tres detalls
importants sobre l’anunci del referèndum
«Ahir va quedar molt clar que ací ningú no farà marxa enrere ni pidolarà
res mai més»
Per: Vicent Partal
09/06/2017 22:00
De l’acte i les
reaccions d’ahir, vull destacar tres coses que em semblen importants i que
podrien ser una indicació de què passarà d’ací al primer d’octubre.
La segona cosa important a remarcar és el to baix de
l’executiu espanyol. Molta gent va quedar ahir molt desconcertada
perquè les amenaces van ser, gairebé, aparcades. Quan
hom esperava veure Rajoy donant ordres solemnes a la fiscalia i escenificant el
seu paper de defensor de l’Espanya immutable, ens vam trobar amb un Méndez de
Vigo que mesurava no pas les paraules sinó gairebé cada lletra que va
pronunciar –ni tan sols va eixir Soraya Sáenz! De Vigo va ser tan suau que fins i tot els
periodistes de Madrid es van atrevir a dir-li en públic que no ho entenien.
Però s’entén fàcilment. Fa
mesos que repetisc que la pregunta no és com farà el referèndum el govern, sinó com l’impedirà el govern espanyol. És a Madrid on hi ha la situació difícil i
complexa. I una cosa és cridar i amenaçar contra un fantasma i una altra de
ben diferent, cridar i amenaçar sobre una realitat
que saps perfectament que no podràs impedir. Les conseqüències són
molt diferents. No dic que el govern espanyol no puga fer res –alguna cosa
haurà d’intentar, això és evident. Però sí que dic
que la reacció d’ahir demostra que saben que la seua posició numantina té
límits i no té la carta guanyadora. Probablement, pensen que només
tenen una oportunitat d’ací a l’octubre i, al mateix temps, són conscients que un error qualsevol els passaria una factura definitiva.
Això ja es va veure clarament en el tercer detall important
del dia. Un comentari sorprès, i diria que molt
càndid, d’un periodista català contrari
al referèndum em serveix per a
explicar-ho en una sola línia: ‘Caram, Puigdemont en
un diari de Bangla Desh!’ Doncs sí. A Bangla Desh i a Nova York,
a París i a Moscou, a Xangai i a Buenos Aires, a Dubai i a Casablanca…
Pràcticament, no hi ha cap mitjà del món que ahir no fes saber als seus lectors
que Catalunya votarà el primer d’octubre. No
hi ha, a hores d’ara, cap persona informada del món que no sàpiga que els
catalans votaran la independència. I
això, perquè som davant una gran notícia d’abast mundial, que causa la reacció
periodística, la qual era lògica i previsible, per cert. No es convoquen cada dia referèndums
d’autodeterminació en el cor de la Unió Europea. Detall
important: els textos, a més, deixen en un segon
pla –com és, novament, lògic i
previsible– les amenaces del govern espanyol. El protagonista de
l’atenció mundial no és Rajoy sinó Puigdemont. Com és, ho diré per tercera vegada, lògic i previsible. I
en aquest context, cal remarcar que la decisió ja
està amortitzada fins i tot abans de convocar oficialment el referèndum.
El món ho ha posat en l’agenda i, si a Madrid encara algú vol continuar amb la
cançoneta que això és un afer intern, per mi, que continue. L’escut de l’opinió pública internacional ja s’ha alçat i
ara, en tot cas, Madrid
haurà de donar moltes explicacions a molta gent si prova d’evitar per la força
aquest referèndum.
Cosa que Madrid sap que no tindrà realment
més remei que fer si vol impedir-lo i que ja es va veure que no és capaç
d’assumir. Perquè ahir va quedar molt clar que
ací ningú no farà marxa enrere ni pidolarà res mai més.
I aquesta és la gran diferència. Hem entrat, realment, a
l’era de l’autodeterminació.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada