Benvolguts,
La Cambra de Comerç
de Barcelona ha emès un comunicat queixant-se del maltracte que els omnímodes
poders centrals ens infringeixen. Comentem un article del PuntAvui i un
Editorial del mateix diari sobre aquest tema.
L’article “Cambra de Comerç. No es creu Rajoy” el comentarem demà.
L’Editorial explica
que no cal que els catalans ens preocupem massa per crear nous independentistes
perquè el Gobierno ja ens va simplificant la feina...
Vegem l'article:
El PuntAvui.
Editorial
16 juny 2017 2.00 h
Ni diners ni papers per a rodalies
Els partidaris de la independència de Catalunya no cal
que facin res per convèncer els conciutadans que dubten. N’hi ha prou que deixin fer al govern espanyol, perquè amb la
seva conducta ell mateix es desqualifica i dóna arguments de pes a
l’independentisme. Mariano Rajoy i posteriorment el ministre de Foment, Íñigo de la Serna,
van prometre al març una pluja de milions per a
Catalunya. Era la resposta a les “dèries secessionistes”. Una
part de la tempesta de milions hauria de servir per solucionar els problemes
crònics de rodalies.
Doncs bé: la
Cambra de Comerç de Barcelona –per tant, una entitat gens sospitosa de militar
en l’independentisme– acaba de recordar que el Ministeri de Foment continua
sense presentar “un pla de rodalies digne d’aquest nom, amb visió de conjunt
del futur de la xarxa i dels serveis”. Ras
i curt: el poc que s’ha executat fins ara, sempre molt per sota de les
promeses, només és un pegat. Un dels molts als quals ens té acostumats el
govern de l’Estat, que continua, a més, sense fer ni deixar fer.
El gran problema que hi ha ara mateix per
arbitrar una solució per a rodalies és, en opinió del president de la Cambra,
Miquel Valls, que no hi ha “ni diners ni papers”. No hi ha diners perquè
el govern espanyol continua fent retallades. Però tampoc hi ha papers.
Tampoc s’ha fet un pla viable.
En
definitiva, totes les inversions que pugui prometre Foment a so de bombo i
platerets des d’avui fins a l’octubre no es podran dur a terme.
Aquesta és, per cert, la vella tàctica dels
governs espanyols: pressupostar una quantitat –i donar-la per desemborsada–
però després executar-ne una part petita, que en el millor dels casos és del 50%.
El PuntAvui.
Editorial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada