Benvolguts,
Avui la Nerea Rodríguez també d’El Mon, i que sembla una
bona deixeble de la Gemma Aguilera, segons el que dèiem ahir, ens toca un altre
tema, el del “doblet” (Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d’un
sol origen etimològic. DIEC 2). Mania no justificada de doblar
al mascuí o al femení una crida del
tipus ciutadans i ciutadanes, catalans i
catalanes, contribuents i contribuentes, parelles i parellos...
He demanat a la Marta que hi entén molt més que jo que em
faci un Pròleg a l’article. El veureu
més avall.
Ja veureu que ella se’n fot i jo també ho faré perquè qui ha
adoptat aquest costum, costum d’illetrat, no costum de masclista ni de
feminista ni de gai ni de no-gai, són aquests nous polítics (?) del PSOE, del
PSC, dels comuns que han aparegut com a bolets després de la pluja i que deuen
considerar que és més educat o més fi o més políticament correcte emprar
aquestes maneres incultes d’usar la llengua. Aquest és un costum dels darrers 20 o 30 anys.
Abans ningú no ho deia...
Per cert als comuns des d’ara endavant se’ls haurà
d’anomenar “comuns i comunes” per
ésser coherent amb la seva manera de parlar!
Pròleg de la Marta:
Oh! Deixeu de dir:
Ciutadans i ciutadanes, catalans i catalanes, contribuents i contribuentes,
parelles i parellos...
Hi ha un concepte, en
la llengua, que es diu gènere (categoria gramatical que afecta
el substantiu i en determina les concordances). Gènere masculí, gènere femení,
gènere neutre (gènere, el neutre, que
per cert i incomprensiblement, en Pompeu Fabra va eliminar de la nostra
llengua).
Hi ha un altre
concepte: el genèric. La llengua,
les llengües, tendeixen a estalviar, a analitzar i sintetitzar. El genèric es
fa en masculí (en les llengües romàniques) per motius molt antics. I representa
l’estalvi: no haver de repetir constantment un nom o un adjectiu en masculí i
en femení. La llengua es faria pesadíssima. Però no té res a veure en ser
masclista, és una manera de sintetitzar.
Però, no patiu, la
llengua s’organitza i té mecanismes per equilibrar el masculí i el femení. Feu
l’esforç d’analitzar la vostra pròpia llengua:
La nit i el dia
El sol i la lluna
El cel i la terra
Els ulls i les orelles
El nas i la boca
El braç i la cama
El peu i la mà
La gent, la humanitat,
la ciutadania...
El poble
La guerra i la pau
(femení!)
L’amistat, la
igualtat, l’eternitat...
El caos, l’univers, el
paradís...
Us adonareu que no té res de
masclista.
I per tant, i si us plau, deixeu
de dir: Ciutadans i ciutadanes, catalans i catalanes, contribuents i
contribuentes, parelles i parellos...
És una qüestió de CULTURA.
Gràcies!!!
Vegem ara l’article de la Nerea:
Engeguen una campanya contra el
doblet de gènere en el català
El
co-president i fundador del Cercle Abheda argumenta que "en el català
-com les altres llengües romàniques- el gènere mal anomenat masculí és el
genèric"
per Nerea
Rodríguez 26/06/2017
El Cercle Abheda considera que "en el món de la política hi ha un abús dels doblets de gènere", posant com a exemple el cas "diputats i diputades" . ACN
Un grup de ciutadans,
aplegats en la plataforma Cercle Abheda, han
engegat una campanya contra "l'ús indegut del doblet de
gènere" en el català. El co-president i fundador de la plataforma, el
lingüista David Valls, ha explicat al Món que "des de molts
sectors, com ara els mitjans de comunicació -sobretot els públics- com
també des del món de la política, com en el de l’educació, hi ha un abús dels
doblets de gènere", posant com a exemple "el típic 'catalans i catalanes', 'diputats
i diputades'". Valls argumenta que la plataforma "no diu que en algun moment de desambiguació o d’emfasització es
pugui desdoblar, però per norma general no cal", i assenyala que "en el català -com les altres llengües
romàniques- el gènere mal anomenat masculí és el genèric".
El lingüista recorda que "el gènere gramatical és un procediment de
classificació de substantius, no de persones"
i que "el gènere entès com una característica dels
substantius que afecta les concordances és un tret molt rar en les llengües del
món i, encara més rar, és el gènere tal com el coneixem en les llengües
indoeuropees". Per a Valls, "si realment hi hagués una relació
entre el gènere gramatical i el sexisme de la societat, podríem esperar que no
hi hagués sexisme en les societats on es parlen llengües sense gènere, o
llengües on homes i dones pertanyen al mateix gènere, o llengües on el gènere
inclusiu és el femení, etc". Alhora, demana tenir en compte que "el 70% de les
llengües del món no tenen gènere, però no per això les comunitats que les
parlen són igualitàries".
En aquest sentit, el
lingüista posa com a exemple l’àrab,
una llengua amb gènere: "En aquesta llengua
la majoria de paraules tenen gènere femení i cal dir quin és el paper de la
dona en les societats on es parla l’àrab? De fet, la paraula califa que ens ve
de l’àrab, és femenina en aquesta llengua, però mai hi ha hagut una dona
califa", explica. Alhora,
considera que "els
desdoblaments de gènere discriminen les dones en tant que les considera una
categoria diferent dels homes" i avisa que "la dualització que comporten els desdoblaments de gènere exclou tots els
que no se senten ni homes ni dones".
També passa que "els mascles a vegades s'inclouen en
el gènere masculí i a vegades no: la pantera, la girafa, la
hiena".
Valls també afirma que "la creació de termes femenins a partir
de masculins pot tenir efectes indesitjables". En relació a
aquest cas, assenyala que "el gènere té un contingut semàntic sovint impredictible
que també pot crear, més enllà de la 'versió dona' d'un masculí (nen-nena),
altres termes amb connotacions despectives com ara 'homenot-donota', 'home
públic-dona pública', etc".
"La ignorància és molt atrevida"
La idea d'encetar
aquesta campanya va sorgir "de sentir i llegir constantment com s’està desdoblant sense cap mena de criteri
fins al punt de l’absurditat i amb moltes inconsistències",
lamenta Valls, que cita diversos exemples: "Frases com 'els nens i les nenes boniques' no
és englobadora, ja que les nenes són boniques, però i els nens?
També es fàcil trobar escrits que comencen desdoblant i a mig escrit sembla que
l’autor ja hi hagi deixat de pensar i ja no desdobla més.
O fins arribar a l’extrem de ximpleries com la de
'donanatge' per 'homenatge', fet per l’ajuntament de Barcelona... La paraula homenatge no ve d’home". "La ignorància és molt
atrevida", etziba el co-president del Cercle Abheda.
Des del Cercle Abheda
no es plantegen fer cap acció en concret, sinó "simplement anar publicant manifestos", així com "escriure
a la gent que desdobla sense saber massa el perquè... i donar-nos a conèixer". "Òbviament, si algú ens vol escoltar,
comptem amb lingüistes que poden explicar la qüestió amb pèls i senyals",
deixa clar Valls.
El Cercle Abheda
"Abheda"
és una paraula en sànscrit que vol
dir "la no existència de la diferència".
El Cercle Abheda
aplega un conjunt de ciutadans que volen "vetllar per al bon ús del gènere gramatical a
la llengua, que al capdavall no deixa de ser per al bon ús de la llengua",
ha assenyalat Valls, qui ha explicat que "Abheda" és una paraula en sànscrit que vol dir
"la no existència de la diferència". Al capdavant de la
plataforma s'hi troba, a més de Valls, l'historiador Agustí Soler.
Nerea Rodríguez
Joan A. Forès
Marta Malleu
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada